Resultats de la cerca

Capdavanter de l’estil gòtic perpendicular i del seu nou programa decoratiu És autor de la sala capitular i el claustre de l’antiga catedral de Saint Paul de Londres, de la capella de Saint Stephen a Westminster i de la planta del palau de Windsor i acabà el creuer de la catedral de Lichfield 1337

Autodidacte, molt ben dotat per a les ciències d’observació, féu nombrosos descobriments infusoris, bacteris, glòbuls de la sang, etc utilitzant microscopis d’una sola lent, que ell mateix construïa El 1722 acabà de publicar les seves Opera omnia , formades per les 400 comunicacions que havia enviat a la Royal Society i a l’Académie des Sciences

Cap de les forces britàniques al Canadà des del 1758, acabà la conquesta d’aquest país amb la presa de Louisbourg 1758 i de Montreal 1760 Posteriorment fou governador general del Canadà i, havent retornat a la Gran Bretanya el 1763, comandant en cap de l’exèrcit El 1776 li fou concedit el títol de baró

Les fonts bàsiques del seu culte són el Mahābhārata i el Bhagavad-Gīta Inicialment representat com un heroi alliberador, la seva figura fou ornada d’un misticisme pastoral amb elements eròtics sublimats i acabà esdevenint, com a salvador universal i enemic de tot mal, real i mític, la deïtat més popular i reverenciada del panteó hindú

Succeí el seu pare, sota la tutela del seu oncle Pere I de Catalunya-Aragó, que se l’endugué a la seva cort Durant la seva minoritat Provença sofrí greus pertorbacions, sobretot després de la mort de Pere I a Muret el 1213 Llavors el jove Ramon Berenguer estigué uns quants anys a Montsó, sota la guarda dels templers, al costat del seu cosí Jaume I En sortí en forma reservada pel novembre del 1216 per embarcar-se a Salou amb rumb a Provença Mentrestant el comte Sanç, regent a Catalunya, Aragó i Montpeller, havia governat també els estats del comte provençal En arribar-hi, aquest hagué de…

Ingressà al convent d’agustins calçats de Barcelona 1732, fou secretari provincial 1750 i prior del nou convent de Sant Agustí 1752, reelegit el 1775, i n'acabà la construcció de l’església 1758 Elegit provincial de Catalunya i Aragó 1758, acabat el trienni, hom li encarregà la tasca de prefecte provincial d’estudis en la qual propugnà ardorosament les idees de la illustració, fet que li valgué l’acusació de jansenista Durant la seva estada barcelonina feu oposicions a la facultat d’arts de la Universitat de Cervera, però les perdé a causa del monopoli que hi havia 1743 Nomenat bisbe de Lugo…

El proteccionisme industrial i l’abolicionisme de l’esclavitud motivaren la victòria dels nordistes en les eleccions del 1850 El 1857 una forta crisi econòmica contraposà altre cop els interessos industrials dels nordistes als agraris del sud, sense oblidar la disputa pel domini dels estats centrals L’enfrontament originà la guerra de Secessió, que acabà amb la victòria total dels nordistes

Fundat el 1910, milità gran part de la seva història a primera regional i jugà algunes promocions d’ascens La temporada 1999-2000 baixà a segona i poc després acabà desapareixent Posteriorment es refundà i jugà diverses temporades a tercera divisió regional El 2010 ascendí a segona Vesteix samarreta blaugrana i pantalons blaus Juga al camp municipal d’esports de Térmens

Extrem esquerre format al planter del Futbol Club Barcelona, amb el qual debutà a primera divisió el 1975, jugà 14 partits de Lliga en dues temporades 1975-77 Marxà al Racing de Santander i, posteriorment, jugà al Valladolid, al Terrassa, al Sabadell i acabà la temporada 1982-83 al Sant Andreu Disputà un partit en els Jocs Olímpics de Mont-real 1976

Jugà als juvenils de la Unió Esportiva Montgat i a 17 anys debutà amb el primer equip En retornar del servei militar, fitxà pel Joventut de Badalona, amb el qual aconseguí tres Campionats de Catalunya i una Copa d’Espanya Posteriorment jugà a l’Orillo Verde 1955-58 i acabà la seva carrera al Bàsquet Manresa 1958-60 Fou internacional en quatre ocasions