Resultats de la cerca

Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País de València, on desenvolupà activitat científica relacionada, sobretot, amb la limnologia És autor, entre altres poesies en castellà que s’han conservat manuscrites, d’ Oda al arte de escribir 1799, Silva en elogio a las nobles artes 1802, Oda a la paz 1802 i Oda al patriotismo 1803

Es formà a Eivissa Posteriorment s’installà a Mallorca, on desenvolupà bona part de la seva carrera musical Fundà l’agrupació Los Trashumantes Actuà a Algèria, Mallorca, el Marroc, França i Portugal Acompanyà cantants com Gertrudis Haunschi de Miró i Antonio Machín Compongué diversos preludis, entre els quals destaca Matinada 1948, així com alguns valsos, suites i sarsueles

El resultat és semblant a un trèmolo o a un vibrato extremat, cobrint un interval sovint de fins a una 5a, i fins i tot una 8a La notació emprada per a indicar-lo és el símbol de trèmolo acompanyat de la paraula shake És un recurs emprat puntualment i que es desenvolupà amb el jazz

Desenvolupà la seva carrera especialment amb patí de vela Assolí un Campionat de Catalunya individual 1993, tres subcampionats 1978, 1991, 1995 i diversos títols per equips 1992-96, 1998, 1999 Guanyà tres Campionats d’Espanya 1998, 2003, 2005 i obtingué un tercer lloc 1981 És monitora de vela i d’esquí nàutic i jutgessa de regates

Atleta del FC Barcelona, fou campió català júnior de 2000 m obstacles 1970, 1972 i doble campió de Catalunya de 3000 m obstacles 1973, 1976 El 1975 arribà al cinquè lloc del rànquing espanyol Un cop retirat desenvolupà tasques a la secretaria tècnica de la federació catalana 1985-91 i com a jutge i delegat tècnic

Tingué lloc al velòdrom de Tortosa el 16 de març de 1963 dins del programa de la Copa del Món darrere moto Hi participaren Guillem Timoner, Leo Proost, Jaap Oudkerk i Robert Varnajo, entre d’altres La prova es desenvolupà en tres mànigues, dues de 15 km i una de 20 km El guanyador fou Timoner

Desenvolupà la seva carrera al Centre d’Esports Sabadell, entre el 1929 i el 1943, exceptuant el període de la guerra Jugava de mig Fou campió de Catalunya la temporada 1933-34 i disputà la final de Copa del 1935 S’alineà dues vegades amb la selecció catalana Després entrenà el mateix Sabadell en diferents etapes

Desenvolupà la seva carrera a l’Associació Granollers Esportiva Campió de Catalunya en totes les categories inferiors, també amb la selecció catalana, aconseguí diversos podis en els Campionats d’Espanya per equips A escala estatal, arribà als primers llocs del rànquing en categoria absoluta Internacionalment, s’imposà en diferents torneigs disputats a França Fou seleccionat per la selecció espanyola

Defensa format al CP Voltregà, club en què desenvolupà la seva carrera esportiva Amb l’Inriva, l’equip filial del club, fou campió d’Espanya de segona divisió 1965, i amb el primer equip guanyà dues Copes d’Europa 1975, 1976, dues Lligues 1974, 1976 i dues Copes del Rei 1969, 1974 Es retirà el 1976

Desenvolupà la seva trajectòria esportiva al Reial Club de Polo de Barcelona, amb el primer equip del qual aconseguí sis Campionats de Catalunya 1972, 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, quatre Copes d’Espanya 1970, 1974, 1976, 1979 i tres Lligues 1970, 1977, 1978 Amb la selecció espanyola, disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972 i Mont-real 1976