Resultats de la cerca

Senador i espòs de Pulquèria, germana de Teodosi II En morir aquest assolí la dignitat imperial Convocà el concili de Calcedònia 451 Tingué un regnat pacífic, torbat només per les amenaces d’Àtila

Elegit el 615, el seu segell pontifici és el més antic dels coneguts, amb la inscripció Deusdedit papa És conegut amb aquest nom i anomenat també Adeodat La seva festa se celebra el 8 de novembre

Succeí el seu pare Alcetes I, juntament amb el seu germà Ambdós foren les estirps de les dues branques de la casa reial de l’Epir Una de les filles de Neoptòlem, Olimpíada, fou mare d’Alexandre el Gran

Intervingué en la qüestió litúrgica de la data de celebració de la pasqua , condemnant Blícrates d’Efes i els altres bisbes de l’Àsia Menor que la celebraven el dia 14 de nīsan , en lloc del diumenge següent No consta que morís màrtir

Succeí Martí I en ésser desterrat aquest a Crimea, el qual el reconegué com a papa poc abans de morir 655 Intentà de reconciliar, sense encert, les tesis monotelistes de l’emperador bizantí Constant II amb l’Església Catòlica La seva festa se celebra el 2 de juny

Recollint el descontentament del poble, aprovat en secret pel profeta Ahies, es revoltà contra Salomó Aquest el proscriví però, mort el rei, les tribus del nord, exasperades per la intransigència del seu successor, proclamaren rei Jeroboam Fundà un nou estat, amb la seva capital i els seus llocs de culte

Féu condemnar el monotelisme en el concili I del Laterà 649 Això desplagué a l’emperador Constanci II, el qual el féu empresonar 653 Condemnat a mort, a instàncies del patriarca bizantí Pau II li fou commutada la pena per la deportació És venerat com a màrtir La seva festa se celebra el 13 d’abril

Intentà de mantenir la unitat de l’imperi, i a la mort de Sever 465 assumí la dignitat d’emperador d’Occident, bé que, dos anys després, elevà al tron de Roma el seu familiar Antemi Procopi No pogué abatre els vàndals a l’Àfrica El 473 designà el seu nebot Lleó com a successor Lleó II , però aquest morí un any més tard

Fou fundada el 1952 per estudiants de l’Acadèmia Santa Cecília de Roma, al voltant del seu mestre Remy Principe El violí solista, plaça ocupada successivament per Félix Ayo 1952-67, Roberto Michelucci 1967-72, Salvatore Accardo 1972-77, Pina Carmirelli 1975-1986 i Federico Agostini 1986, exerceix també funcions de direcció Hom els considera una de les principals formacions especialistes en barroc italià, per bé que han dut a terme nombroses interpretacions d’obres d’altres èpoques

Li conferí aquest títol el sobirà de Pèrsia Fatḥ ‘Alī Shāh Fou governador de la província de Kermān, però en fracassar un complot que havia organitzat per apoderar-se del tron 1840, hagué d’emigrar a Bombai amb els seus seguidors La seva activitat a favor dels britànics feu que aquests el confirmessin en el seu títol 1866 i li assignessin una pensió quantiosa A la seva mort fou succeït pel seu fill ‘Alī Shāh Agakan II — 1885, que continuà la seva política