Resultats de la cerca
Es mostren 4051 resultats
comtat de Casa Moré
Història
Títol nobiliari concedit l’any 1879 a Josep Eugeni Moré i de la Bastida
.
comtat de la Bisbal
Història
Títol concedit el 1810 pel consell de la Regència, i aprovat per les corts de Cadis el 1811, al general Enrique O’Donnell y Mareschal pels seus serveis durant la guerra del Francès.
Ha passat a la família Balderrábano
comtat de Bell-lloc
Història
Títol concedit per l’arxiduc Carles d’Àustria, el 1707, anul·lant el de vescomtat de Bell-lloc
que li havia concedit el 1705, al sergent major d’infanteria i tresorer de l’exèrcit de l’Empordà Ramon de Bell-lloc i de Macip, jurat en cap de Girona, senyor de Bell-lloc
(Vallès Oriental).
El títol ha passat als Mercader
comtat de Daia Nova
Història
Títol concedit el 1892 a l’enginyer forestal Vicent Dasí i Puigmoltó, fill del sisè marquès de Dosaigües.
comtat de sa Cova
Història
Títol senyorial concedit en 1691-93 al mestre de camp mallorquí Francesc de Vilallonga i Fortuny, alcaid del castell de Bellver (Mallorca).
El seu fill i segon comte fou Jordi de Vilallonga i Velasco Passà als Silva, comtes de Cifuentes, i als Queralt, comtes de Santa Coloma
comtat de la Coromina
Història
Títol concedit pel rei arxiduc Carles III el 1712 a Josep de Boneu i Pi
.
comtat de la Concepció
Història
Títol concedit el 1789 a Ignasi Llopis i Ferris, regidor perpetu de València i oïdor i governador de la sala del crim de l’audiència de València.
comtat de Torre Saura
Història
Títol concedit el 1818 al noble menorquí Bernat Ignasi d’Olives i d’Olives sobre la seva possessió de Torre Saura (Ciutadella).
Continua en la mateixa família
comtat de Serra Nevada
Història
Títol concedit el 1711 pel rei arxiduc Carles III a Francesc de Moner i Miret
, únic titular, sobre una propietat que posseïa al terme de Freixenet, a la serra de Nevà (Ripollès).
comtat de Sant Ramon
Història
Títol concedit pel pretendent carlí Carles Maria dels Dolors de Borbó, el 1875, a Albert Morera i Santaló (? ~1820 — Madrid? d 1880), cap d’estat major de les forces carlines del Principat (1874-75), únic titular.
Li ha estat atribuïda la traïció de la causa carlina en les converses de l’Hostal de la Corda 1875, pel fet que conservà el grau de coronel a l’exèrcit alfonsí i que fou, més tard, cap de la policia de Madrid