Resultats de la cerca
Es mostren 1711 resultats
vall d’Estiula
Vall
Vall del municipi de les Llosses (Ripollès), tancada al N per la serra de Sant Marc (coronada pel santuari de Sant Marc d'Estiula al nord, el pla de l’Auró al sud i la serra de las Ajagudes a l’oest.
Es troba situat al nord del terme, al fons de la vall d’Estiula , tancada per la serra de Sant Marc coronada pel santuari de Sant Marc d’Estiula al nord, el pla de l’Auró al sud i la serra de las Ajagudes contrafort oriental dels rasos de Tubau a l’oest, i drenada pel torrent d’Estiula o de la Cabana, afluent per la dreta del riu Merdàs En un coster, a l’esquerra del riu, hi ha l’església parroquial, dedicada primitivament a sant Pere 1040, després a sant Pere i a sant Feliu 1319 i actualment només a Sant Feliu refeta el 1640, fou completada el 1731 Té l’origen en una villa rural donada al…
Estadella
Barri
Antiga barriada de Sant Andreu de Palomar (Barcelona), situada vora el Besòs.
L’antic torrent d’Estadella , afluent per la dreta del Besòs, separava el nucli vell de Sant Andreu del raval meridional El 1135 Ramon Berenguer III donà els molins d’Estadella a la canònica de Barcelona Al començament del s XX era zona agrícola i d’extracció de sorra, i era habitada per casetes amb hort, d’obrers barcelonins El Patronat de l’Habitació hi construí el grup de cases barates Milans del Bosch, que acollí immigrats desallotjats de Montjuïc arran de l’Exposició Internacional del 1929 entre els dos nuclis sorgí aviat el barri comercial de la Carolina Durant la Segona…
Khabarovsk
Kraj de Rússia.
La capital és Khabarovsk Situat a l’extrem oriental de la Rússia asiàtica, el seu relleu és predominantment muntanyós serralades Sikhote-Alin’ al SW, Burein al centre, separada de l’anterior per la gran conca del riu Amur, paralleles a les mars del Japó i d’Okhotsk, que banyen tot l’E del país Els rius més importants són el Bureja, l’Ussuri i l’Amgun’, afluent de l’Amur, al S, el Zeja al centre i el Maja al N El clima és monsònic Els boscs cobreixen més de la meitat de la superfície del territori Khabarovsk és ric en animals de pell preciosa i en pesca Té indústries extractora…
Lviv
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Ucraïna.
Situada a la vora del riu Peltev, afluent del Bug, i bastida en forma circular, és el centre econòmic i intellectual de la Ucraïna occidental Té indústria automobilística, d’instruments de precisió, electrònica, química i tèxtil Hi ha universitat, acadèmia de les ciències, escoles superiors i moltes escoles especialitzades Té també cinc teatres, set museus i diverses biblioteques Entre els edificis es destaca la catedral catòlica, Uspenskij , del 1480, reformada en estil barroc, període en què a la ciutat treballaren diversos arquitectes italians La ciutat, fundada pel príncep Lleó de Halicz…
Sant Martí de Fenollet
Municipi
Municipi de la Fenolleda, de llengua occitana, estès als vessants meridionals de la serra de l’Esquerda, a llevant de la collada de Ventafarina (646 m alt).
Comprèn la vall de la Riberòla, afluent, per la dreta, de l’Aglí al NE comprèn, més enllà del coll de Bois i del roc Poirit 589 m alt, un sector del bac de Taixac, que davalla vers l’Aglí a la sortida de la gorja de la Fo Les zones més muntanyoses són cobertes de bosc i de matollar La superfície agrícola és dedicada al conreu de la vinya 172 ha, 134 de les quals produeixen vi amb denominació d’origen controlat, als arbres fruiters 3 ha de presseguers i albercoquers, a les hortalisses 6 ha de carxofes i enciams i 17 ha a pastures i farratge Hi ha una cooperativa vinícola amb 8 000…
Santa Linya
Vista del poble de Santa Linya
© Jaume Ferrández
Poble
Poble del municipi de les Avellanes i Santa Linya, Noguera.
És situat a l’esquerra del barranc de Sant Miquel afluent de la Noguera Pallaresa, al peu d’un turó 595 m alt on s’alçava l’antic castell de Santa Linya , el terme del qual comprenia al segle XIII els de Privà, Vilanova de les Avellanes, les Avellanes, Moragues, Estardit, Montclús i Castellnou El lloc potser d’origen romà i l’església de Santa Maria són esmentats el 1036, que Ermengol II concedí carta de poblament, revalidada a la fi del segle XIII En tingué el domini el comtat d’Urgell vers el 1270 fou del vescomte de Cardona, i passà posteriorment al marquesat de Camarasa i al…
vall de les Salenques
Vall del massís de la Maladeta, que forma, juntament amb la vall d’Anglos, que hi aflueix per la dreta, el sector N de l’antic terme de Bono, al municipi de Montanui (Ribagorça).
És limitada per la línia de crestes formada pel pic d’Anglos 1 815 m alt, el cap de Llauset 2 852 m, el pic de Russell 3 205 m, la cresta de les Tempestats 3 258 m, la cresta de les Salenques sota les quals hi ha la gelera de les Salenques , el coll de les Salenques 2 801 m, el pic de les Salenques 2 986 m, el tuc de Mulleres 3 010 m, el pic de la Tallada 2 955 m i els pics de la Fontana de Senet 2 630 m i de Viella 2 572 m És drenada pel riu de les Salenques , afluent de la Noguera Ribagorçana, per la dreta, i pels seus afluents, per la dreta, els rius del Cap de la Vall…
Pinet
Pinet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al límit amb la Safor.
Accidentat per les serres que separen ambdues comarques vessants orientals de la serra de Buixcarró, 732 m alt, el sector meridional és més pla i el terme forma la capçalera de la riera de Pinet , afluent per l’esquerra del Vernissa al terme de Benicolet El 80% del territori és ocupat per pinedes, i la resta en la major part pels conreus de secà oliveres, ametllers, garrofers i cereals, amb una petita horta dedicada al tarongerar El poble 184 h agl 2006, pinetans 347 m d’alt és al peu del sector muntanyós L’església parroquial de Sant Pere fou sufragània de la de Llutxent Lloc…
Wiener Neustadt
Ciutat
Ciutat del land de la Baixa Àustria, Àustria.
És situada a la plana del Leitha, afluent del Danubi, a l’esquerra del riu i prop de la frontera hongaresa, 47 km al s de Viena Centre comercial i industrial, hi són importants les construccions mecàniques i de material ferroviari i la indústria química, del paper i tèxtil És també un nus important de comunicacions Fundada al s XII com a defensa de la frontera NE de l’Estíria, fou aviat un centre comercial florent Diverses vegades residència imperial, Frederic III hi creà 1477 un arquebisbat Del 1752 al 1919 fou seu de l’acadèmia militar austríaca, fundada per l’emperadriu Maria…
Camporrobles
Camporrobles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana d’Utiel, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb Castella.
És situat en un altiplà d’uns 900 m, amb alguns turons aïllats que passen de 1 000 m És drenat pel riu Madre, afluent del Magre Les dues terceres parts del terme són conreades pel secà El conreu principal són els cereals, amb 3 500 ha, de les quals 1 900 són de blat i 700 d’ordi Els conreus arboris ocupen 2 215 ha hi destaca la vinya, amb 1 800 ha hi ha una cooperativa vinícola La ramaderia ovina és important El 91% de terra és explotada directament pels seus propietaris Des del 1950 hi ha un fort corrent emigratori, de primer vers Barcelona i, després, vers València La vila 1…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina