Resultats de la cerca
Es mostren 1241 resultats
el Codony
Antic terme del Camp de Tarragona, a la vall del Francolí, aigua amunt de Constantí; comprenia, entre altres, els llocs del Morell, la Masó, el Milà, Vilallonga del Camp i el sector oriental fins a Vallmoll.
El sector meridional fou donat el 1160 a Santes Creus al voltant de l’església de Sant Joan del Consell, existent ja el 1169, es formà el nucli del Codony , que persistí fins al s XIX al s XV és esmentat el castell del Codony a càrrec de castlans, dins l’actual terme de la Pobla de Mafumet, prop del Francolí Aigua amunt, prop de la confluència amb el Glorieta terme del Morell, hi ha el llogaret de la Granja dels Frares o del Codony
Antoni Ferrer i Codina

Antoni Ferrer i Codina
© Fototeca.cat
Periodisme
Teatre
Dramaturg i periodista.
Dirigí els setmanaris Barcelona Alegre i La Tomasa Escriví per al teatre diversos drames truculents, com Les relíquies d’una mare 1866, El pagès de l’Empordà 1875, La casa pairal 1875 i L’escolanet de la Pobla 1902, però el que li proporcionà més popularitat fou Un manresà de l’any vuit 1879, que, com Otger 1885, conté una perceptible exaltació nacional És autor també de diverses comèdies, algunes de les quals adaptades del francès, com La perla de Badalona 1868, Tenorios 1900, etc
Bernat Serra
Pintura
Pintor.
Actiu des del 1423 fins al 1456 Segueix la línia de l’estil internacional derivat de l’escola de Borrassà amb característiques locals De la seva obra feta a Tortosa resta només el retaule de Sant Miquel 1429, de l’esglesiola del mateix nom de la Pobla del Bellestar, conservat a l’església de Vilafranca del Maestrat Veí de Morella, contractà retaules per als llocs i les viles de la comarca Fins l’any 1954 es conservaven les taules del retaule de Cinctorres, contractat el 1441
Joan Pere Segura i de Lago
Arquitectura
Història
Arquitecte (1940) i erudit.
Doctor en arquitectura 1966, projectà l’arxiu central de l’administració de l’estat Alcalá de Henares, 1968, els plans d’urbanització de diverses poblacions valencianes i edificis religiosos a Algemesí, la Pobla de Vallbona, etc Participà en les obres de restauració del monestir del Puig i de la catedral de València Fou president de Lo Rat Penat 1962-72 Publicà El escudo de armas de Algemesí 1955, La repristinació de la catedral de València 1971 i Llinatges d’un poble Valencià Algemesí 1975, entre altres treballs
la Noguera Pallaresa
la Noguera Pallaresa al seu pas per Gerri de la Sal
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta prop (i aigua amunt) del pantà de Camarasa (Noguera).
Neix a l’extrem meridional del pla de Beret, a la Vall d’Aran, molt a prop del güell de la Garona, a uns 2000 m d’altitud, a la font d’Era Noguereta, una de les principals de la Garona Té una longitud de 146 km S'adreça de bell antuvi cap al N travessa el pla de Beret, i es dirigeix després cap a l’E vall de Montgarri i al S, ja a la vall d’Àneu Pallars Sobirà, envoltant el massís de Beret Des d’Alós de Gil, porta un traçat amb component sud, de caràcter epigènic fins a la confluència amb el seu collector Travessa, així, successivament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, que solca amb…
el Pont de Rabentí
Poble
Poble del municipi de Cercs (Berguedà).
És situat a l’esquerra del riu de Peguera a menys d’1 km de la seva confluència amb el Llobregat, prop del pont per on passa la carretera de Berga a la Pobla de Lillet, 1 km al SE de l’antiga església parroquial deSant Jordi de Cercs L’església de Santa Maria, que domina el poble, és l’actual parroquial Antigament fou un centre d’indústria tèxtil menestral El 1848, durant la guerra dels Matiners, les forces carlines de Joan Castells hi obtingueren un triomf sobre els liberals del coronel Orio
Barasona
Arquitectura civil
Embassament
Pantà construït sobre l’Éssera, prop de la seva confluència amb el Cinca, dins l’actual terme de Graus (a la província d’Osca).
Pren el nom de l’antic poble situat a l’esquerra de l’Éssera i al davant de la Pobla de Castre, aigua avall de Graus, que fou negat en omplir-se la resclosa aquest pantà, que recull l’aigua de l’Éssera i de l’Isàvena la cua del pantà arriba prop de llur aiguabarreig, amb una capacitat de 70 milions de m 3 , a més de regular el canal d'Aragó i Catalunya alimenta la central hidroelèctrica de Sant Jordi, subterrània, que té el salt al peu de la resclosa
Sant Sebastià de la Bastida de Bellera (Sarroca de Bellera)
Art romànic
El lloc de la Bastida de Bellera apareix vinculat a la baronia de Bellera fins a la fi de les senyories al segle XIX La seva església és documentada l’any 1314, en què fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona en el seu recorregut per les esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp L’any 1904 formava part de l’arxiprestat de la Pobla de Segur amb les seves annexes de Sant Julià d’Erdo, Sant Coloma d’Erdo i Larén Actualment depèn de la Pobleta de Bellvei
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina