Resultats de la cerca
Es mostren 997 resultats
Alès
Ciutat
Ciutat del departament del Gard, a la regió del Llenguadoc, Occitània, França, vora el riu Gard.
Situada als contraforts de les Cevenes, és el centre d’una important regió minera de difícil extracció carbó, pirites, on s’ha desenvolupat un gran nucli industrial ferro, acer, productes químics i tèxtils Entroncament ferroviari Antic establiment romà, Alès no adquirí relleu fins al s XI El 1200 esdevingué la seu d’una conselleria i el 1243 fou annexionada per Lluís IX Durant el s XVI fou un dels principals centres protestants d’Occitània El 1629 Richelieu posà fi a les guerres de religió mitjançant l’edicte de Gràcia d’Alès, que suprimí els privilegis polítics i militars dels…
nanotub de carboni
Química
Nanoestructura tubular en què es presenta l’element carboni, els àtoms del qual estan units en hexàgons enllaçats en formes cilíndriques.
Els nanotubs presenten propietats molt variades en funció de la seva estructura El material resultant és cent vegades més fort que l’acer amb un pes específic sis vegades menor, té gran resistència mecànica, alta conductivitat elèctrica i baixa conductivitat tèrmica Aquestes propietats el fan potencialment apte com a conductor elèctric Pot tenir caràcter metàllic o semiconductor segons el diàmetre i l’ordenació dels anells de grafit de les parets Les parets poden ser monocapa o multicapa de grafit o fullerè, i s’investiga en nanotubs de carboni amb una monocapa cristallina a les…
lliç

lliç
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Conjunt de bagues
muntades en unes barres o un marc, segons que les bagues siguin de torçal o metàl·liques, que serveix, en els telers, per a classificar i fer pujar o baixar els fils d’ordit segons els prens i les deixes existents en cada passada del lligat
que hom executa.
Els primitius lliços dels telers a mà eren formats per dues barres de fusta o canyes horitzontals, anomenades perxerats , on hi havia enfilades les bagues de torçal Modernament hom construeix les bagues amb dos filferros torçats sobre si mateixos i estanyats, que deixen entre les voltes de torsió l’ullet per al pas del fil i els ulls per als perxerats i, sovint, hom tendeix a emprar bagues finalment polides d’acer niquelat, cromat o inoxidable En un teler calen, com a mínim, tants lliços com grups de fils que evolucionen diferentment en un lligat El conjunt de lliços és anomenat…
Moisès Llopart Aguilera

Moisès Llopart Aguilera
Museu Colet
Atletisme
Atleta i entrenador.
El 1948 fundà la secció d’atletisme del Grup Cultural i Recreatiu la Seda, empresa on treballava, mentre competia amb el Club Atlètic Laietània de Mataró en proves de fons i cros principalment L’any 1960 deixà el Laietània per a ser entrenador, delegat i atleta de la Seda També fou regidor d’esports a l’Ajuntament del Prat Dirigí un grup de marxadors que aconseguiren nombrosos èxits internacionals durant els anys vuitanta En destacaren els olímpics Josep Marín, Manuel Alcalde, el seu fill Jordi subcampió en els Jocs de Moscou el 1980 i Daniel Plaza or en els Jocs de Barcelona el 1992 Fou…
bastidor
Esquema d'un bastidor de cotxe
© Fototeca.cat
Transports
Armadura bàsica d’alguns vehicles automòbils, especialment dels camions, damunt la qual són muntats el motor, la transmissió, la cabina del conductor i la caixa.
El bastidor descansa damunt alguns elements de la suspensió Un bastidor-tipus per a camió consisteix en dues bancades laterals d’acer estampat, generalment de perfil en U, unides per travessers de perfil en I a vegades una estructura atirantada en X n'augmenta la resistència a la torsió Les bancades són menys separades al davant per permetre els moviments d’orientació de les rodes directores, i es corben cap amunt al darrere per a no obstaculitzar les oscillacions del pont i abaixar el centre de gravetat Actualment hom adopta formes de bastidor, cada vegada més corbes, que s’…
bala

