Resultats de la cerca
Es mostren 1295 resultats
Quadra de Rocacrespa (Cubelles)
Art romànic
Es troba situada al nord del terme, al peu del riu Foix, vora el límit amb Castellet i la Gornal El lloc és esmentat ja els anys 977 i 999 Aquest indret formava una quadra que depenia del castell de Cubelles, tal com consta el 1232 Hi havia una casa fortificada, anomenada el Castell, que s’ensulsià el 1636 El 1251 i el 1260 posseïa aquesta quadra el noble Berenguer de Montserrat o de Guàrdia, senyor dels castells de Collbató i Pierola Al segle XIV la quadra, que pertanyia als Lledó, tenia onze focs, que quedaren reduïts a cinc el 1553 Dins de l’actual…
Castell de Sant Cebrià de Rosselló
Art romànic
L’aparició d’aquest castell va lligada a l’existència d’una família senyorial d’aquest nom, que en tenia el domini als segles XI i XII Els seus membres llegaren successivament una part dels seus béns a l’església d’Elna aquest és el cas de Berenguer de Sant Cebrià, el 1124, a la vigília de la seva anada cap a Terra Santa o encara d’Arnau Ponç de Sant Cebrià, el 1142 El castell i la senyoria foren finalment comprats pels bisbes Guillem de Ceret 1187-després del 1197 i Guillem d’Hortafà 1202-09, segons el que diu l’epitafi d’aquest darrer Els bisbes l’infeudaren posteriorment a la família d’…
Sant Martí d’Estanyils (Eus)
Art romànic
L’antic lloc d’Estanyils —del qual a penes resta cap vestigi visible, tan sols un mas— és situat al nord-est del també deshabitat poble de Coma, al nord del terme municipal d’Eus Aquest indret és mencionat al segle XI com a Stagnilios , tot i que la seva església, que depenia de la parròquia de Sant Esteve de Coma, no s’esmenta fins el 1202 D’aquest any hi ha notícia que Pere de Sornià i la seva esposa Estefania vengueren a Ramon d’Illa el delme que percebien de les rendes de l’església de Sant Martí d’Estanyils Poc després, l’ecclesia Sancti Martini de Stanils fou donada, l’any…
vegueria de Ripollès
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya.
Fou creada al segle XIII amb una part de l’actual comarca del Ripollès, car no comprenia la vall de Ribes, que formava una sotsvegueria autònoma, dependent de la vegueria de Cerdanya i després de Camprodon , ni la vall de Sant Joan, a partir del torrent de Ribamala , que depenia de la vegueria de la Ral S'hi incloïen els termes de Ripoll i Campdevànol, tot el gran terme de la Guàrdia del Ripollès, Mogrony i Mataplana També hi foren inclosos, a partir de la creació del comtat d’Osona 1356, els termes de Sora i de Besora No tingué veguers específics i era regit pels veguers d’…
castell de Sant Miquel de Montornès

castell de Sant Miquel de Montornès
© Albert Aguilera (CC0)
Castell
Antic castell, al cim d’un turó (426 m d’altitud, el més alt del municipi), contrafort N de la Serralada Litoral, dins el terme de Montornès del Vallès al límit amb el de Vallromanes (Vallès Oriental).
El castell, del qual es conserven algunes restes, és esmentat ja el 1108 El seu terme comprenia les parròquies de Montornès i de Vallromanes que formaren una sola batllia i, des del segle XIX, un sol municipi, fins que Vallromanes se'n separà al començament del segle XX A la baixa edat mitjana també en depenia el veí terme d’Alella Maresme Fou propietat comtal fins que el 1342 fou venut als Montornès, senyors de la torre Tavernera i, des del segle XVII, els Taverner, després comtes de Darnius El comte de Darnius reconstruí el 1718 la torre Tavernera, antiga domus del terme que…
indústries de guerra
Militar
Conjunt d’indústries destinades a la producció d’armament (indústria de l'armament).
A Catalunya, en el període de 1936-38, el conjunt industrial dels rams siderometallúrgic, químic i d’aviació depenia de la Comissió d’Indústries de Guerra Era format per empreses una part de la producció de les quals servia a la guerra, però no era exclusivament bèllica noves empreses, creades aprofitant les installacions preexistents o construïdes de nova planta, exclusivament per a la guerra, i empreses auxiliars o complementàries que rebien encàrrecs de la Comissió El 15 de setembre de 1936 el complex industrial de guerra format per les empreses dels dos primers grups…
Marcel·lí Perelló i Domingo
Història
Política
Polític.
Forner d’ofici, milità durant la Dictadura de Primo de Rivera a Bandera Negra Arran de la seva participació en el complot de Garraf, fou detingut, condemnat a 30 anys i empresonat 1925-30 En proclamar-se la República, el 1931, fou indultat Polític actiu, milità en organitzacions independentistes com Nosaltres Sols, Partit Català Proletari i Estat Català Durant la guerra civil de 1936-39 fou director del “Diario de Barcelona” i un alt dirigent d’Estat Català En acabar-se el conflicte, el 1939, es refugià a França Més tard, el 1942, s’exilià a Mèxic, on treballà com a agent comercial Es…
Benet Espinós i Navarro
Pintura
Pintor.
Deixeble del seu pare, Josep Espinós Pertanyia a la Fábrica de los Cinco Gremios de Madrid Director de l’Escola de Flors i Ornats, de València, que depenia de l’Acadèmia de Sant Carles, des del 1784, durant l’ocupació francesa fou confirmat en el càrrec per Suchet Impossibilitat i mig cec el 1814, fou substituït pel seu deixeble predilecte, Josep Zapata El seu art obeeix a un propòsit ornamental i utilitari, puix que les seves pintures, com les de l’Escola en general, tenien per objecte de servir de model a dissenys de sedes i taulellets Cal distingir dues èpoques en la seva…
Sant Salvador dels Pallaresos
Art romànic
Segons l’historiador E Morera, a l’edat mitjana l’església dels Pallaresos depenia del rector de la seu tarragonina, i va instituir-s’hi una vicaria perpètua La dependència del rector de la catedral de Tarragona venia donada perquè també la mateixa vila dels Pallaresos, de propietat del capítol, era considerada com un raval de la ciutat o una de les faldes de Tarragona, nom amb el qual es designaven a l’edat mitjana en la documentació els pobles que eren considerats com a barris de Tarragona Després del concordat de l’any 1751, les rendes de l’església parroquial de Sant Salvador…
Sant Pèire de Centernac
Aquesta església és la parròquia del poble de Centernac, situat uns 6 km al SE de Sant Pau de Fenolhet El lloc de Centernac és citat per primera vegada el 899, com a simple villare Hom sol creure que el primer esment de l’església de Sant Pèire de Centernac és de l’any 1215, quan Ramon del Viver donà al preceptor templer de Centernac, Esteve, drets a Borrat En un primer moment l’església de Sant Pèire de Centernac depenia de la parròquia de Sant Estève de Derc, ara totalment desapareguda, que era situada al NW de Centernac, a la riba dreta de l’Aglí municipi de L’Esquèrda L’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina