Resultats de la cerca

Començà conreant la pintura de gènere i el retrat, i es dedicà posteriorment a la caricatura, amb la qual assolí grans èxits Collaborà també en alguns diaris The Humorist , The English Spy i illustrà obres literàries

Fou deixeble dels Vallmitjana a Barcelona Es dedicà a la imatgeria religiosa Collaborà en la decoració escultòrica de la cascada del parc de la Ciutadella Treballà també per a Amèrica, i fou collaborador de Lluís Puigjaner

Fou un pagès dotat d’una gran memòria i facilitat de versificació En quedar-se cec, a cinquanta-un anys, es dedicà a captar i a compondre versos d’inspiració popular Era conegut per Txu Terrat

Deixeble del llavors bisbe de Girona, Benet de Tocco, li dedicà la comèdia, escrita amb finalitat pedagògica, Sylva comoedia de vita et moribus , publicada a Barcelona el 1576 conjuntament amb un mètode de predir els dies

Primer es dedicà al tennis, i arribà a ser jugador professional el 1992 Posteriorment, passà al pàdel, com a jugador del Reial Club de Polo de Barcelona Ha format part de la selecció catalana de pàdel

Es dedicà exclusivament a l’arquitectura religiosa La seva obra mestra és l’abadia de Melk 1700-26, damunt un promontori que domina el curs del Danubi Edificà també l’església de Christkindl, que acabà el 1708

Contribuí notablement al desenvolupament del ferrocarril El 1869 fundà, a Pittsburgh, la Westinghouse Air Brake Co, que després s’engrandí ràpidament per diveros països Es dedicà a les construccions electromecàniques i a la tracció elèctrica dels ferrocarrils

Ambaixador a Venècia i a Alemanya, es dedicà a l’arqueologia clàssica De re vestiaria 1526 i De re navali 1536 Fou un notable traductor dels clàssics destaca la seva Électre 1537, versió de la de Sòfocles

Dedicà la seva vida a l’estudi dels fòssils animals i a les investigacions sobre anatomia comparada No acceptà les idees de Darwin sobre l’evolució Escriví, entre altres obres, On the Anatomy of Vertebrates 1866-68

Es dedicà principalment a la música religiosa Estrenà una Missa a Mataró 1852 i escriví un Te Deum i un Stabat Mater El 1859 estrenà al Liceu de Barcelona l’òpera Arnaldo de Erill , d’estil italianitzant