Resultats de la cerca

Es mostren 1474 resultats

coma de les Ordigues

Coma

Coma dels municipis de Cabó (Alt Urgell) i Conca de Dalt (Pallars Jussà).

Gran enciclopèdia catalana

coma d’en Perdigó

Coma

Coma dels municipis dels Omells de na Gaia i Vallbona de les Monges (Urgell).

Gran enciclopèdia catalana

coma de la Paül

Coma de la vall de Benasc, dins el municipi de Benasc (Ribagorça), al vessant N del massís de Posets, prop del límit amb la vall de Gistain.

Al sector més alt hi ha la gelera de la Paül , l’aigua de la qual s’escola dins el 'güele’ de la Paül , 350 m damunt el llit del riu d’Estós

Gran enciclopèdia catalana

coma Ermada de Guils

Vall del massís del Carlit (Alta Cerdanya), situada al vessant S, drenada pel torrent de Coma Ermada , que aflueix al Reür, aigua avall de Vilanova de les Escaldes.

Gran enciclopèdia catalana

coma de l’Embut

Vall del municipi de Queralbs (Ripollès), al vessant E del Puigmal, que desguassa a la vall de Finestrelles pel forat de l’Embut, i per on discorre el torrent de la Coma de l’Embut.

Situada a 2235 m d’altitud, hi ha la cova del Forat de l’Embut o del Catau de l’Ós , una cavitat prehistòrica d’uns 30 metres de profunditat on s’han trobat evidències d’ocupació humana que daten del Neolític antic i del Neolític mitjà 4200-3100 aC és l’indret amb ocupació humana més alt dels Pirineus localitzat fins ara En la campanya arqueològica duta a terme l’any 2021 es recuperaren fragments d’indústria lítica —que confirmen que la cova era punt de manipulació de malaquita—, ceràmiques i restes d’os bru de fa 5500 anys

Gran enciclopèdia catalana

vall de la Coma

Conjunt de pintura rupestre del terme municipal de l’Albi (les Garrigues).

Consta de sis figures antropomorfes i quatre quadrúpedes trobats a les parets d’una petita balma El fris pintat correspon al tipus esquemàtic abstracte, i data possiblement de l’edat del bronze El conjunt té els seus parallels més pròxims al sud de la península Ibèrica

Gran enciclopèdia catalana