Resultats de la cerca

La Pobla de Ferran és un llogaret situat sobre un petit tossal a la banda nord-occidental del terme És habitat tan sols temporalment L’indret es formà a l’edat mitjana a l’entorn d’un castell, la primera notícia del qual és ja tardana consta que l’any 1384 Jaume Galliners, ciutadà de Barcelona, permutà amb el cenobi de Santes Creus el castell de la Sala de Comalats pel de Ferran De l’antiga església romànica, dedicada a sant Joan Baptista, no queda cap vestigi tanmateix, algunes parts de l’església bastida posteriorment en substitució de l’antic temple romànic, com…

Sentència arbitral de Guadalupe signada per Ferran II, que liquidava els mals usos i permetia l’accés a la llibertat i als contractes emfitèutics per part de la pagesia

Pau entre Turquia i el rei Ferran d’Àustria per la qual Ferran ha de pagar un tribut anual al soldà si vol conservar una part del país

Hercule et Omphale, ballet de Ferran Sorts i Muntades, escrit i estrenat a Moscou amb motiu de la coronació de Nicolau I

Ferran II conquereix cinc merindades de la Navarra Alta El 1515 Navarra és annexada al regne de Castella, però conserva la seva autonomia de govern

Duc de Montalto i de Bivona, sisè príncep de Paternò, gran d’Espanya Comanador de Silla i Benassal a l’orde de Montesa Fill i hereu del cardenal Lluís Guillem de Montcada-Aragó Lluità a Flandes amb Guillem III de Nassau-Orange 1673-74 Del consell de guerra i del d’estat des del 1691, fou capità general de cavalleria de Nàpols, president del consell de Flandes, del de les Índies 1693 i del d’Aragó 1695-98 Exiliat per desavinences amb la reina 1697, a la mort de Carles II 1700 retornà a la cort i fou membre de la junta de regència Es casà amb l’hereva María Fajardo de Requesens, que li aportà…

Desenvolupament enciclopèdic Utilitzades com a font per Pere Miquel ↑ Carbonell en la redacció de les Cròniques d’Espanya , hom constata el seu esquematisme, esdevenint més aviat semblances biogràfiques amb exposició sumària d’aquells fets històrics que ajuden a vehicular un discurs propagandístic i de legitimació al poder de la nova dinastia Trastàmara Bibliografia Escartí, VJ 1993 Vegeu bibliografia

Ferran de Lloaces funda el Collegi Universitari d’Oriola

Mor Felip V comença el regnat de Ferran VI

Ferran Sorts i Muntades, màxim representant del romanticisme musical català, estrena a París el ballet Cendrillon òpera