Resultats de la cerca

Conegut com Bestit I Inicià la seva trajectòria professional al CE Europa 1926, equip amb el qual disputà la primera Lliga espanyola de la història temporada 1928-29 Posteriorment, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1929-34, amb el qual disputà, com a davanter, 107 partits i marcà 70 gols Obtingué tres vegades consecutives el Campionat de Catalunya 1930, 1931, 1932 amb el Barça Després, jugà dues temporades en el CF Girona, i la temporada 1943-44, al RCD Espanyol de Barcelona El 1931 disputà un partit amb la selecció catalana

L’Audiència de Barcelona desestima el recurs del Barça sobre l’acció de responsabilitat contra la junta directiva del club presidida per Joan Laporta, presentada el 2010 per la junta entrant de Sandro Rosell, que reclamava 47,6 milions d’euros per suposades pèrdues acumulades al final de la temporada 2009-10 El 2014, Laporta i setze dels seus exdirectius van guanyar el judici, i el FC Barcelona va presentar el recurs La resolució coincideix amb la petició de presó sense fiança per a Rosell per presumpte frau fiscal

El 1967 ingressà al Futbol Club Barcelona Jugà en els equips filials del Barça Atlètic Catalunya 1967-68 i Comtal 1968-69, i, en la temporada 1969-70, fou cedit al Reial Club Deportiu Espanyol com a compensació del traspàs de Marcial Amb l’Espanyol jugà 15 partits i marcà 6 gols, i aconseguí l’ascens a la màxima categoria Davanter centre, posteriorment fitxà pel Rayo Vallecano 1970-71, el Betis 1971-73 i el Centre d’Esports Sabadell 1973-75, amb el qual disputà 57 partits i marcà 10 gols

Lateral que fitxà pel Futbol Club Barcelona 2003-11 procedent del BM Ciudad Real Amb el Barça guanyà dues Copes d’Europa 2005, 2011, una Supercopa d’Europa 2003, dues Lligues 2006, 2011, quatre Copes del Rei 2004, 2007, 2009, 2010, una Copa Asobal 2010 i quatre Supercopes d’Espanya 2003, 2006, 2008, 2009 Jugà 199 partits amb la selecció espanyola, amb la qual es proclamà campió del món 2005 i subcampió d’Europa 2006 i conquerí la medalla de bronze en els Jocs Olímpics de Pequín 2008

El 2009 fitxà pel Futbol Club Barcelona procedent del San Antonio de Pamplona Amb el Barça ha guanyat la Copa d’Europa 2011, 2015, el Mundial de clubs 2013, 2014, la Lliga 2011-16, la Copa del Rei 2010, 2014, 2015, 2016, la Copa Asobal 2010, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, la Supercopa d’Espanya 2010, 2013, 2014, 2015, 2016 i la Lliga dels Pirineus 2010, 2011, 2012, 2013, 2015, 2016 Jugà amb la selecció de Sèrbia i Montenegro L'any 2016 anuncià la marxa del FC Barcelona

El 2009 fitxà pel Futbol Club Barcelona procedent de l’Ademar de Lleó Central, amb el Barça ha guanyat la Copa d’Europa 2011, el Mundial de clubs 2013, 2014, la Lliga 2011-14, la Supercopa d’Europa 2000, 2004, la Copa del Rei 2010, 2014, la Copa Asobal 2010, 2012, 2013, 2014 i la Supercopa d’Espanya 2010, 2012, 2013, 2014 El 2009 debutà amb la selecció espanyola absoluta, amb la qual disputà els Jocs Olímpics de Londres 2012 i es proclamà campió del món 2013 a Barcelona

Arribà al juvenil del Futbol Club Barcelona quan tenia quinze anys i, el 1974, debutà en el primer equip després de proclamar-se campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1973 Amb el Barça guanyà sis Copes d’Europa 1978-83, tres Supercopes d’Europa 1981, 1982, 1983, una Copa Intercontinental 1983, dues Copes de les Nacions de Montreux 1978, 1980, sis Lligues 1977-82 i quatre Copes del Rei 1975, 1978, 1979, 1981 Amb la selecció espanyola guanyà un Mundial 1980 i dos europeus 1981, 1983 Es retirà el 1983

Fundador de l’ Avui i redactor de la secció d’esports 1976-82, fou l’ideòleg del colleccionable “100 anys d’esport català 1888-1988”, que publicà amb Josep Porter Moix Coordinà la secció d’excursionisme 1976-84 També ha escrit sobre esport a El Correo Catalán , El Observador , Barça , i a les revistes satíriques El Drall i La Bimba aquesta darrera, a més, la dirigí Fou collaborador del programa L’Esport a Ràdio 4, i, per a la UFEC, ha traduït reglaments d’esports al català Publicà Quan Kubala omplia els estadis 2008

S’inicià a la Salle Montcada i passà al BM Granollers Jugà en el primer equip com a lateral dret i central 1996-2003 Posteriorment jugà amb el Frisch AVF Göppingen 2003-04, al Futbol Club Barcelona 2004-07, Valladolid 2007-08, de nou al Granollers 2008-11 i 2014-16, i al Toulouse 2011-14 Amb el Barça guanyà la Copa EHF 2005, la Copa Asobal 2006 i la Copa del Rei 2007 Fou 12 cops internacional amb la selecció espanyola, en què feu 35 gols L'any 2016 anuncià la seva retirada com a jugador

Fou contractat pel Futbol Club Barcelona, procedent de l’MTK de Budapest, per a suplir la marxa de Ricardo Zamora Jugà al Barça 189 partits al llarg de set temporades 1923-30 Fou sis vegades campió de Catalunya i tres, campió d’Espanya 1925, 1926, 1928 Fou també un dels pioners de la primera Lliga, guanyada la temporada 1928-29 Després marxà al Racing de Madrid 1930-31 Retirat el 1933, entrenà nombrosos equips, entre els quals el Barcelona en dues etapes 1934-35, 1955-56, en la primera de les quals guanyà el Campionat de Catalunya