Resultats de la cerca
Es mostren 4368 resultats
Assan
Monestir
Antic monestir de Sant Martí d’Assan (i potser de Santa Justa d’Assan), fundat per Emilià al començament del segle VI.
Sembla que es trobava prop de l’actual llogaret de Los Molinos Sobrarb , al lloc dit al segle XI castrum Sancti Martini L’abat Victorià, durant la segona part del segle VI, feu d’aquest monestir un focus d’espiritualitat, i creà diversos monestirs a ambdues parts del Pirineu Les notícies d’Assan es perden al segle VII Prop d’aquest monestir fou creada al segle XI l’abadia benedictina de Sant Victorià d’Assan
Agulló
Monestir
Antic monestir dels frares agustins (Santa Maria d’Agulló), fundat el 1466 a l’oratori del mateix nom, situat extramurs de Perpinyà.
templer

Fortalesa de l’orde del Temple, a Portugal
© Fototeca.cat-Corel
Història
Membre d’un orde militar fundat a Jerusalem el 1118 pel cavaller de la Xampanya Hugues de Payens, amb altres cavallers francesos.
Tenien com a finalitat de socórrer els pelegrins que anaven a visitar els Llocs Sants i que sovint eren objecte de pillatges per part dels lladres sarraïns Al principi prengueren el nom de pauperes comilitones Christi professaren la regla canonical de sant Agustí, a la qual afegiren el quart vot de defensar els pelegrins El rei Balduí II de Jerusalem els installà en un palau situat dins el recinte de l’antic Temple de Salomó i per això adoptaren el nom d’ Equites Militiae Templi Salomonis El nou orde obtingué el reconeixement canònic al concili de Troyes 1128 i se li concedí una regla…
JOC
Sigla de la Joventut Obrera Cristiana, moviment d’acció social catòlica fundat a Brussel·les per l’eclesiàstic (després cardenal) flamenc Joseph Cardijn.
Inspirada en l’encíclica Rerum Novarum i la doctrina social catòlica, fou reconeguda oficialment el 1925 Els anys següents s’estengué a altres països europeus especialment França, Alemanya i Txecoslovàquia, i el 1935, en un congrés celebrat a Brusselles, rebé el reconeixement del papa Durant la Segona Guerra Mundial molts jocistes participaren clandestinament en la resistència al nazisme Prohibida a l’Europa de l’Est, reprengué l’activitat amb el congrés del 1950 a Brusselles, i amb l’Assemblea Mundial de la JOC celebrada a Roma el 1957, on es projectà internacionalment Amb…
Observatori de l’Ebre
L’Observatori de l’Ebre
© Fototeca.cat
Astronomia
Observatori situat dins el terme de Roquetes (Baix Ebre), que depèn de la Companyia de Jesús, fundat el 1904 per Ricard Cirera.
Té la finalitat d’estudiar la influència de l’activitat solar en els fenòmens geofísics Destaca en l’estudi dels corrents tellúrics, l’electricitat atmosfèrica, l’activitat solar i geomagnètica, la sismologia i la ionosfera terrestre Els arxius de les seves observacions són rellevants per la fiabilitat, l’antiguitat i la continuïtat Tenen un especial interès els registres sísmics i ionosfèrics, els més exhaustius de l’Estat espanyol en el temps, i els meteorològics, que arriben fins el 1880 És governat per la Fundació Observatori de l ’ Ebre , sense ànim de lucre Té l’estatut d’institut…
Diario Mercantil
Periodisme
Diari del matí fundat a Barcelona el 3 de gener de 1887 amb el subtítol d’Independiente, Defensor de la Producción Nacional
.
S'interessà principalment per les qüestions econòmiques Els darrers anys fou dirigit per Lluís Almerich, i l’any 1932 fou catalanitzat amb el nom de Diari Mercantil
Diario de Valencia
Periodisme
Diari en castellà fundat a València el 1875 per Francesc Peris i Mencheta amb el subtítol Periódico de Noticias, Comercial y Anuncios
.
Comprat pel partit constitucional, cessà el 1901
Diario de Mallorca
Periodisme
Diari en castellà que aparegué a Palma del 1900 al 1907 fundat per la mitra per suplir la desaparició d’El Áncora
.
Fou substituït per La Gazeta de Mallorca 1907-10, predecessora del Correo de Mallorca
Diari de Tarragona
Periodisme
Diari fundat l’1 de juliol de 1853 amb el nom de Diario de Tarragona, en castellà, però amb col·laboracions en català.
Catalanitzat del tot el 1931, sortí fins el 1938 Seguí diverses ideologies fou democràtic i revolucionari, afecte al partit conservador de Cánovas, després òrgan liberal, seguint Sagasta, i finalment actuà com a independent El 2024 rebé el Premi Nacional de Comunicació en la categoria de comunicació de proximitat
Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya
Centre privat de recerca i desenvolupament sense ànim de lucre fundat l’any 2001 amb el suport de la Generalitat de Catalunya.
Rep finançament de la Generalitat de Catalunya, dels projectes de R+D amb fons competitius en els quals participa i dels contractes de transferència de tecnologia amb empreses Les activitats de recerca bàsica i aplicada que s’hi duen a terme se centren en tecnologies relacionades amb els nivells físic, d’enllaç i de xarxa de la torre OSI de protocols de comunicacions Les activitats del CTTC estan tutelades per dos comitès externs el Comitè Científic i el Consell Empresarial El CTTC estructura les activitats de R+D al voltant de projectes de recerca bàsica, normalment finançada pel mateix…