Resultats de la cerca

Filla del violoncellista i promotor musical Joan Torrents i Maymir, estudià piano al Conservatori del Liceu amb Pere Vallribera i feu estudis de perfeccionament a l’Acadèmia Marshall Fou soprano de la Capella Clàssica Polifònica FAD 1949-57 Iniciada en la composició de manera autodidàctica, posteriorment estudià amb Cristòfor Taltabull Entre les seves obres, la majoria de les quals per a piano sol o acompanyat de veu, destaquen Expressió de captiveri 1970, Mediterrànies 1977, Ballet illenc 1991 i Projecte en la nostàlgia 1991, premi Caterina Albert de l’Institut Català de la Dona També és…

Es formà a Ciutat de Mèxic i posteriorment es traslladà a Boston per completar els seus estudis Director ajudant de l’Orquestra Simfònica de Mèxic entre el 1929 i el 1935, compongué per a aquesta formació diferents obres orquestrals de gran exuberància, amb un gran sentit del color instrumental i d’una gran riquesa rítmica Entre aquestes cal destacar Sensemayá 1938 També escriví algun ballet La coronela , música de cambra i bandes sonores de pellícules La noche de los Mayas , Chano Urueta 1939 Cercà inspiració en la música popular mexicana i rebutjà els models europeus Al llarg de la seva…

Fou alumne de Dubois i Massenet composició i de Franck orgue al Conservatori de Música de París, on guanyà el primer premi d’harmonia Com a compositor de ballet debutà amb Les sources du Nil al Folies Bergère, el 1882 Phryné 1896 és la seva obra més important en aquest gènere És conegut sobretot per les marxes Marche lorraine 1887 i La père la victoire 1888 Després d’intentar debutar com a compositor d' opéra-comique amb Rabelais 1892, continuà amb les operetes Les Colles des Femmes 1893, Les saltimbanques 1899 i Hans, le jouer de flûte 1906 Dirigí els balls de l’Òpera de París i…

Rebé el primer ensenyament musical en l’àmbit familiar i el 1926 completà els seus estudis a l’Acadèmia de Música de Sofia Posteriorment ingressà a la Hochschule für Musik de Viena i estudià amb Franz Schmidt composició i V Ebenstein piano Novament a Bulgària, exercí de pianista i el 1937 treballà al Conservatori de Sofia, on ensenyà composició i formes musicals Fou director d’aquesta institució 1956-62 i de l’Òpera Nacional 1953-54 El seu catàleg inclou tres òperes El regne de les dones , 1935 Salambo , 1940 L’espavilat Peter , 1958, un ballet La papessa Joanna , 1969, tres…

Estudià al Conservatori New England de Boston i inicià la seva carrera com a violinista en orquestres de segon ordre L’èxit en els negocis li permeté viatjar a París per perfeccionar-se De tornada a Amèrica, estrenà diverses obres per a orquestra i per a piano, com la fantasia Summer day 1906, Three American Dances 1911 i Negro Rhapsody 1913, que posen de manifest la influència dels seus estudis sobre música afroamericana i índia, i que donaren lloc a la publicació d’un centenar de melodies populars 1909 El seu ballet The Dance in Place Congo 1918 fou estrenat amb gran èxit a la…

Estudià amb A Rolla violí i B Asioli composició al Conservatori de Milà, entre el 1815 i el 1822 Acabats els estudis, compongué música per a ballets per a la Scala i del 1832 al 1834 fou maestro al cembalo i, després, director musical d’aquest teatre Posteriorment es traslladà a París, on mantingué una estreta collaboració amb el coreògraf Jules Perrot, fruit de la qual foren els seus ballets més famosos La Esmeralda 1844, Pas de quatre 1845, Le jugement de Pâris 1846, etc El 1851 es traslladà a Sant Petersburg, on fou nomenat compositor oficial dels ballets del Teatre Mariinski Si bé la…

Estudià a la Universitat de Yale amb H Parker, i a París amb V d’Indy i N Boulanger Ensenyà a la facultat de música de la Universitat de Columbia des del 1926, i el 1940 en fou nomenat cap d’estudis, càrrec des del qual exercí una gran influència sobre la vida musical professional del país La història i les llegendes dels Estats Units foren els seus temes preferits per a la composició Fou l’exponent principal de la folk opera , gènere del qual són exemples destacats The Devil and Daniel Webster 1939 i The Ballad of Baby Doe 1958 Compongué també música per al teatre, bandes sonores, un …

Rebé educació musical al cor de Nòstra Dòna dels Doms, a Avinyó, on JPh Rameau havia estat organista el 1702 El 1707 es traslladà a París, on, gràcies a la seva veu excellent, fou nomenat mestre de música del mariscal de Noailles Des del 1708 fins al 1736 fou superintendent de la música a la cort de Sceaux Des del 1720 cantà a la cambra del rei com a ordinaire du roi i fou director artístic dels Concerts Spirituels Compongué òperes i ballets i més de 400 divertissements per a obres de teatre Mouret compartí l’esperit innovador que caracteritzà la millor música escènica francesa entre JB Lully…

El 1906 emigrà als Estats Units, on, d’organitzar concerts per a associacions de treballadors, passà en pocs anys a desenvolupar aquesta mateixa activitat per a les sales de concerts més prestigioses Exercí de representant d’una gran i heterogènia quantitat d’artistes europeus, com ara F’odor Šal’apin, Anna Pavlova, Isadora Duncan, Arthur Rubinstein, Isaac Stern, Maria Callas o Mikhail Fokin, molts dels quals adoptaren també la nacionalitat nord-americana Projectà, a més, la carrera de joves talents, com ara la contralt Marian Anderson També donà a conèixer companyies de ballet…

Estudià trompeta a l’Escola Municipal de Bakú i composició al Conservatori Estatal de l’Azerbaidjan, del qual fou professor d’instrumentació 1947, catedràtic de composició 1965 i rector 1969 La seva activitat com a músic se centrà en la direcció musical i artística de diverses orquestres i institucions a Bakú De la seva obra compositiva cal destacar el quadre simfònic Karavan 1945, la Segona simfonia 1946, el ballet G’ul’šen , i la seva obra més significativa, el Concert per a orquestra 1964 La seva estètica s’inscriví en un moment de transició entre el realisme socialista de…