Resultats de la cerca
Es mostren 2518 resultats
Josep de Passos i Valero
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Il·lustrador i aquarel·lista.
Deixeble de Simó Gómez i del decorador Eduard Llorens Treballà per a les enciclopèdies Salvat, Seguí i Sopena, per a les quals dibuixà a la ploma nombrosos retrats També collaborà a les revistes Álbum Salón i Pluma y Lápiz Fou nomenat director artístic de La Vanguardia i figurà entre els fundadors del Cercle Artístic
Ramon Stolz i Seguí
Pintura
Pintor.
Fill d’un tècnic alemany installat a València el 1865, es formà a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i fou deixeble dels pintors Ignasi Pinazo i Camarlench, Vicent March i Marco i Josep Maria Fenollera, i continuà els seus estudis a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid 1883-92 Viatjà per França, Alemanya, Suïssa i Anglaterra Temporalment visqué a París i a Londres 1897-99 Es dedicà al retrat, la natura morta, les flors i el paisatge És autor, entre d’altres, del quadre paisatgista Els clavells 1901 Participà en les Exposicions Nacionals de Belles…
Alfons d’Aragó
Filosofia
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i humanista.
Era fill natural de Ferran II de Catalunya-Aragó i d’ Aldonça Roig i d’Ivorra , de Cervera El 1478 succeí al seu oncle Joan d’Aragó en l’arquebisbat de Saragossa i reuní, a més, moltes prebendes, entre d’altres l’arquebisbat de Monreale, a Sicília, que deixà, el 1529, pel de València Fou diputat de la generalitat aragonesa, exercí repetides vegades el càrrec del lloctinent d’Aragó i també el de lloctinent general de la corona catalanoaragonesa 1514-16 El 1495 introduí el sistema d’insaculació en la designació de diputats i altres oficis d’Aragó A la mort de Ferran II 1516 fou designat regent…
Xavier Faus i Santasusana
Economia
Financer i dirigent esportiu.
Llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona, cursà màsters en dret internacional a la Universitat de Georgetown Washington DC i en administració d’empreses a ESADE Posteriorment es dedicà a fusions i adquisicions per a les firmes Cuatrecasas i J&A Garrigues Els anys 2003-07 fou soci per a Espanya i Portugal de Patron Capital Partners, fons immobiliari amb seu a Londres El 2006 vengué l’Hotel Arts, que havia adquirit junt amb altres inversors el 2001, a un fons d’inversió de Singapur, l’operació més lucrativa en el mercat immobiliari de Catalunya fins aleshores i que li…
Camerata Fiorentina
Música
Grup d’erudits i músics que es reunien al palau del comte Giovanni Maria Bardi a Florència, entre els anys 1572 i 1587 aproximadament, per discutir sobre la música de la Grècia clàssica.
El primer que emprà el terme camerata per a referir-se al cercle de Bardi fou Giulio Caccini, en la seva dedicatòria de la partitura del drama mitologicopastoral Euridice —considerat com una de les primeres òperes— al comte Giovanni Maria Bardi Aquest cercle, anomenat també Camerata dei Bardi , fou integrat per l’humanista Vincenzo Galilei, pare del savi Galileo Galilei, Emilio dei Cavalieri, els músics Jacopo Peri i l’esmentat Giulio Caccini, i el noble i afeccionat a la música Piero Strozzi, entre d’altres Galilei, en collaboració amb Girolamo Mei, fou el principal…
Camerata Fiorentina
Grup d’erudits, poetes i músics que es reuní al palau del comte i gran humanista Giovanni Maria Bardi, a Florència, entre els anys 1572 i 1587, aproximadament, per discutir sobre la música de la Grècia clàssica. Posteriorment i fins al començament del XVII, va ser continuada pel comte, músic i mecenes Jacopo Corsi.
El primer que emprà el terme camerata per a referir-se al cercle de Bardi fou Giulio Caccini, en la seva dedicatòria de la partitura del drama mitologicopastoral Euridice —considerat com una de les primeres òperes— al comte Giovanni Maria Bardi Aquest cercle, anomenat també Camerata dei Bardi , fou integrat per l’humanista Vincenzo Galilei, pare del savi Galileo Galilei, Emilio dei Cavalieri, els músics Jacopo Peri i l’esmentat Giulio Caccini, i el noble i afeccionat a la música Piero Strozzi, entre d’altres Galilei, en collaboració amb Girolamo Mei, fou el principal…
narval
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels cetacis, de la família dels delfinaptèrids, desproveït d’aleta dorsal; a la mandíbula superior té dues dents, una de les quals, l’esquerra, es desenvolupa extraordinàriament en els mascles, de manera que esdevé una defensa, de forma recta i retorçada sobre si mateixa, amb una llargada de més de 2,5 m.
L’animal, sense comptar-hi la defensa, pot arribar a fer 5 m de llargària És carnívor La durada de la gestació no és coneguda, i la femella pareix una cria única Habita l’oceà Àrtic, però no n'hi ha més al sud del cercle polar Antigament hom atribuïa propietats medicinals a les defenses dels narvals
Enrique de Ibarrola

Enrique de Ibarrola
Reial Club de Polo de Barcelona
Hípica
Genet i dirigent de polo.
Pioner d’aquest esport a Catalunya, fou soci del Cercle Eqüestre de Barcelona Estudià a Anglaterra, on conegué aquest esport i, en tornar a Barcelona, participà en la fundació del Reial Polo Jockey Club de Barcelona Presidí la primera junta directiva del Polo Club Barcelona 1897 i el 1900 es retirà de l’organització del polo a la ciutat
Marc Fornell-Mestres
Tennis
Tennista.
Membre del Cercle Sabadellès 1856, en l’àmbit individual ha obtingut catorze títols de la categorial ITF Futures En dobles ha obtingut dos títols de l’ATP Challenger Tour l’any 2007, juntament amb Gabriel Trujillo-Soler L’any 2007 assolí la seva posició més alta en el rànquing de l’ATP 236 en individuals i 167 en dobles
Gustau Peyra i Anglada
Història
Política
Polític.
Afiliat al partit maurista, fou president del cercle maurista de Barcelona i vicepresident de la Unió Monàrquica Nacional Fou diputat a corts Dirigí durant nou anys la revista Àfrica , des d’on féu una activa campanya africanista publicà també Estudio de una organización del ejército arreglada a la potencia contributiva de España 1905 i España en el Rif 1909
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina