Resultats de la cerca
Es mostren 483 resultats
nombre hipercomplex
Matemàtiques
Element d’un espai vectorial de més de dues dimensions on hi ha definit, a més de l’addició característica dels espais vectorials, un producte que li dóna una estructura d’anell.
còctel
còctel
© Mikhail Dudarev / Fotolia.com
Alimentació
Beguda obtinguda per la barreja de diferents begudes alcohòliques, de les quals almenys una sol ésser destil·lada, amb possible addició d’uns altres productes (aigua, sucre, rovell d’ou, suc de taronja, etc).
És preparat agitant tots els ingredients amb trossets de glaç dins un receptable adequat, la coctelera
any civil
Cronologia
El format per un nombre enter de dies civils: 365 si és comú,
o 366 si és de traspàs,
i que, regulat amb l’any tròpic, és d’ús social general.
L’any civil és dividit en 12 mesos i legalment comença el dia 1 del mes de gener i acaba el dia 31 del mes de desembre L’existència de l’any civil com a període diferent de l’any astronòmic obeeix al fet que aquest no pot ésser pres com a unitat de temps de la vida civil, per tal com no enclou un nombre enter de dies Com que la vida social es regeix pels moviments aparents del Sol, els dies civils dia solar mitjà en ésser iguals solucionen el problema de la correspondència amb el moviment diürn aparent del Sol Però cal, a més, fer coincidir, tant com sigui possible, l’any tròpic amb el civil…
filatura
Procés de filatura d’una fibra natural. Carregadora automàtica : 1, telera d’alimentació; 2, extractor de pols; 3, corró igualador; 4, telera amb agulles; 5, corró desborrador; 6, braç obridor; 7, engraellat. Batan : 8, debanadora; 9, tambors perforats; 10, cilindres compressors; 11, enrotlladora. Carda : 12, corró desenrotllador; 13, lladre; 14, xapons; 15, bóta; 16, llevador; 17, serreta. Pentinadora : 18, xuclador; 19, placa d’agulles; 20, pinte mòbil; 21, pinte fix; 22, corrons alimentadors; 24, corrons estiradors; 25, tren d’estiratge. Metxera : 26, aranya; 27, fus
Indústria tèxtil
Conjunt d’operacions a què hom sotmet una fibra tèxtil per reduir-la a fil.
Segons les característiques de cada fibra, varia el treball de la filatura, i el material emprat ha d’ésser especialment adaptat a aquest treball No obstant això, les operacions essencials són, en general, les mateixes Les fibres naturals són transportades, normalment, en bala , on resten desordenades, comprimides, brutes i barrejades amb impureses La filatura moderna comença amb la recepció d’aquestes bales i llur introducció en l' obridora de bales , on són desfetes i reduïdes a trossos petits Seguidament hom mescla el material procedent de diferents bales d’una mateixa partida, per tal d’…
Sant Jaume de Fenollet (Sant Bartomeu del Grau)
Art romànic
Situació Vista del conjunt de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera a primer terme Rambol L’església de Sant Jaume de Fonollet, és situada al costat de migjorn del terme municipal de Sant Bartomeu del Grau Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 29,5 —y 49,2 31 tdg 295492 Per anar-hi cal prendre la carretera que des de Sant Bartomeu va en direcció a Perafita i després de recórrer uns 1 500 m, hi ha un camí a mà esquerra el primer camí a mà esquerra que es troba després del rètol “Mas…
cobla
Literatura
Agrupament de versos travats pel sentit o, més generalment, per la rima o les rimes.
En la lírica medieval és sinònim d’estrofa Les cobles estrampes eren formades per un nombre determinat de versos generalment de vuit, blancs o solts, i en la lírica catalana medieval n’hi ha magnífics exemples, com ara el Cant espiritual d’Ausiàs Marc vint-i-vuit estrampes de versos decasíllabs o Just lo front port/vostra bella semblança de Jordi de Sant Jordi sis estrampes de vuit versos decasíllabs Els versos apariats poden arribar a constituir cobles de quatre, sis o vuit versos però no és adient de parlar de cobles quan els apariats només són elements constitutius de tirallongues…
àcid desoxiribonucleic
Estructura de l’ADN en doble hèlix
© Fototeca.cat
Bioquímica
Molècula portadora de la informació genètica en els éssers vius.
La molècula d’àcid desoxiribonucleic és formada per dues llargues cadenes no ramificades de nucleòtids units covalentment per ponts 3’,5’- fosfodièster L’esquelet d’aquestes cadenes consisteix, doncs, en grups alternats de desoxiribosa i d’àcid fosfòric units covalentment a cada unitat de desoxiribosa va unida una base nitrogenada, que pot ésser adenina, timina, citosina o guanina Tot i que l’ADN fou aïllat i estudiat per primera vegada ja el 1869 per F Miescher, la seva estructura tridimensional no fou esclarida fins pels voltants del 1950 Els estudis de difracció de raigs X, fets per…
basílica de la Sagrada Família
La basílica, en construcció (2019)
Dion Hinchcliffe (CC BY-SA 2.0)
Basílica
Edifici religiós que ha esdevingut un dels símbols de Barcelona i ha donat nom al barri que l’envolta.
Fou iniciat per l’Associació Josefina —fundada pel llibreter Josep M Bocabella i Verdaguer el 1866— segons un projecte de l’arquitecte Francesc de Paula del Villar i Carmona i la primera pedra fou collocada el 1882 L’any següent Villar renuncià a l’obra i se’n feu càrrec l’arquitecte Antoni Gaudí i Cornet , que optà per anar modificant el projecte primitiu sense fer-ne un de nou Un important donatiu permeté vers el 1893 de plantejar-se el temple amb una grandiositat no prevista, i el 1895, impulsada pels descendents de Josep M Bocabella, fou creada la Fundació de la Junta Constructora del…
regla de Markovnikov
Química
Regla segons la qual en l’addició d’un halur d’hidrogen a un doble enllaç no simètric l’hidrogen de l’halur s’addiciona sobre el carboni que conté més àtoms d’hidrogen.
Aquesta regla val per a les substàncies del tipus X-Y quan hi ha una clara diferència electrofílica entre X i Y com, per exemple, HO-Br, perquè hi ha substituents de l’alquè més electroatraients que l’hidrogen, que poden produir addicions oposades els quals substituents són anomenats anti-Markovnikov
reacció de desviació del complement
Biologia
Mètode de diagnosi serològica basat en la demostració de la presència d’un anticòs per addició al sèrum estudiat —desproveït de complement per acció de la calor— de l’antigen corresponent i de complement.