Resultats de la cerca

El nom prové de l’abreviació de l’expressió arts décoratifs Tingué la seva màxima difusió amb motiu de l’Exposició Internacional de les Arts Decoratives i Industrials Modernes, celebrada el 1925 a París Representà una certa reacció al Modernisme, i mostrà, seguint algunes de les tendències artístiques coetànies, com ara el cubisme i el fauvisme, una clara preferència per la geometrització i els colors plans

Collaborà, amb R Duran i Reynals, en l’obra brunelleschiana del Palau de les Arts Gràfiques —després Museu Arqueològic— de l’Exposició Internacional del 1929, a Barcelona Seguí, més tard, un eclecticisme convencional nou edifici de l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona, 1967, en collaboració amb E Bona i JM Sagarra Construí obres a Figueres, s’Agaró, el golf de Roses, etc

El 1882 fundà la Century Guild, que edità The Hobby Horse , primer intent de renovació de la tipografia i de la illustració segons els plantejaments, mig goticistes, mig modernistes, de les Arts and Crafts Són molt coneguts els seus dissenys de papers pintats i de teixits estilitzant ocells i flors El 1904 abandonà les arts plàstiques i es dedicà a exposar les seves teories socials

Deixeble de l’Escola de Sant Carles Partidari d’un classicisme robust, exposà sovint a les exposicions nacionals de Madrid, fins a obtenir una primera medalla el 1941, amb Redempció Ha conreat també la imatgeria religiosa Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, on ingressà el 1944 amb l’obra de talla policromada La mossa del càntir Museu de Belles Arts de València

Estudià a Barcelona, a la Llotja 1955-62 i al Conservatori de les Arts del Llibre Mantingué una constant preocupació per les arts gràfiques Com a pintor conreà un realisme crític en què apareixen figures difoses, generalment sobre fons foscos Fou un dels noms reconeguts de la pintura catalana contemporània i la seva obra es troba a museus d’Itàlia, Veneçuela i Califòrnia, així com al MACBA

Deixeble de Gros, fou el pintor de la burgesia posterior a la Revolució del 1830 Té una primera etapa de pintor d’història Assassinat del duc de Guisa , 1835, Musée de Chantilly i una segona —des del 1837— de pintor religiós Enterrament de Crist i de retratista Lamartine Decorà l’hemicicle de l’École des Beaux-Arts de París, on representà la història de les arts

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, de València, i completà la seva formació als EUA, França i Alemanya La seva fascinació inicial per la pintura s’estengué a altres àmbits de les arts dansa, escultura, vídeo, fotografia o música, els quals incorporà a la seva obra El seu estil pictòric entronca amb el corrent realista, amb un traç minuciós i suau que manté un equilibri cromàtic

Fou alumne de Boulanger i de J Lefebvre Pintor de moda entre els anys 1880 i 1900, guanyà premis a diferents Salons 1882, 1883, 1888 i 1906 i a l’Exposició Universal del 1889 Fou influït pels simbolistes Collaborà com a dibuixant a la Vie Parisienne i en altres revistes Hom pot esmentar Andròmaca Musée des Beaux-Arts, Rouen i La follia del rei Nabucodonosor Musée des Beaux-Arts, Lilla

Conegut amb el pseudònim de Xam Format a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Palma, a l’escola de Llotja de Barcelona estudis que interrompé la Guerra Civil de 1936-39 i al Deutsche Kunsthandwerk de Munic 1958-62 Iniciat professionalment com a caricaturista, cartellista i en la publicitat, a partir de la segona meitat dels anys quaranta començà a conrear el gravat i la xilografia, tècniques amb què obtingué reconeixement i en les quals sobresurten els nombrosos exlibris A la dècada següent s’inicià en la pintura, i passà per diverses etapes a un primer moment d’…

Es formà al Birmingham College of Arts and Crafts 1957-58 i al St Martin's School of Art de Londres 1964-66, d’on fou professor, com també a la Central School of Arts and Crafts 1967-71 El 1966 feu la seva primera exposició individual a Londres, i des del 1968 la seva obra es projectà internacionalment entre d’altres, exposà al MOMA de Nova York 1974, el Centre Georges Pompidou de Paris 1983 i, a Barcelona, al Centre Cultural Tecla Sala el 1997 El 1982 representà la Gran Bretanya a la Biennal de Venècia Resident a Eivissa des del 1987, hi té obra al Museu d’Art…