Resultats de la cerca
Es mostren 1471 resultats
coma de les Ordigues
Coma
Coma dels municipis de Cabó (Alt Urgell) i Conca de Dalt (Pallars Jussà).
coma d’en Perdigó
Coma
Coma dels municipis dels Omells de na Gaia i Vallbona de les Monges (Urgell).
coma de la Paül
Coma de la vall de Benasc, dins el municipi de Benasc (Ribagorça), al vessant N del massís de Posets, prop del límit amb la vall de Gistain.
Al sector més alt hi ha la gelera de la Paül , l’aigua de la qual s’escola dins el 'güele’ de la Paül , 350 m damunt el llit del riu d’Estós
coma Ermada de Guils
Vall del massís del Carlit (Alta Cerdanya), situada al vessant S, drenada pel torrent de Coma Ermada
, que aflueix al Reür, aigua avall de Vilanova de les Escaldes.
coma de l’Embut
Vall del municipi de Queralbs (Ripollès), al vessant E del Puigmal, que desguassa a la vall de Finestrelles pel forat de l’Embut, i per on discorre el torrent de la Coma de l’Embut.
Situada a 2235 m d’altitud, hi ha la cova del Forat de l’Embut o del Catau de l’Ós , una cavitat prehistòrica d’uns 30 metres de profunditat on s’han trobat evidències d’ocupació humana que daten del Neolític antic i del Neolític mitjà 4200-3100 aC és l’indret amb ocupació humana més alt dels Pirineus localitzat fins ara En la campanya arqueològica duta a terme l’any 2021 es recuperaren fragments d’indústria lítica —que confirmen que la cova era punt de manipulació de malaquita—, ceràmiques i restes d’os bru de fa 5500 anys
veïnat d’en Coma
Veïnat
Veïnat del municipi de Prats de Molló (Vallespir), en una vall tributària, per l’esquerra, del Tec.
Josep Oriol Pujol Coma
Waterpolo
Jugador de waterpolo.
Membre del Club Natació Barcelona, fou cinc vegades campió de Catalunya 1942, 1943, 1947, 1948, 1949 i quatre vegades d’Espanya 1944, 1947, 1948, 1949 Durant el període 1947-48 jugà 12 partits internacionals amb la selecció espanyola i participà en els Jocs Olímpics de Londres 1948
Lluís Coma-Cros Cazes
Esport general
Dirigent esportiu.
L’any 1960 esdevingué el novè president del Reial Club Tennis Barcelona, en substitució de Carles de Godó Valls Ocupà la presidència fins el 1972, any que fou rellevat per Jordi Soler Cabot