Resultats de la cerca
Es mostren 387 resultats
sistema ròmbic
Mineralogia i petrografia
Sistema cristal·lí amb tres classes de simetria, en el qual el políedre fonamental és un paral·lelepípede rectangular, forma composta de tres pinacoides bàsics.
Les arestes del políedre fonamental són els eixos cristallogràfics del sistema, i formen tres angles rectes α = β =γ = 90° La bipiràmide ròmbica formada per vuit cares en forma de triangles escalens, quatre de superiors i quatre d’inferiors, determina la relació paramètrica, i talla els tres eixos fonamentals segons paràmetres desiguals a , b , c L’holoèdria ròmbica conté tres eixos binaris normals entre ells i no equivalents, tres plans de simetria perpendiculars als eixos binaris i un centre de simetria
ditrigonal
Mineralogia i petrografia
Dit del políedre cristal·lí que té 2 × 3 cares que s’encreuen amb l’eix ternari al mateix punt o que hi són paral·leles.
ditetragonal
Mineralogia i petrografia
Dit del políedre cristal·lí que té 2 × 4 cares que s’encreuen amb l’eix quaternari al mateix punt o que hi són paral·leles.
àcid maleic
Química
Àcid dicarboxílic no saturat, que es presenta en forma de sòlid cristal·lí, de punt de fusió 130°C, soluble en aigua i en dissolvents orgànics.
Tant aquest àcid com el seu anhídrid són emprats com a dienòfils en la reacció de Diels-Alder Per calefacció en dissolució aquosa es transforma en l’isòmer trans- anomenat àcid fumàric, termodinàmicament més estable Hom l’obté, a escala industrial, per hidròlisi del seu anhídrid, el qual prové de l’oxidació catalítica del benzè a 400°C en presència de pentòxid de vanadi com a catalitzador
nitrat de tori
Química
Sòlid cristal·lí blanc, soluble en aigua i alcohol, que pot separar-se de la monazita i és emprat en medicina i en anàlisi química.
Fan si Pan
Cim
Pic culminant del Vietnam del Nord (3142 m), al massís cristal·lí del nord del país, entre els rius Sông Nhi Ha i Sông Da.
àcid arsanílic

Àcid arsalínic
©
Química
Sòlid blanc cristal·lí que es fon a 232°C, metzinós, soluble en aigua calenta, alcohol i àcid acètic; insoluble en acetona, benzè, cloroform i èter.
Anomenat també àcid atoxílic En el mètode usual d’obtenció hom redueix l’àcid p -nitrofenilarsònic amb hidrogen naixent La seva sal sòdica s’anomena atoxil i és emprada en medicina
Proves diagnòstiques de les malalties de l’aparell visual
Patologia humana
Les malalties que afecten l’aparell visual i els seus annexos de vegades poden ésser diagnosticades simplement a partir dels símptomes que refereix el pacient i la inspecció de les estructures oculars És així, per exemple, quan es tracta d’un mussol, és a dir, la inflamació d’una glàndula sebàcia de la parpella Aquest cas, però, constitueix de fet una excepció, perquè en general cal efectuar alguna prova o exploració complementària que permeti al metge de comprovar la capacitat visual o bé observar directament les estructures internes de l’ull Hi ha nombroses proves, algunes de les quals…
semiconductor amorf
Electrònica i informàtica
Física
Química
Semiconductor no cristal·lí els àtoms del qual no presenten un ordre periòdic de llarg abast tot i que a escala atòmica no estiguin completament desordenats.
La necessitat de realitzar enllaços obliga a un cert ordenament i imposa unes certes limitacions al voltant dels àtoms veïns més pròxims Aquesta ordenació a curta distància és la responsable de les propietats observades en aquests materials, com són la seva conductivitat elèctrica o el seu llindar d’absorció òptica El semiconductor amorf que presenta un interès més gran és el silici amorf que té aplicació en les cèllules solars de baix cost, utilitzades en aplicacions terrestres i en l’obtenció de pantalles planes per a comunicacions audiovisuals
reticle primitiu
Mineralogia i petrografia
Una de les funcions vectorials, representada per la lletra P, emprada per a expressar matemàticament la xarxa en la qual és fonamentat un edifici cristal·lí.
És donat per l’expressió següent P = m a + n b + p c , on m, n, p són nombres enters, i a , b , c vectors fonamentals, elegits com a eixos de coordenades, que hom pren com a unitats de longituds corresponents a la pròpia direcció
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina