Resultats de la cerca

Fou fundat el 2004 per donar continuïtat a les curses de llagut català celebrades l’estiu d’aquell any a la població Els seus presidents han estat Josep Pijoan 2004-09 i José Luis Fosch des del 2009 Té tres bots i uns 200 socis, 160 dels quals són federats Guanyà el Campionat d’Espanya de veterans en categoria femenina 2008 Es proclamà campió de Catalunya absolut 2009 i femení 2010 i guanyà la Lliga Catalana femenina 2010 També assolí títols catalans en categories de formació i de veterans, tant masculins com femenins

S’inicià a l’Sporting Boxing Club a través del mànager Pepe Comas i formà part del Catalunya Atlètic Club Es proclamà campió de Catalunya 1923, 1924 i d’Espanya 1924 de boxa amateur en la categoria de pes mosca Participà en els Jocs Olímpics de París 1924 El 1925 passà al camp del professionalisme i competí en les categories de pes gall i ploma El 1934 abandonà l’alta competició, però continuà participant en exhibicions fins que amb l’esclat de la Guerra Civil s’exilià a França

Jugà a la Unió Esportiva Santboiana UES durant la dècada de 1990 i els primers anys del segle XXI Amb la selecció espanyola disputà 28 partits i anotà 10 punts 1993-2003 Des del 2012 exercí d’entrenador assistent del primer equip del Futbol Club Barcelona de la divisió d’honor B La temporada 2016-17 fitxà com a segon entrenador de la Unió Esportiva Santboiana, equip amb el qual es proclamà campió de la Copa del Rei 2017 És germà del jugador de rugbi Rafel Ventura Miranda

Format al SHUM Maçanet, amb el qual debutà a la divisió d’honor quan tenia disset anys i jugà fins el 1997 Davanter, fou campió d’Europa juvenil 1993 i júnior 1996 amb la selecció espanyola La temporada 1997-98 jugà al Tordera i les dues següents, al Llista Blava de Lleida Tornà al SHUM 2000-03 i, el 2003, fitxà pel Club Hoquei Lloret, però el 2005 li detectaren una arrítmia al cor i es retirà Amb la selecció espanyola guanyà la Copa de les Nacions de Montreux 2001

Membre del Club de Tir amb Arc Caldes de Montbui, guanyà dos Campionats d’Espanya de tir de camp 2006, 2007, un d’arc nu a l’aire lliure 2009 i un altre d’arc nu en sala 2009 També fou tres vegades campió de Catalunya d’arc nu en sala El 2009 aconseguí la millor marca catalana de l’any en 18 m i en 30 m Participà en diverses competicions internacionals, entre les quals cal destacar els Campionats del Món del 2006 i el 2008 Forma part de la junta directiva del club

Membre del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, de la Salle Bonanova i de la Sala d’Armes Montjuïc, fou campió de Catalunya 1973 en la modalitat de sabre Com a tirador es retirà l’any 1984, tot i que el 1989 tornà a tirar en alguna prova Com a directiu, formà part de la junta de la Federació Catalana d’Esgrima i fou vocal de la Reial Federació Espanyola d’Esgrima També fou el primer president de la Sala d’Armes Montjuïc 1977-80

Començà a jugar al TT Palafrugell i també al Calella, l’Epic Terrassa, el TT Bagà, l’Avilés, l’Ourense, el CER l’Escala i El Ciervo de Sabadell, i jugà deu anys a divisió d’honor Fou campió d’Espanya juvenil 1990 i sub-21 1992 En categoria absoluta, guanyà cinc cops el Campionat de Catalunya per equips, tres en dobles, dos en mixtos i un d’individual 1992 Aconseguí, també, dos bronzes individuals en el Campionat d’Espanya 1994, 1995 Formà part de la selecció estatal

Format al Club Patí Voltregà, debutà en la màxima categoria quan només tenia setze anys El 2009 marxà al Club Esportiu Noia, amb el qual fou subcampió de la Copa del Rei 2012 La temporada 2013-14 fitxà pel CE Vendrell, amb el qual aconseguí una Copa del Rei 2014, i des de la següent temporada 2014-15 jugà amb amb la União Desportiva Oliveirense Portugal Amb la selecció espanyola es proclamà campió d’Europa juvenil 2003, júnior 2006, absolut 2012 i dels World Roller Games 2017 També ha format part de la selecció catalana

Fou campió d’Europa, quatre vegades d’Espanya i nou de Catalunya en diferents modalitats, a més de tres vegades subcampió del món i dues d’Europa Fent parella amb Norberto Mallo, guanyà el Campionat d’Europa d’altura i de resistència en classe B 2012, la Pavia-Venècia 2011 –la prova més antiga i llarga del món–, i dos cops la Centomiglia del Lario 2011, 2012 Com a director d’equip ha guanyat cinc Mundials dos en T-850 i els altres en SR-550, T-550 i T-750

Format al Club Natació Sant Andreu, el 2007 passà al Club Natació Barcelona, amb el qual disputà la Copa d’Europa 2009 En el període 2004-08 jugà 70 partits amb la selecció absoluta d’Espanya El 2005 participà en el Campionat del Món i es proclamà campió en els Jocs Mediterranis L’any següent assolí la medalla de bronze en els Campionats d’Europa, la Lliga Mundial i la Copa del Món També participà en tres Universíades 2003, 2005, 2007 Té la medalla d’argent de serveis distingits de la federació espanyola 2006