Resultats de la cerca

Deixeble de Joan Samsó i pensionat a Roma, presentà alguns quadres de costums a l’exposició de Madrid del 1890 i a la de Barcelona del 1907, però la seva activitat principal fou l’escultura En la seva obra de joventut s’orientà cap als temes bíblics i històrics El sacrifici d’Isaac , 1887 L’imperi romà , 1899, i més endavant recollí les orientacions del Modernisme n’és una mostra el grup de dansarines andaluses, sense seguir gaire els canvis estilístics de la seva època Guanyà premis d’escultura a les Exposicions Nacionals de Belles Arts de Madrid, de 1887, 1892, 1897, 1898 i…

Entre els deixebles que hi assistiren hi ha Roger de la Fresnaye, Alberto Giacometti, Russell Drysdale, Michel Guino i els catalans Camil Fàbregas i Joan Miró Hi foren professors Bourdelle, Despiau, Othon Friesz, Léger, Zadkine i Yves Brayer, entre altres Fou, amb la immediata Académie Colarossi , un dels centres principals de l’École de Paris, i encara subsisteix

Obres significatives són Sant Vicenç —còpia d’un quadre de Ribalta— i els retrats del general Prim, d’Amadeu de Savoia i d’Alfons XII A l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 exposà L’orfe

Collaborà, amb R Duran i Reynals, en l’obra brunelleschiana del Palau de les Arts Gràfiques —després Museu Arqueològic— de l’Exposició Internacional del 1929, a Barcelona Seguí, més tard, un eclecticisme convencional nou edifici de l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona, 1967, en collaboració amb E Bona i JM Sagarra Construí obres a Figueres, s’Agaró, el golf de Roses, etc

Doctor 1845, dirigí el museu anatòmic, fou professor d’anatomia pictòrica a l’escola de Belles Arts 1852 i presidí el Congrés Medicofarmacèutic de València 1891 Ingressà al partit progressista 1864, i fou diputat provincial Passà després al partit conservador, i fou alcalde de València 1876-79 i 1891-92 Promogué l’Exposició Regional del 1883, com a president de la Societat Econòmica d’Amics del País

Format a París amb Francesc Domingo i Marquès Installat a Barcelona vers el 1886, hi obrí una acadèmia privada de Belles Arts, que fou freqüentada, entre altres artistes, per Isidre Nonell, Xavier Nogués, Ignasi Mallol i, més tard, Enric Planasdurà, i que encara perdura regida pel seu fill Vicenç Martínez i Gorjas Barcelona 1904 Com a pintor seguí el fortunyisme i conreà també l’aquarella

Viatjà a Londres, per la península Ibèrica, on estudià Velázquez, i a París, ciutat on guanyà un premi en l’Exposició Universal del 1900 i on fou nomenat acadèmic de belles arts 1911 Els últims anys residí al seu lloc natal La seva obra, de pinzellades amples i d’un ric i expressiu colorit, és força influïda per l’impressionisme Són també notables els seus nombrosos gravats

Format a Sant Carles Residí un quant temps a Rio de Janeiro Tècnicament molt depurat, la seva obra, en la qual destaquen els temes de moros i les marines, assolí un important èxit internacional al seu temps i modernament ha estat revalorada, especialment en el món de les subhastes i del comerç artístic El Museu de Belles Arts de València conserva la seva Valenciana plorant

Es formà a Llotja, on obtingué premis en l’assignatura de flors El 1790 anà pensionat a València per estudiar amb Benet Espinós a l’Acadèmia de Sant Carles, on també fou premiat S'incorporà al professorat de Llotja el 1794 Té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona, a l’Acadèmia de Sant Jordi i al Museu de Belles Arts de València

Pau Forment treballà amb els seus dos fills en el retaule de Montaragó 1495 i en el retaule de les clarisses de la Puritat de València 1505, Museu de Belles Arts de València Els seus fills Damià Forment i Onofre Forment feren conjuntament el retaule de la capella dels Argenters de la catedral de València L’estil, tot i que apunta detalls renaixentistes, és d’estructura gòtica