Resultats de la cerca

Lluità al front republicà 1936-39 i fou empresonat a la postguerra Metge de professió, publicà el volum Dret al pedrís 1965, de caire realista

Es doctorà en medicina a Barcelona, amplià estudis a Berlín i es diplomà en educació física a Estocolm Introduí a l’Estat espanyol la gimnàstica sueca, creà una escola de massatgistes per a cecs i fou pioner en la rehabilitació d’invàlids El 1920 fou el metge esportiu de la delegació espanyola als Jocs Olímpics d’Anvers

Deixeble de Jacques Cujas i de Pere Joan Nunyes, fou catedràtic de retòrica a les universitats de Barcelona 1572, Salamanca 1577, Osca, Lleida i València, i, el 1583, de lleis a la de Saragossa, on es doctorà en dret el 1584 A la mort de Jerónimo Blancas, el succeí com a cronista del regne d’Aragó 1592 Publicà, entre altres obres, Gobierno del ciudadano 1575, en forma de diàleg, reeditat diverses vegades i traduït al llatí, al francès i a l’italià, i De conscribenda historia 1591 Una relació seva dels esdeveniments aragonesos del 1592 fou destruïda a Madrid el 1609

Collaborà a la revista “La Ilustración Barcelonesa” 1858 i publicà Tratado completo de la ciencia del blasón 1856, amb dades interessants sobre ordes nobiliaris i genealogia de les famílies catalanes

Es formà a Buenos Aires, al Cercle de Sant Lluc de Barcelona i al FAD Fou amic i company de Joan Sandalines i Sebastià Gasch Des del 1928 exposà a Barcelona i, a la postguerra, també a Mallorca Fou premiat al concurs dels Jocs Mediterranis 1955 Contra l’academicisme avantguardista i l’art per l’art, pintà temes de treball, miserables, prostitutes, immigrats, i ha estat considerat com el millor representant del realisme social a Catalunya En la seva producció cal distingir tres etapes fins el 1938, relacionada amb el cubisme La Fresnaye i Léger, la del 1939 al 1958, més propera a Marie…

Enginyer químic, fou professor de física al liceu de Ceret Vallespir Membre del GREC, en dirigí el butlletí “Sant Joan i Barres” 1968-70 i contribuí a la fundació de la Universitat Catalana d’Estiu Fou president del Moviment Laic de les Cultures Regionals de França i secretari general de l’Associació Internacional per a la Defensa de les Llengües i Cultures Amenaçades Fou cofundador del Moviment Socialista de Catalunya Autor d’una Història del sindicalisme francès 1960 i de Xacbert de Rosselló, lleó de combat 1185-1275 1989

Fou deixeble, a València, de Pasqual Pérez i Gascon Residí molts d’anys a París i a Madrid, on féu nombrosos concerts Publicà 6 pezzi per chitarra Milà 1872

Fou diputat a corts per Barcelona 1820 i havia estat ministre de l’audiència territorial de Madrid Fou comuner Essent regidor de Barcelona i coronel de milicians febrer del 1822, fou processat perquè a la seva columna —on hi havia molts italians immigrats— s’havien donat visques a la república i a la llibertat i crits contraris a Ferran VII Lluità contra els reialistes durant el Trienni Constitucional i contra els Cent Mil Fills de Sant Lluís