Resultats de la cerca

En fou president JMVallès i Ribot, i altres membres destacats foren PCoromines, ABastardas, FLayret, JCarner, SGubern, JLluhí, els germans Zulueta, etc Sota un programa autonomista, hi coexistien sectors liberals burgesos i d’altres de socialitzants i obreristes, i hi sovintejaven les friccions internes Tenia per òrgans de premsa El Poble Català , el setmanari La Forja 1910-12 i, en alguns períodes, La Publicidad Obtingué un èxit considerable en les eleccions legislatives del 1910, i l’any següent ingressà a la Conjunción Republicano-socialista, però no assolí de substituir el lerrouxisme en…

El ple del Congrés dels Diputats aprova la reforma de la llei que regula l’objecció de consciència i la prestació social substitutòria La modificació, proposada per CiU, estava pactada amb el PP, el PNB i Coalició Canària Abans d’entrar en vigor aquesta llei, que substituirà la del 1984, encara ha de passar pel Senat La llei iguala la durada del servei militar i la prestació social substitutòria a nou mesos

El Partit Popular Austríac ÖVP és el guanyador de les eleccions anticipades a Àustria amb 62 escons dels 183 existents El segueixen, gairebé empatats, el Partit Socialista SPÖ i l’ultradretà Partit de la Llibertat FPÖ, amb 52 i 51 escons, respectivament, resultats que mostren un fort decantament cap a la dreta La setmana següent el líder conservador Sebastian Kurz obre negociacions amb el FPÖ per a formar una coalició de govern

El conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya, Xavier Pomés, presideix a Viella l’acte de constitució del Consell General d’Aran elegit el 13 de juny Carles Barrera és escollit nou síndic del Consell gràcies als vots dels nou regidors de Convergència Democràtica Aranesa Queden a l’oposició la coalició PSC-Unitat d’Aran, amb dos consellers, i Unió Popular Aranesa i Partit Renovador d’Arties-Garòs, amb un conseller cadascuna

El diputat d’Unió Democràtica de Catalunya Joan Rigol és elegit president del Parlament de Catalunya amb els vots dels 56 diputats de la coalició Convergència i Unió i dels 12 del Partit Popular L’altre candidat al càrrec, el diputat de Ciutadans pel Canvi PSC-CpC Josep Maria Vallès, obté 67 vots, de socialistes, IC-Verds i ERC Com a vicepresidents de la Cambra són elegits Higini Clotas PSC-CpC i Dolors Montserrat PP

El polític liberal flamenc Guy Verhofstadt jura el càrrec de primer ministre de Bèlgica com a cap d’un govern multipartidista sorgit de les eleccions del 13 de juny Verhofstadt encapçala la coalició Arc Iris, integrada per sis partits liberals, socialistes i ecologistes, flamencs i francòfons És la primera vegada que els ecologistes entren al Govern belga i per als socialistes és el primer cop que formen part del Govern en 40 anys

Un dia després de perdre les eleccions el fins ara primer ministre de Romania, el liberal Ludovic Orban, renuncia a formar govern Tanmateix, la força més votada, el partit socialista 30%, no aconsegueix els aliats necessaris per a un nou executiu El 24 de desembre és investit un nou govern de coalició format pel partit d’Orban i dos partits més amb l’antic ministre d’economia Florian Citu com a primer ministre

Regidor el 1909 i el 1911, fou batlle de Palma en 1912-13 Posteriorment fou senador, i s’apropà al reformisme de Melquíades |lvarez El 14 d’abril de 1931 es féu càrrec del govern civil, però no pogué consolidar la seva influència política en negar-se a marxar juntament amb la coalició republicana-socialista Resultà vençut en les eleccions a corts constituents del juny del 1931 i les complementàries d’octubre del mateix any

Fou dirigit especialment per Josep Oriol Anguera de Sojo, Lluís Jover i Nunell i Josep Cirera i Voltà Aconseguí un cert predomini entre alguns sectors de propietaris agrícoles en combatre, més durament que no pas la Lliga Catalana, la llei de Contractes de Conreu A les eleccions a diputats a corts de la República del febrer de 1936 formà part de la coalició del Front Català d’Ordre No obtingué cap escó

De primer es formà com una coalició electoral del Bloc Català de Treballadors i el PSAN, que se'n desvinculà aviat més tard fou un moviment aglutinador de collectius procedents del nacionalisme radical i del marxisme leninisme, que tingué figures independents com Fèlix Cucurull o Lluís MXirinacs D’estructura assembleària i contrari a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, el qual considerava completament insuficient, fou sempre minoritari i s’autodissolgué el 1982