Resultats de la cerca

Format a la Universitat Laboral, el 1973 passà al Gimnàstic de Tarragona i jugà a tercera divisió Debutà a primera divisió la temporada 1979-80 amb el Futbol Club Barcelona, amb el qual jugà cinc partits Posteriorment jugà amb l’Hèrcules Club de Futbol 1980-87 i la Unió Esportiva Lleida 1987-88, a segona divisió Exercí de representant de jugadors

Ala tancada formada al Futbol Sala Gironella, debutà amb el primer equip a divisió d’honor la temporada 2006 i hi jugà durant tres temporades Guanyà la Copa Catalunya 2007 i fou escollida millor jugadora de la final Posteriorment fitxà pel Castelldefels Club Futbol Sala 2009-10 i la temporada següent pel Rubí Futbol Sala, amb el qual guanyà el títol de divisió de plata 2011 i ascendí a divisió d’honor Amb la selecció catalana es proclamà campiona del món 2008

Alguns dels primers equips de categoria sènior que dirigí foren el filial del Futbol Club Barcelona i l’Associació Esportiva Montornès Futbol Sala Entrenà el Futbol Sala Gironella 2008-11 a la divisió d’honor estatal femenina i guanyà tres Copes de Catalunya consecutives 2009, 2010, 2011 La temporada 2011-12 fitxà com a segon entrenador del Marfil Santa Coloma a la divisió d’honor masculina, i al cap d’uns quants mesos assumí el càrrec de primer entrenador Guanyà la Copa Catalunya 2012 i mantingué l’equip a la divisió d’honor

Fou, juntament amb Pere Moliner i Alfonso Genchi, un dels impulsors del primer club de futbol americà de l’Estat espanyol, el Badalona Dracs, constituït el 1987 L’any següent fou escollit primer president de la Federació Catalana de Futbol Americà FCFA La temporada 1988-89 organitzà la primera edició de la Lliga Catalana, que també fou la primera competició de futbol americà de tot l’Estat espanyol Les dues temporades següents aquesta competició es convertí en el Campionat d’Espanya de facto Fou substituït per Francisco Javier Quintana al final del 1991

Jugant en la posició de pivot, debutà amb el Sícoris Lleida Prosseguí la seva carrera al Futbol Sala Ourense i al Futbol Sala Martorell, aquests dos últims equips a divisió d’honor Guanyà dues Copes de Catalunya amb el Martorell 2005, 2006 La temporada 2007-08 fou fitxat pel Futbol Sala Marfil Santa Coloma, amb el qual aconseguí l’ascens a la divisió d’honor la temporada 2008-09 A l’abril del 2010 debutà amb la selecció espanyola al torneig IV Nacions, en què aconseguí el títol

Aler pivot formada al Futbol Sala Gironella, amb el qual ascendí a la divisió d’honor la temporada 2003-04, fou capitana de l’equip 2005-08 Fitxà pel Deportivo Córdoba Futbol Sala 2008-10 i guanyà dues Lligues, una Supercopa d’Espanya 2010, una Copa Ibèrica 2009 i fou subcampiona de la Copa d’Espanya 2010 El 2010 retornà al FS Gironella, amb el qual conquerí dues Copes de Catalunya 2007, 2011, fins que es retirà 2015 Forma part de la selecció catalana des del 2002 i de la selecció estatal des del 2010, i fou la primera catalana inclosa en el combinat estatal des del 1998 Jugà les tres…

Jugador del Futbol Club Barcelona amateur , es retirà per culpa d’una lesió i el 1958 obtingué el títol d’entrenador La temporada 1958-59 entrà al cos tècnic del Barça i dirigí l’equip infantil fins el 1977, quan passà a ser coordinador del futbol de base amb Joan Martínez Vilaseca Destacà com a descobridor de talents Considerat l’ànima de la Masia, antiga residència dels joves jugadors barcelonistes, la nova residència, inaugurada el 2011 a Sant Joan Despí, porta el seu nom

Fitxà pel Futbol Club Barcelona al principi del 2008, procedent del Celta de Vigo, on havia guanyat el Trofeu Zamora 2006 Habitual suplent de Víctor Valdés, fou titular en la competició de Copa del Rei, en què aconseguí el títol en dues ocasions 2009, 2012 Amb el Barça aconseguí també quatre títols de Lliga i Supercopa espanyola 2009, 2010, 2011, 2013 i dos Mundials de clubs, dues Lligues de Campions i dues Supercopes europees 2009, 2011 En finalitzar la temporada 2014 es retirà del futbol

Jugà amb el Futbol Club Internacional 1909-12 El 1913 debutà al Futbol Club Barcelona i fou titular fins a l’arribada de Ricard Zamora, al maig del 1919 Després tornà de nou a l’Internacional, on jugà dues temporades més 1920-22, i es retirà quan l’equip es fusionà amb la UE Sants Guanyà tres Campionats de Catalunya 1916, 1919,1920 i una Copa d’Espanya 1920 Fou titular de la selecció catalana en deu ocasions També destacà en altres esports com l’atletisme fou subcampió d’Espanya en 100 m tanques 1917

Fou migcampista en el Dundee, el Norwich City, el Burnley i el Fulham, entre d’altres, abans de ser entrenador del Futbol Club Barcelona 1929-31 Fou conegut com Jim Bellamy i substituí Romà Forns, a qui havia ajudat en la consecució de la Lliga 1928-29, la primera de la història del futbol espanyol Sota les seves ordres, el conjunt blaugrana fou campió de Catalunya en tres edicions 1929, 1930, 1931 A part de l’equip català, dirigí diversos equips europeus, entre els quals cal destacar el Brescia