Resultats de la cerca

Es divideix en alt i baix Olimp i constitueix un massís rocallós, on el verd dels arbres contrasta amb el blanc de les parets calcàries La part culminant de la muntanya és com un altiplà amb cims que ultrapassen els 2 600 m Damunt aquest altiplà, cobert de neu i de núvols, els antics grecs situaren l’imperi dels déus i dels herois, que vivien aquí immortals i feliços sota el govern del sobirà Zeus

El títol sencer era “príncep sobirà de les Valls d’Andorra”, en lloc del de senyor Dominus supremus Vallium Andorrae , emprat fins aleshores El canvi sembla motivat pel propòsit de reformar la peculiaritat del fet andorrà i de reforçar la independència dels bisbes enfront del centralisme borbònic La iniciativa contribuí de manera decisiva a transformar la senyoria d’Andorra en principat, i els cosenyors en coprínceps copríncep, tractament amb el qual són designats actualment

Hores després de la mort del soldà Qaboos, el ministre de Cultura i cosí seu, Haitham bin Tariq al-Said, és investit nou sobirà del regne, dignitat que inclou també els càrrecs de primer ministre, ministre de Finances i d’Afers Estrangers i cap suprem de les forces armades El soldà Qaboos regnava des del 1970, quan va deposar el seu pare, i era el governant del món àrab amb més anys en el poder

Net de Llywelyn ap Iorweth 1173-1240, obligà Enric III d’Anglaterra a reconèixer-lo príncep de Galles i sobirà de tots els caps gallesos Des del 1276 entrà en guerra constant amb Eduard I d’Anglaterra Vençut el 1277, el 1282 es tornà a revoltar amb altres caps gallesos, però morí en la revolta, que fracassà i posà fi a la independència gallesa El seu cap fou exhibit al pont de Londres

Fou jutge de primera instància a Arenys de Mar i jutge de pau a Barcelona El 1874 fou nomenat registrador de la propietat Fou president de la Societat Barcelonesa d’Amics del País i diputat a corts per Sort Pallars Sobirà en 1876-78 Publicà obres jurídiques, com Legislación hipotecaria 1868 i un estudi sobre la legislació judiciària a Cuba i Puerto Rico, a més d’obres de consulta en collaboració amb Julián MPardo

Després de la darrera compilació del dret civil català, els drets locals han perdut gairebé tota la importància, atès que només es conserven algunes institucions dels de Barcelona, Tortosa i els seus termes, el Camp de Tarragona, el bisbat de Girona, la Vall d’Aran, el Pallars Sobirà i la conca de Tremp, però no en llur integritat, sinó únicament en la part que la compilació recull o en què s’hi remet

A mitjan segle XII, Bernat de Pessonada i el seu germà, enfrontats amb Amat de Pessonada per aquest castell, establiren una convinença amb el comte Arnau Mir I de Pallars Jussà Poc després, sembla que el castell quedà dins la jurisdicció del comte de Pallars Sobirà, ja que el 1170 el comte Artau IV cedí a Guillem de Telia i els seus successors la potestat del castell com a recompensa pels seus bons serveis

L’antic agregat de Puimanyons posseïa un castell del qual no ens han arribat vestigis El castell de Puigmanyons “ ipso castro de Puigmangones ” fou definit, al costat dels castells de Reguard, Toralla, Tendrui, Erill i altres, pel comte Artau I de Pallars Sobirà al comte Ramon V de Pallars Jussà els anys 1066 i 1072 Al segle XVII Puimanyons formava part dels dominis del ducs de Cardona, marquesos de Pallars i vescomtes de Vilamur

Fou bisbe de Pécs i canceller del sobirà renaixentista Maties I i participà en campanyes militars contra els turcs Morí camí d’Itàlia quan fugia de la venjança del rei, descoberta una conjura Traductor de Demòstenes i Plutarc, la seva poesia, que escriví en llatí, destacà en elegies com Andreae Mantegnae elegia 1458 i en els panegírics Panegyricus in Renatum i Silva Panegyrica ad Guarinum Veronensem praeceptorem suum , d’una gran perfecció formal

Fill de Fortuny Iñíguez i besnet i hereu de Fortuny I, el qual succeí probablement essent molt jove, en abdicar aquest Sembla que fou el darrer rei de la dinastia Ènnega , sota la regència del besoncle Íñigo Garcés, i que fou deposat, juntament amb el regent, pel comte Ramon I de Pallars, amb l’ajut d’Alfons III d’Astúries al lloc seu fou exaltat el seu nebot, primer sobirà de la dinastia Ximena