Resultats de la cerca

Contenia articles de tècnica, biografies de jugadors i cròniques de partits amb dedicació especial als jugats a Catalunya Estigué dirigida per Ricardo Esmandía Bayer, Antoni Rué Dalmau i JM Santaeulària En foren redactors Ricardo Álvarez, JM Tallada, Modesto, El Diablo Cojuelo , Armando Rodríguez, Francisco Aramburu, Milton de Crotona , Isidre Corbinos i José A Castillo, entre d’altres Mostrà una postura crítica envers la premsa esportiva i alguns diaris d’informació general Se’n publicaren com a mínim 245 números

Jugà al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona 1965-76 Les temporades que més vegades fou alineat a la Lliga foren la de 1969-70, a segona divisió, amb 23 partits, i la del retorn a primera, 1970-71, amb 19 partits A continuació fitxà pel Sant Andreu, amb el qual jugà a segona A i B 1976-78 Posteriorment estigué molt vinculat a l’equip de veterans de l’Espanyol i esdevingué conseller directiu del club

Estudià a París i més tard estigué al servei del rei de Nàpols Carles d’Anjou Autor de nombroses cançons i de catorze rondeaux a diverses veus, fet sense precedents És considerat l’iniciador del teatre profà a França, per les seves obres còmiques Jeu de la feuillée ~1260, peça satírica de caràcter realista, la més antiga obra profana del teatre en llengua francesa, i Jeu de Robin et Marion 1282, comèdia pastoral que conté fragments cantats

Residí a París des del 1509 Amic de Lluís Vives, aquest l’elogià prop d’Erasme com a excellent matemàtic i humanista Estigué al servei de l’inquisidor general i arquebisbe de Sevilla Alonso Manrique fins que vers el 1535 entrà a formar part del nucli d’hispànics protegits per la reina de França Elionor d’Àustria, germana de Carles V Fou professor al collegi de França Publicà De usu astrolabari compendium París, 1514, 1527, 1546, 1556

Viatjà per Europa i traduí algunes obres mèdiques El 1808 publicà Manual del soldado español en Alemania, amb notícies d’aquell país S'estigué principalment a Itàlia, on estudià les aigües medicinals i es dedicà també a la geologia alpina, temes sobre els quals publicà treballs Es preocupà també per les malalties contagioses Fou vicedirector del Gabinete de Historia Natural de Madrid Llegà a Barcelona una collecció de minerals per a la creació d’un museu geològic

Collaborà segurament amb Antoni JCabanilles en la recollecció de plantes del País Valencià Durant la invasió francesa, s’estigué a Mallorca, on herboritzà, arranjà un petit jardí botànic a l’hort del Temple i inicià un curs de botànica Tornà a València el 1815 i fou corresponsal de Mariano Lagasca, a qui envià plantes dels saladars de l’Albufera i diferents varietats d’arròs, i donà cursos d’agricultura a la Societat Econòmica d’Amics del País 1820

Estigué vinculat al Göttinger Hain, grup implicat en el Sturm und Drang Revalorà les balades — Leonore 1773, Der wilde Jäger ‘El caçador irat’, 1778, Das Lied vom braven Mann ‘La cançó de l’home valerós’, 1778, etc— i dedicà cançons torturades a Molly, cunyada i tercera muller seva Escriví una versió de les aventures del baró Münchhausen 1786 Malalt, fracassada la seva vida sentimental i criticada la seva poesia per Friedrich von Schiller, acabà suïcidant-se

Duc d’Urbino Estigué al capdavant de les milícies de Milà i de Florència i de Ferran I de Nàpols Passà després a dirigir els exèrcits pontificis de Pius II, que el recompensà amb el títol de vicari de l’Església 1463 Fou cap de la lliga italiana i vencé els venecians a Molinella 1467 Fou un dels mecenes més importants del seu segle i convertí el seu ducat en un destacat focus cultural de l’època

Estigué al servei, com a conseller, del shōgun Tokugawa Ienobu i del seu fill Ietsugu, i, més tard, es retirà per lliurar-se a l’estudi i a la redacció de més de 300 obres Són principalment remarcables dos llibres històrics, Han Kampu 1702 i Tokushiyoron 1712 És d’un interès especial Seiyo Kibun 1715, relació de les converses tingudes amb un missioner italià, on mostra el seu coneixement d’Occident Escriví una autobiografia, Oritaku Shibanoki 1716

En morir aquest 1942, es convertí en divulgadora de la seva obra, alhora que es dedicà a l’escultura 1936, però sobretot al dibuix i a la pintura 1942 Rebé la influència del seu pare i evolucionà vers els nous corrents de l’art 1950 creà unes composicions figuratives de traç calligràfic amb temes com retrats, nus, ocells, dins un espai pictòric d’un gran dinamisme expressiu i d’un simbolisme vital Estigué casada 1939-56 amb Hans Hartung