Resultats de la cerca

Fou capità de granaders en temps de Napoleó III era, però, d’idees republicanes Amb les seves poesies obtingué nombrosos premis Conreà la poesia bucòlica, eròtica i política Solferinoko itsua ‘El cec de Solferino’ Escriví Piarres Adame, novelleta inacabada

El 1903 anà a París, on estudià a fons les obres de Cézanne, Van Gogh i Gauguin Excellí en l’art de la natura morta i del retrat Don Miguel de Unamuno, Valle-Inclán

Lluità contra els carlins en la guerra de 1833-39, i el 1854 participà en l’alçament de Vicálvaro Fou capità general de València 1856-57 i 1858-60 i de Catalunya 1865, i fou creat comte del Serrallo El 1868 conspirà contra Isabel II i fou deportat a les Canàries retornà amb la Revolució de Setembre, i es distingí en la tercera guerra Carlina

Inicià estudis d’arquitectura, però aviat es decantà cap a l’escultura Seguidor de l’estètica escultòrica iniciada per Pau Gargallo, utilitzà, dins un estil auster, elements de fusta i, sobretot, de ferro per tal de donar forma a una sèrie de construccions no figuratives, les quals, forjades, es despleguen en l’espai, plenes de força Els títols de les seves obres, amb les quals actualitzà l’estètica tradicional basca, són prou expressius Enclusa de somnis,   Modulació de l’espai,   Entorn del buit,   Iru zulo,   Pinta del vent, Homenatge,   Topos,   Lurra , etc Allí on aquestes obres…

Comte de Peñaflorida Fou un dels fundadors de la societat cultural illustrada coneguda per Los Caballeritos de Azcoitia 1748, que donà lloc a la Sociedad Económica Bascongada de Amigos del País, de la qual fou director, i a un seminari de Bergara, centres, tots dos, de pensament illustrat Publicà Los aldeanos críticos 1758, en resposta a José Francisco de Isla, i un Ensayo de la Sociedad bascongada de amigos del país 1766

Rector de Jemein-Markina, fou un dels iniciadors del conreu del dialecte biscaí Defensor del llenguatge popular, no seguí la ideologia preromàntica i purista de la seva època Escriví sobretot obres religioses i lingüístiques, i la seva obra més important és Peru Abarca 1881, en biscaí, d’una gran riquesa idiomàtica

Inicià els seus estudis després de la guerra civil de 1936-39, a la presó, i el 1959 es doctorà en filosofia i lletres És autor, entre altres obres, de Fonética histórica vasca 1961 i Lenguas y protolenguas 1963 Una selecció de la seva extensa obra en èuscar ha estat recollida a Mitxelenaren idazlan hautatuak ‘Obres escollides de Mitxelena’, 1972 Màxima autoritat mundial en el camp de la lingüística basca, sota la seva direcció hom dugué a terme la unificació de l’èuscar literari Signà les obres en castellà Luis Michelena Fou membre de l’Euskaltzaindia Acadèmia de la Llengua Basca Fou…

Pertanyia a una família basca d’artistes vinculada a Madrid des del s XVIII A Madrid, el 1886, ja féu còpies de Velázquez i d’El Greco al Museo del Prado Treballà a Roma 1889 i a París 1890, on visqué amb Santiago Rusiñol, Josep MJordà i Pablo Uranga, i intervingué en l’adquisició dels quadres d’El Greco que foren installats al Cau Ferrat També amb Rusiñol, viatjà a Itàlia el 1893 Treballà a Andalusia 1895-98 —on practicà a més la tauromàquia— i a Segòvia 1898 Des del 1899 portà a terme una gran carrera pictòrica internacional presentà obres a París, Venècia, Alemanya, Viena, Buenos Aires i…

Professor a la Universitat de Madrid fins el 1936, ho fou a la de Barcelona el 1941 el mateix any, però, es retirà de la docència oficial i tornà a Madrid, on donà cursos anuals de caràcter privat Preocupat per les relacions entre filosofia i teologia i entre filosofia i ciència, la seva obra escrita inclou el recull d’assaigs Naturaleza , historia, Dios 1944, Sobre la esencia 1962 i Cinco lecciones de filosofía 1963, i la trilogia La inteligencia humana 1982-84

Bé que format dins l’historicisme dels falsos estils regionalistes —obtingué el títol el 1913—, els seus nombrosos viatges el posaren en contacte amb l’arquitectura d’avantguarda europea Si en el Palacio de la Música 1926, a Madrid, i en l’edifici de Correus 1927, a Bilbao, superat l’eclecticisme de les primeres obres, mostra una estructuració de tipus art-déco, en els habitatges del Parque Metropolitano madrileny 1929 s’apropa al vocabulari racionalista, i es torna a mostrar classicista a la casa de la Plaza de la Independencia 1931, també a Madrid El 1932 realitzà, al barri d’Argüelles, l’…