Resultats de la cerca
Es mostren 11251 resultats
Lleger
Vista del poble i antiga quadra de Lleger, al terme de Sant Jaume dels Domenys
© Fototeca.cat
Poble
Poble i antiga quadra del municipi de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès), al sector sud-oriental del terme.
L’església Santa Marina depèn de la de Sant Jaume Hi ha restes d’una antiga torre de defensa Pertangué, als segles X i XI, als senyors de Castellet Formà un municipi independent amb Llorenç del Penedès al segle XIX Llorenç i Lleger
Peracalç
Aspecte del poble de Moncortès de Pallars, amb la serra de Peracalç al fons (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble disseminat, del municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), dins l’antic terme de Montcortès de Pallars.
És situat al vessant meridional de la serra de Peracalç 1 478 m alt, sector de les serres interiors dels Pirineus que forma una alineació amb la serra de Sant Gervàs, a l’W, i la del Boumort, a l’E, entre els cursos del Flamisell i de la Noguera Pallaresa, a l’indret on aquests rius formen els congosts d’Erinyà i de Collegats L’església parroquial és dedicada a sant Llorenç
Apaoki
Història
Cap dels txidans (907), poble possiblement protomongòlic.
Fundà l’estat txidan i es proclamà emperador l’any 916, a imitació dels sobirans xinesos, adoptà una divisa Conquerí part de Mongòlia, Manxúria i arribà a Corea, on destruí, l’any 926, el regne Pohai Integrà el seu poble a la civilització xinesa i inicià una dinastia que sota el seu fill s’havia d’anomenar Liao que dominà el nord de la Xina Tingué èxit com a militar i com a governant i instituí una administració amb elements esteparis i de burocràcia xinesa
la Clua de Meià
Vista del poble de la Clua de Meià
© Jaume Ferrández
Poble
Poble del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), en un coster a l’esquerra del barranc de la Clua o de Catarena, que neix al coll d’Orenga i desemboca al riu Boix per la dreta, aigua avall del grau de la Clua, profund congost d’aquest riu que separa la conca de Meià de la vall del Segre.
Hi ha les ruïnes de l’antic castell senyorial l’església parroquial és dedicada a sant Julià
Aneto
Poble
Poble del municipi de Montanui (Ribagorça, Franja de Ponent) a la dreta de la Noguera Ribagorçana, enfront del poble de Senet de Barravés.
És, amb una altitud de 1350 m, el poble més alt a la vall de Barravés
Terrassola i Lavit
El poble de Terrassola del Penedès amb l’església romànica de Sant Marçal, al centre (Terrassola i Lavit)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, situat a l’extrem septentrional de la plana, a la vall baixa de la riera de Mediona o riu de Bitlles, al límit amb Anoia.
Situació i presentació El municipi de Terrassola i Lavit té una extensió de 23,92 km 2 El terme és format per la unió dels antics termes de Terrassola del Penedès i de Lavit, que fou proposada el 1920 i acceptada el 1921 Limita al N amb els termes de Cabrera d’Anoia i Piera ambdós de la comarca d’Anoia, a l’E amb Sant Sadurní d’Anoia i Subirats, al s amb el Pla del Penedès i Font-rubí i a l’W amb Sant Quintí de Mediona i Sant Pere de Riudebitlles És situat al N de Vilafranca, al límit amb la comarca de l’Anoia Els dos nuclis principals…
Santa Càndia
El poble de Santa Càndia, amb l’església gòtica de Santa Càndia a la dreta, és l’actual cap administratiu del municipi d’Orpí
© Fototeca.cat
Poble
Poble i actual cap del municipi d’Orpí (Anoia), a l’esquerra de la riera de Carme, enfront del poble d’Orpí.
L’església parroquial, notable exemplar gòtic s XIV, ha estat restaurada recentment per la diputació provincial de Barcelona S'hi venera una imatge de la santa, policromada, obra probable del s XIII, i hom hi celebra anualment el popular Aplec de les Bresques
Canejan
Vista del poble de Canejan, enlairat damunt la vall de Toran (Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Aran.
Situació i presentació El municipi de Canejan, de 48,32 km 2 , s’estén a l’extrem N de la Vall d’Aran, en contacte amb la carena muntanyosa frontera amb l’Estat francès i a la dreta de la Garona Comprèn tota la vall de Toran, riu que vessa a la Garona per la dreta i que neix al sector de l’estany i dels rasos de Liat Limita a ponent amb els termes de Bausén i Les, al S, per un punt, amb el de Vilamòs, al SE i llevant amb Viella i també al sector oriental amb Salardú L’àmbit territorial s’estén dins els límits següents a l’extrem NE, a la carena que domina l’Estanh Long de Liat, el termenal s’…
ioruba
Dona ioruba vestida amb la roba tradicional d’aquest poble, a Ijebu-Igbo, Nigèria
© Fototeca.cat
Etnologia
Dit de l’individu d’un poble migratori, procedent probablement de l’alt Nil, de cultura atlàntica oriental i pertanyent al grup lingüístic kwa.
L’art ioruba Ife sembla tenir reminiscències egípcies
falisc | falisca
Història
Individu pertanyent a un poble de l’Etrúria meridional.
La capital dels faliscs era Falerii Veteres Poble de raça itàlica, parlava un dialecte llatí influït per l’etrusc i tenia una cultura influïda per la llatina i l’etrusca Formà part de l’amfictionia etrusca i lluità contra Roma, fins que hi establí una aliança, que durà del 343 al 339 aC