Diferents tipus de bales
© Fototeca.cat
Militar
Projectil massís de les armes de foc portàtils; els altres projectils d’armes de foc són inclosos en els tipus anomenats bombes
o granades
.
A l’inici de les armes de foc portàtils ss XV i XVI la bala era esfèrica i de plom massís aproximadament, el calibre era de 18 mm i el pes de 30 g Hom l’emprava en armes, d’ànima llisa, que eren carregades per la boca Hom anà perfeccionant-la per aconseguir que s’ajustés al calibre del canó bala perllongada 1662, bala embolicada amb tela 1750, etc La introducció de les armes d’ànima estriada, carregades per la culata, donà lloc al tipus modern de bala amb embolcall de llautó o d’acer extradolç i de forma cilíndrico-ogival o cilíndrico-ovalada, acoblada a una beina i que s’ajusta…
esmalt

esmalts heràldics: ataronjat
Heràldica
Nom genèric dels metalls i els colors, i també dels folres, emprats per a pintar o representar gràficament la coloració dels escuts.
La representació gràfica dels escuts fou establerta 1638 pel jesuïta italià Silvestre Petra Sancta N'hi ha de tres classes metalls or i argent, colors gules, atzur, sable i sinople i folres ermini, vair i llurs variants Hom considera esmalts neutres, és a dir, que tant poden anar amb un metall com amb un color, els folres i també la porpra i la carnació i, entre els heraldistes alemanys, el sable Alguns tractadistes consideren l’ermini un metall l’argent i el contraermini un color el sable altres esmalts usats pels heraldistes són el ferro, l'acer, l'ataronjat representat…
John Angus Chamberlain
Art
Artista plàstic nord-americà.
Després d’una infància atzarosa, el 1943, eludint els límits d’edat prescrits, s’allistà a la marina, on serví durant la Segona Guerra Mundial En llicenciar-se, es guanyà la vida com a perruquer mentre intentava aprendre dibuix i pintura En 1955-56 assistí a classes a l’escola d’arts Black Mountain College de Carolina del Nord, on conegué els poetes Charles Olson i Robert Creeley, pels quals fou molt influït Es relacionà també amb pioners del pop art com ara Larry Rivers i David Smith , i el 1957 construí amb diversos para-xocs la primera de les escultures amb les quals es faria…
Francesc Rubiralta i Vilaseca
Economia
Empresari.
Llicenciat en enginyeria industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya UPC i format també per l’IESE i les universitats de Harvard i Standford, amb el seu germà Josep Maria Rubiralta i Vilaseca el 1966 creà l’empresa de material hospitalari Izasa i el 1967 la Companyia Espanyola de Laminació Celsa , que esdevingué una de les primeres empreses del sector de l’acer d’Europa i que dirigí Fou també filantrop i mecenes Entre d’altres, fou benefactor del Gran Teatre del Liceu de Barcelona i vocal de la Junta del Patronat Fundació Orfeó Català-Palau de la Música L’any 1997…
Siemens
Família d’enginyers i industrials alemanys.
Werner von Siemens Lenthe 1816 — Berlín 1892 s’especialitzà en galvanoplàstia i construccions elèctriques Juntament amb JG Halske fundà l’empresa Siemens Halske el 1847, dedicada a les installacions telegràfiques, que aviat es féu important a Europa El 1866 enuncià el principi de la dinamo Més tard construí una locomotora elèctrica, que funcionà a Berlín 1879 Ideà també diversos aparells piles, piròmetres, llums elèctrics, etc El seu germà Wilhelm von Siemens Lenthe 1823 — Londres 1883 s’establí a Londres, on fundà una filial de l’empresa alemanya, i es nacionalitzà britànic Juntament amb un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina