Resultats de la cerca
Es mostren 750 resultats
arbre del viatger
Arbre del viatger
Wicki (CC0)
Botànica
Arbe de la família de les musàcies, d’uns 10 m d’alçada, de fulles sempre verdes, semblants a les del bananer, però agrupades en sun sol pla, en forma de ventall.
Rep el seu nom a causa de l’aigua de la pluja que recull a la base de les fulles apta per a ésser beguda És originari de Madagascar
lilà
lilà
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Arbust o petit arbre caducifoli, de la família de les oleàcies, de fulles simples, oposades i cordiformes, de flors liles o rarament blanques, oloroses, agrupades en inflorescències paniculars, i de fruits capsulars.
És natural de la regió balcànica, i és comunament plantat en jardins
hevea
Botànica
Arbre de la família de les euforbiàcies, de 15 a 40 m d’alt, de fulles compostes de tres folíols el·líptics acuminats, de flors unisexuals agrupades en panícules i de fruits capsulars.
És natural de l’Amazònia, però és conreada en altres regions tropicals, sobretot a Malàisia És la principal planta productora de cautxú
ocel
Anatomia animal
Orgànul fotosensible propi de diversos grups d’animals pluricel·lulars, que és format per un grup de cèl·lules fotoreceptores agrupades en una estructura en forma de copa envoltada parcialment d’una capa pigmentada.
Apareixen en els cnidaris de tipus medusa, i n'hi ha en gairebé tots els tipus d’invertebrats, en els quals, a vegades, alternen amb algunes altres menes d’estructures fotosensibles En alguns poliquets i artròpodes insectes, aràcnids, crustacis els ocels van proveïts d’una mena de lent, en la boca de la copa, que permet d’augmentar l’eficàcia de l’òrgan Els ocels permeten de detectar la llum, tot mesurant-ne la intensitat i la direcció, i a vegades el color, però no detecten imatges
ensopeguera
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o sufruticoses perennes, de la família de les plumbaginàcies, de fulles simples, generalment en una roseta basal, i de flors actinomorfes i hermafrodites, agrupades en inflorescències molt ramificades.
ridorta
Botànica
Farmàcia
Liana de la família de les ranunculàcies, de 3 a 5 m de llargària, de fulles oposades i bipinnades, de flors blanques, oloroses, agrupades en panícules laxes, i de fruits en plurinúcula.
Es fa en garrigues, en bardisses i en màquies, al sud d’Europa Té propietats vesicants
prímula
prímula de muntanya
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les primulàcies, de fulles totes basals, ovals o lanceolades, de flors pentàmeres, generalment grogues, agrupades en umbel·la, i de fruits en càpsula valvar.
Consta de més de 200 espècies, la majoria pròpies de la regió holàrtica La prímula de muntanya Pelatior , de flors d’un groc pàllid, es fa, escassament, en boscs i prats de muntanya mitjana La prímula vera Pveris , de flors d’un groc viu, és comuna en fagedes, rouredes, prats, vorades i clarianes de bosc, etc, de la muntanya mitjana La prímula viscosa o violer de Sant Josep Pviscosa , de fulles amb pèls glandulars viscosos i de flors purpúries, creix en fissures de roques silícies, als Pirineus
canabassa
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de tija erecta, de 60 a 200 cm d’alçada, fulles caulinars oposades, palmatisectes i flors roses, agrupades en capítols disposats en corimbe.
Viu en llocs humits, vores de rius, etc Rica en eupatorina, hom en feia una infusió vulnerària i colerètica
violeta roquera
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, de 20 a 40 cm d’alçada, de fulles imparipinnades, de flors grogues, agrupades en ramells axil·lars, i de fruits en llegum lomentaci, sinuosos.
És endèmica de les Illes Balears, on habita roques calcàries
glàndula
Biologia
Zoologia
Cèl·lula o conjunt de cèl·lules aïllades o agrupades en un òrgan determinat, amb la propietat de produir un líquid o uns quants de tipus generalment hormonal o enzimàtic que actuen fora d’elles.
Poden ésser endocrines o de secreció interna , si produeixen secrecions que van a parar al sistema circulatori de l’animal, i exocrines o de secreció externa , si produeixen secrecions que s’aboquen a l’aparell digestiu o al genitourinari o bé a l’exterior del cos de l’animal