Resultats de la cerca

Fusionat amb “La Corona” abans La Corona de Aragón el 28 de juliol de 1868, perdé el títol, que recuperà el 30 de setembre del mateix any Dirigit per Teodor Baró, l’adhesió d’aquest a un projecte del govern Sagasta desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors i la desaparició del periòdic el 30 d’abril de 1886

Primer baró de Brechin Estudià l’erosió del sòl i el desenvolupament de la moderna metodologia agrícola, i s’especialitzà en dietètica Rector i canceller de la Universitat de Glasgow 1942-46, i president de la FAO 1945-48, fou premi Nobel de la pau 1949 És autor de Food, Health and Income 1936 i Food and the People 1941

Competí representant el Club de Lluita Baró de Viver, de Barcelona, en la categoria de 60 kg Es proclamà campió d’Espanya de lluita lliure en categoria sènior 2008 Assolí també el Campionat de Catalunya en les categories júnior, cadet i escolar També participà en els Campionats d’Europa en categoria júnior i cadet Fou guardonat amb el premi d’honor de l’esport català

Durant l’edat mitjana equivalia a noble, per oposició a vilatans, ciutadans i burgesos A partir de la darrera meitat del s XIX ha esdevingut un sinònim de baró , emprat en llocs públics per a distingir el sexe, o una qualificació per a indicar una persona que es destaca tant per la seva distinció de maneres i d’aspecte com per la rectitud de comportament

La baronia fou creada el 1616 a favor de Ximen Peres Roís de Liori i Pertusa, que havia comprat, el 1599, els llocs d’Alcanalí i de Mosquera a Martí d’Alagó, marquès de Villasor Entre els seus descendents cal esmentar el baró Josep Ruiz de Lihory, crític d’art i polític El títol ha passat recentment a la família dels Manglano, barons de Llaurí

Cinquè comte de Llar i vuitè baró de Granera, com a successor del seu pare Francesc Gaietà de Planella i de Llar Membre de l’Arcàdia de Roma amb el nom de Bianoris Ippolimici , el 1816 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Collaborà en el Diccionari català de Pere Labèrnia i deixà inèdites nombroses composicions poètiques en català, castellà i llatí

Deixeble de Berenson a Florència 1926-28 Director de la National Gallery 1934-45 President de l’Arts Council of Great Britain 1953-60 Autor de The Gothic revival 1930 i d’importants assaigs sobre el Renaixement, Leonardo da Vinci 1939, el paisatge 1950, el nu 1956, Ruskin, etc Realitzà la sèrie fílmica Civilisation 1969 per a la BBC Fou nomenat baró el 1969

S'establí a Sant Llorenç de Cerdans Vallespir És autor, entre altres treballs, de Les considérations sur le régime forestier dans les Pyrénées orientales 1869 La seva família, originària del Carcí, era establerta a Perpinyà des de la fi del s XVII El seu avi, el baró Josep Esteve Després 1753 — 1834, fou membre del Consell Sobirà del Rosselló 1777-89 i maire de Perpinyà 1818-27

Baró d’Albalat i de Segart Germà i gendre de Miquel de Saavedra i Jofré El 1814 heretà el títol de comte de l’Alcúdia Favorable a l’absolutisme, fou nomenat ambaixador a Rússia 1823 per Ferran VII El 1832 fou president del consell de ministres participà en l’intent de desposseir Isabel II de la successió al tron, aprofitant la malaltia del rei

Ha passat als Moixó La baronia de Sant Mori fou dels Rocabertí, senyors del castell de Sant Mori per herència dels Vilagut En pot ésser considerat primer baró el capità Pere de Rocabertí i d'Erill Per mort de la seva neta Caterina de Rocabertí i d’Hostalric vers el 1545, passà als Cardona, que es cognomenaren Cardona-Rocabertí, i més tard als Sentmenat, marquesos de Sentmenat