Resultats de la cerca
Es mostren 5909 resultats
Àstapa
Ciutat
Ciutat dels turdetans aliada dels cartaginesos, que ha estat identificada amb l’actual Estepa (província de Sevilla).
Fou assetjada per les forces d’Escipió Africà 206 aC i, abans de retre's als romans, la població s’immolà en una gran foguera Aquest fet representà el començament de la conquesta pels romans de la vall alta del Betis Guadalquivir Després fou ciutat romana
baronia d’Alberic
Història
Demarcació senyorial que comprenia la vila d’Alberic i els pobles d’Alàsquer, d’Alcosser i de Gavarda (actuals termes municipals d’Alberic i de Gavarda); era anomenada, comunament, les Baronies.
La senyoria, creada el 1244 per Jaume I, canvià sovint de posseïdor fins a ésser adquirida, al començament del s XVII, per la casa ducal castellana d’El Infantado com a conseqüència d’un llarg plet, sentenciat el 1804, la baronia retornà a la corona el 1837
Fortianell
Poble
Poble del terme de Fortià (Alt Empordà), a l’W del cap del municipi.
El 1855 hi fou inaugurada una granja escola d’agricultura, promoguda per Narcís Fages i de Romà i patrocinada per la Diputació de Girona, amb 125 ha de terreny, la qual al començament del segle XX passà a ésser regida pels germans de les Escoles Cristianes
Sant Jaume de Vilanova
Església
Església del municipi de Santa Maria d’Oló (Moianès).
Inclosa l’any 1877 en la parròquia de Sant Feliuet de Terrassola És una de les millors rotondes romàniques de Catalunya, erigida al final del segle XI o al començament del XII És adossada al Mas Vilanova i fou restaurada per J Puig i Cadafalch el 1933
grausí
Lingüística i sociolingüística
Dialecte de transició entre el català i l’aragonès, parlat al sector sud-occidental de l’antic comtat de Ribagorça, al voltant de la vila de Graus, molt relacionat amb els parlars catalans de la Ribagorça (benasquès, ribagorçà).
Els trets catalans d’aquest parlar s’han anat perdent a poc a poc des del s XVI —quan encara el català era llengua de cultura en aquesta zona—, i la mateixa vitalitat del dialecte ha minvat a la vila des del començament del s XX
rossell
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de billó, dels segles X i XI, encunyada pels comtes de Rosselló des de Gilabert I (991-1008).
Els rossells eren diners de billó ric al començament, però la seva llei anà baixant fins que, en temps de Gausfred III 1113-64 contenien només un 22% d’argent Amb la denominació de sous de rossells apareixen freqüentment a la documentació barcelonesa des de Ramon Borrell
remontoir
Tecnologia
Dispositiu que permet de donar corda als rellotges, sense l’ús de cap clau auxiliar i sense obrir-los, mitjançant el moviment de rotació d’una rodeta o corona, solidària amb un eix que substitueix la clau, efectuat amb els dits.
Fou ideat per l’enginyer suís Abraham-Louis Breguet al començament del s XIX El remontoir permet també de fer girar les busques per canviar l’hora, en prémer un piu lateral o concèntric amb la corona, o bé accionant-lo enfora i fent-lo girar
atac
Fonètica i fonologia
Manera de posar-se en moviment vibratori les cordes vocals en pronunciar un fonema vocàlic en posició inicial de mot o d’emissió fònica.
N'hi ha de dues menes atac dur , quan el moviment vibratori s’inicia a plena freqüència tret característic i fonològicament demarcatiu en alemany, i atac suau si les vibracions s’acceleren a partir d’un començament a baixa freqüència, com es dóna en les llengües romàniques
batalla d’Altafulla
Història
Militar
Acció bèl·lica de la Guerra contra Napoleó en què l’exèrcit antifrancès, que operava al Principat sota el comandament del baró d’Eroles, fou completament derrotat per les forces napoleòniques, a les ordres dels generals Maurice-Mathieu i Lamarque (24 de gener de 1812).
La principal conseqüència d’aquesta desfeta fou el canvi del curs de la guerra al Principat, ja que des d’aleshores el primer exèrcit defugí les grans accions en camp obert, i fins al començament del 1813 les operacions militars tingueren un caire gairebé exclusivament guerriller
Roca del Purpiol (Tavèrnoles)
Art romànic
Croquis dels vestigis que encara quedaren a començament de segle de la Roca del Purpiol Tavèrnoles, segons un dibuix de JM Pericas cedit per A Pladevall Aquesta fortalesa es documenta el 1098 Actualment no resten sinó uns encaixos de murs en una penya sobre el mas Pujol