Resultats de la cerca

Creà variacions per a orgue sobre temes populars Compongué 21 concerts còmics, síntesi de la suite francesa i del concert italià amb influència de la forma de la simfonia Escriví mètodes sobre tècnica instrumental per a violí i per a flauta

Hereu de la doble escola de NRubinstein i de FLiszt, fou un dels grans pianistes del seu temps Autor de dues sonates, d’un concert i de vint-i-quatre estudis destinats al piano Actuà sovint a Barcelona 1910, 1921, etc

Alumne de V Novak, conreà un estil neoromàntic amb influències del folklore del seu país i escriví algunes peces Suite per a piano , 1939 Concert per a violí , 1941 amb la tècnica de quarts de to Destaquen també la 2a Simfonia 1957 i diverses cantates

Ultra les fàbriques de pianos fundades a Seesen i a Brunsvic Baixa Saxònia, creà a Nova York 1853 la casa Steinway and Sons , especialitzada en pianos de concert, i inventà un mètode per a afinar-los El 1880 en fundà una altra a Hamburg

Conegut literàriament com a Josep Sou , ha publicat De ciutat 1987, Pols de fenedura 1989, L’estança 1992, L’enigmàtic valor de la ics 1993, Anfracte 1995, En la duna 1997, Concert d’aigua 1998 i Conreus de l’horitzó 2000, entre d’altres

Sembla que cal cercar-ne l’origen en les danses anomenades walzerische Tänze deutsche Tänze, wiener Tänze, ländler , etc austrobavareses La parella enllaçada es desplaça, donant voltes cap a l’esquerra o cap a la dreta, gairebé fent lliscar els peus per terra, en un figura de sis passos El vals vienès , molt popular, contrasta amb el cerimonial rígid del vals de societat, anomenat sovint vals anglès Musicalment té un baix que crea un balanceig i un impuls característic Durant els darrers decennis del s XVIII el vals es popularitzà a Viena, en coexistència amb les danses alemanyes del tipus…

El seu tret principal és, doncs, el caràcter, de tipus líric, evocat per una melodia com a element preponderant sobre qualsevol altre Tot i que, com a peça de caràcter que és, no té una estructura fixa determinada, la seva forma acostuma a ser la d’una cançó estròfica, un rondó, unes variacions o la d’una peça ternària reexpositiva El tempo sol ser lent Es troben exemples de romances vocals en l’obra de G Rossini, G Donizetti i G Verdi, entre d’altres En l’òpera, la romança sovint va precedida del recitatiu, igual que l’ària, la qual substitueix en ocasions En la música instrumental també hi…

Germana del compositor Enric Madriguera Estudià amb E Granados i amb F Marshall Feu el primer concert als cinc anys La seva presentació d’obres pròpies el 1911 al Palau de la Música Catalana tingué molt èxit Debutà el 1913 al Royal Albert Hall de Londres, amb un concert dedicat a la cantant Maria Barrientos Un any més tard, tocà amb l’Orfeó Català a París i a Londres Marxà als EUA, on residí una temporada 1915-19, allà hi feu alguns concerts i també a diversos països llatinoamericans De la seva obra d’aquesta etapa, cal esmentar les composicions L’aplec de l’ermita…

Estudià al Conservatori Municipal de Barcelona i també a Madrid Més tard estudià direcció d’orquestra amb Eugen Pupst a la Hochschule für Musik de Colònia i composició amb Max Trapp, a l’acadèmia prussiana de belles arts de Berlín, on fou admès amb distinció especial i dotat amb la beca Alexander von Humbolt es graduà, el 1943, amb el títol de meisterschuler També estudià amb Heinrich Sutermeister Més tard, fou contractat per dirigir l’Orquestra Filharmònica de Barcelona 1944 i també fou director de la del Gran Teatre del Liceu El 1947 se n'anà a França i s’installà a París, on fou convidat…

Estudià a l’Institut de Música de Cleveland, a la Universitat d’Indiana i, més tard, a París És un dels autors nord-americans més interpretats i rebé encàrrecs de formacions com l’Orquestra Simfònica de Chicago, l’Orquestra de Cleveland o l’Orquestra Simfònica de Saint Louis Fou professor, entre altres centres, de la Universitat d’Indiana, la Universitat de Melbourne i l’Institut de Música de Cleveland Les seves primeres composicions, de la dècada dels cinquanta, revelen la influència del neoclassicisme, el serialisme i també del jazz , però a partir dels seixanta començà a experimentar amb…