Resultats de la cerca
Es mostren 1596 resultats
Messinià
Geologia
Segon estatge (i edat) del Miocè superior marí, situat damunt el Tortonià i sota el Pliocè inferior.
Hom ha proposat de substituir-lo pel terme Andalusià Caracteritzat per la dessecació de la Mediterrània, la qual cosa afavorí un intercanvi faunístic entre el continent africà i l’eurasiàtic
Sebastián de Eslava
Història
Militar
Militar navarrès.
Fou virrei de Nova Granada 1740-48 i defensà Cartagena de Indias 1741 contra l’almirall britànic Vernon Capità general d’Andalusia 1750, fou després secretari de guerra 1754-59
bicha
Prehistòria
Nom d’origen popular castellà amb el qual hom designa una sèrie d’animals de l’escultura ibèrica, sovint fantàstics.
Una de les més famoses és la bicha de Balazote N'hi ha des del sud del País Valencià fins a l’Andalusia central La majoria són del s IV aC
bufera arbustiva
Botànica
Arbust, de la família de les solanàcies, que ateny de 2 a 3 m d’alçada, de fulles arrodonides, enteres, una mica crasses, verdes tot l’any, de tronc erecte i branques tortuoses i intricades, amb flors solitàries i fruits en baia bilocular, embolcallat pel calze acrescent.
Creix a les màquies de garrofer i ullastre, des de València fins al sud d’Andalusia, i també en algun punt de Mallorca i d’Eivissa, mai no gaire lluny del litoral
Granada
Vista de l’alcassaba de Granada
© CIC-Moià
Municipi
Municipi d’Andalusia, capital de la província homònima i de l’Andalusia oriental.
La geografia És situada al peu de Sierra Nevada, a la confluència del Darro i del Genil Des de les acaballes del segle XVI fins al segle XX la població es mantingué molt estable, entre els 60000 h i els 70000 h, i no fou fins al començament del segle XX que experimentà un gran augment 103368 h 1920, gràcies a la introducció de la bleda-rave sucrera El 1940 havia superat ja els 150000 h, xifra que augmentà ràpidament a partir del 1960 Del 1986, data en què, amb 256073 h atenyé la seva població màxima, al 1996, ha perdut fins al 4% de la població L’actual estructura urbana és de l’inici del…
comunitat autònoma
Dret administratiu
Ens territorial, dotat d’autonomia política, en què s’organitzen les regions i nacions de l’Estat espanyol per a l’exercici del dret d’autogovern segons la constitució de 1979 (autonomia).
Relació de comunitats autònomes Andalusia Aragó Astúries Canàries Cantàbria Castella i Lleó Castella-la Manxa Catalunya Ceuta Extremadura Galícia Illes Balears Madrid Melilla Múrcia Navarra el País Basc el País Valencià la Rioja
Ivó de la Cortina i Roberto
Pintura
Arqueologia
Arqueòleg i pintor.
S’especialitzà en aquarelles i litografies, en les quals representà monuments arqueològics Prengué part en les excavacions de la ciutat romana d’Itàlica, a Andalusia Inicià la publicació d’una Topografía monumental íbera
sarabanda
Dansa i ball
Dansa lenta de forma binària i compàs de 3/4 o bé de 3/2.
D’origen incert, hom l’ha situada a Andalusia, Mèxic o bé a Orient Als s XVII i XVIII esdevingué un dels fragments essencials de la suite instrumental barroca, generalment situada darrere la courante
Eduard Palanca i Asensi
Història
Política
Polític.
Residí gairebé sempre a Andalusia i a Madrid Advocat i republicà, partidari de Salmerón, fou diputat a corts 1869, membre de les corts constituents de la república i, durant aquest règim, ministre d’ultramar 1873
es Poble Espanyol
Conjunt monumental inaugurat el 1967 a Palma (Mallorca), a imitació del de Barcelona, construït sota la direcció de Fernando Chueca Goitia.
Té una extensió de 25 000 m 2 , i reprodueix un centenar d’edificis, majoritàriament d’Andalusia i Castella Té una sala de congressos Deficitari des del primer dia, fou adquirit pel ministeri d’informació i turisme