Resultats de la cerca

La seva obra poètica — Arcángel de mi noche 1944, Sobre la tierra 1945, Luz desde el sueño 1947, Profecía del recuerdo 1956, llibres aplegats en el volum Poesías completas 1959, Un montón de sombra 1972— reflecteix una evolució formal, des de la utilització d’estrofes clàssiques, com el sonet i la silva, fins a la incorporació del vers lliure, parallela a una progressiva complexitat temàtica Els seus estudis crítics han estat recollits en els volums La poética de Campoamor 1955, Poesía y técnica 1955, Temas y problemas de literatura española 1959, Claves de la literatura española 1971 Traduí…

Llicenciada en història de l’art i en filologia catalana, ha desenvolupat una àmplia activitat com a traductora de l’italià amb obres d’autors com Calvino, Sciascia i Bontempelli Per la traducció de La conciència de Zeno li fou atorgat el premi Crítica Serra d’Or de traducció 1986 També ha estat la traductora al català de les obres d’Umberto Eco, Baudolino 2001 i La misteriosa flama de la reina Loana 2005 Estudiosa de les avantguardes, ha publicat, amb Núria Cabré, Les avantguardes a Europa i a Catalunya 1990 i  Carles Sindreu i Pons o el compromís amb l’avantguarda 2002 Ha…

Formà part de la Cèltica romana i, més tard, del regne d’Austràsia La capital fou Grèzes Aquest comtat fou atorgat 926 pel duc Eble Manzer d’Aquitània al seu gendre, que esdevingué comte Bertran I de Gavaldà En morir el comte Esteve II 1033, la potestas de Gavaldà passà als vescomtes de Millau, que esdevingueren vescomtes de Gavaldà El vescomte Gilbert I intentà de restaurar el títol comtal, però, com que morí sense fills mascles, els bisbes de Mende se n'apoderaren i s’intitularen comtes de Gavaldà, fins a la Revolució del 1789 Del seu casament amb Gerberga, comtessa de…

Estudià enginyeria mecànica i elèctrica a Guadalajara , Jalisco 1966 i també la mestria en enginyeria industrial a la mateixa ciutat 1970 Amplià els seus estudis i s’especialitzà en màrketing internacional a la ciutat de Mèxic 1975 Entre altres càrrecs, ha exercit com a consultor d’empreses i director internacional d’un grup d’empreses del ram de l’automòbil a Guadalajara Dins de l’ensenyament, ha estat mestre a l’escola de postgraduats de la Universitat del Valle, d’Atemajac, consultor i professor dins dels programes del Centre d’Estudis en Comerç Internacional Institut del Govern Federal i…

Llicenciat en ciències físiques per la Universitat Nacional Associada del Sud-oest 1942, feu un màster a la Universitat Tsinghua 1944 i es doctorà a la Universitat de Chicago 1948, on durant un any fou ajudant d’Enrico Fermi El 1949 ingressà a l’Institut d’Estudis Avançats de Princeton i el 1965 a la Universitat de Stony Brook de Nova York, on es retirà l’any 1999 Obtingué la ciutadania nord-americana el 1964, a la qual renuncià el 2015 La seva recerca se centrà en temes de física teòrica, partícules elementals, interaccions, etc, algunes de les quals dutes a terme amb la collaboració de…

Doctora en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona 1973 i catedràtica de biologia cellular de la Universitat de Barcelona des del 1985 emèrita des del 2013 Els seus àmbits de recerca se centraren en la biologia de la reproducció d’espècies d’interès en aqüicultura, la histopatologia de molluscs bivalves i els processos de bioacumulació en bivalves marins Formà part de la Xarxa de Biologia de la Reproducció 1995 i des del 1997 fou membre del Centre de Referència de Recerca i Desenvolupament en Aqüicultura de la Generalitat de Catalunya L’any 1988 ingressà a l’Institut d’Estudis…

Nascuda en el si d’una família aficionada a la música, a quinze anys, una beca li permeté accedir al Trinity College of Music de Londres Debutà, com a mezzosoprano , en el paper de Cherubino, de Les noces de Fígaro , a la Welsh National Opera, l’any 1962 El 1969 debutà als Estats Units i el 1985 cantà al Metropolitan de Nova York en Otello G Verdi Posteriorment, el director James Lockhart l’estimulà per canviar a la tessitura de soprano Cantà dirigida per Klemperer, Solti, Kleiber i Strehler, entre d’altres, i fou una de les més grans especialistes en el repertori mozartià També destacà…

De tendència republicana, fou fundat el 1845 Esteve Aragó posà com a redactor en cap Pierre Lefranc, que hi atacà el prefecte i el general De Castellane No pogué sortir del 1853 al 1869 Fou antiboulangista amb Juli Escarguel, i després, amb Emmanuel Brousse i Eugeni Sauvy, esdevingué l’òrgan del partit oportunista Després de la Segona Guerra Mundial, acusat de collaboracionisme, fou substituït per Le Républicain , però la capçalera original fou recuperada el 1950 Es presenta com a Grand quotidien républicain d’information du Midi Des del 1932 fa una edició destinada al departament de l’Aude…

Fill d’un destacat hematòleg i genetista, l’any 1981 es graduà en medicina per la Universitat de Chicago, i el 1983 obtingué el doctorat pel Southwestern Medical Center de la Universitat de Texas Del 1983 al 1985 féu recerca postdoctoral a la Universitat Rockefeller, de la qual fou també professor i metge de l’hospital d’aquesta institució 1984-86 L’any 1986 retornà a Texas i fou professor al Howard Hughes Medical Institute fins l’any 2000, que s’incorporà al departament d’immunologia de The Scripps Research Institute de La Jolla Califòrnia, i el 2007 en fou nomenat president del departament…

Llicenciat en història de l’art, els seus treballs foren exposats al centre Pompidou París, a l’ICA Londres, al CARS Madrid, al Knighting Factory Nova York, a l’Armory Show Nova York, al ZKM Karlsruhe, al Transmediale Berlín i als festivals Video i Multimedia de Casablanca, Marsella, Utrecht, Londres, Palerm, Tolosa, Montreal, Milà i Arco, entre d’altres Amb les peces La noche 17081994 i Minnesota 1943 guanyà el Festival de vídeo de Vitòria-Gasteiz dels anys 1995 i 1996, respectivament El 1998 participà en l’edició del Sonar Hom li atorgà el premi Ciutat de Barcelona d’arts plàstiques 2002…