Resultats de la cerca

Filla de Pablo Palau, fou una de les pioneres de l’esgrima femenina a Catalunya Tiradora de la Sala del Tiro Nacional, s’especialitzà en floret i es proclamà Campiona de Catalunya almenys en quatre ocasions 1931, 1934, 1953, 1954 Va ser una de les primeres tiradores internacionals amb la selecció espanyola Exercí de tècnica d’esgrima al Club Femení i d’Esports a la dècada dels trenta L’Ajuntament de Barcelona li atorgà la medalla de bronze de la ciutat al mèrit esportiu 1954

El 2001 fitxà per l’Associació Lleidatana, provinent del Beti-Onak Fou internacional júnior 2003 i guanyà la medalla d’or en els Jocs Mediterranis amb la selecció espanyola absoluta 2005 Tècnica de la Federació Catalana d’Handbol 2008-21, fou entrenadora dels equips femenins promeses 2017-20 i juvenil des del 2020 de la Federació Espanyola d’Handbol Ha estat entrenadora a la divisió d’honor femenina amb el Castelldefels 2013-15, el Sant Quirze 2016-22 i el Granollers des del 2022

S’inicià a la Unió Excursionista de Catalunya UEC Instructora de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM i de l’Escola Espanyola ENAM, des del 1992 es dedica a activitats de docència de l’esport Ascendí el Nun 1997, formà part d’una expedició femenina al Shisha Pangma 2001 i feu el cim de l’Everest 2004 D’altra banda, fou vocal de la junta de Mountain Wilderness de Catalunya i participà en l’expedició de neteja Mountain Wilderness a l’Annapurna 1999

Començà a jugar amb l’equip universitari de l’INEFC de Lleida Posteriorment s’enrolà al Rugby Club l’Hospitalet, amb el qual aconseguí dos títols de la Copa de la Reina Sempre jugà en la posició de tercera línia Fou jugadora de la selecció catalana i espanyola, amb la qual guanyà un Campionat d’Europa 1995 Participà en la primera edició de la versió femenina del torneig de les Sis Nacions el 2000 El 2002 deixà el rugbi, després d’haver jugat 47 partits internacionals

S’inicià al Club Basquet Institució Montserrat BIM i passà al Picadero, però el Manresa Sant Francesc fou l’equip on jugà més temps, fins el 1987 A continuació fitxà pel Tortosa 1987-89, amb el qual guanyà dues Lligues i dues Copes, el Masnou 1989-90, amb el qual repetí títol de Lliga, i l’Universitari de Barcelona 1990-91, amb el qual assolí la Lliga Catalana Posteriorment jugà amb el Cornellà de la primera divisió femenina Formà part de la selecció espanyola

Fundat el 1980, fou un dels primers clubs catalans d’esquaix Organitzà el primer campionat obert del club el 1981 i fou seu del Campionat de Catalunya 1982, 1983 Participà en el Campionat d’Espanya i de Catalunya amb èxits notables En categoria femenina destacà Remei Guitart i en masculina, Juan Martínez i Jordi Aleu Situat al quilòmetre 18 de l’autovia de Castell-defels, tenia sis pistes d’esquaix i també s’hi practicava el frontó i el bowling Desaparegué als anys noranta

Renovà la moda femenina, de la qual eliminà, al voltant del 1908, una sèrie de guarniments i ornaments no funcionals, així com la cotilla Treballà amb un magnífic equip de decoradors i pintors, del qual es destaquen RDufy i MVlaminck Després de la Primera Guerra Mundial tancà la seva casa de modes, que obrí novament vers el 1925, per participar a l’Exposició d’Arts Decoratives de París Retirat a Provença, escriví les seves memòries En habillant l’époque 1931, i es dedicà a la pintura

Graduada en medicina 1970 i bioquímica 1973, fou una de les sis dones seleccionades per la NASA el 1978 per a un pla d’entrenament d’astronautes Ha volat en les missions del transbordador el 1985, 1989, 1991 i 1993 A la cinquena missió, el 1996, baté la marca nord-americana —de tots dos sexes— i mundial —femenina— d’estada a l’espai, amb 188 dies A l’estació Mir , on s’estigué aquest temps, romangué en un mòdul separat de la tripulació masculina

Rebé una formació elemental a causa, en part, de la seva constitució malaltissa començà a Banyoles el 1916 una obra d’ajuda parroquial i d’assistència a la joventut, coneguda per Casa Nostra El 1931 formà definitivament la primera comunitat femenina, que prengué en principi la forma jurídica de pia unió La seva actuació fou objecte de gran controvèrsia, especialment entre autoritats eclesiàstiques La Santa Seu aprovà la fundació com a institut secular el 1962 Deixà establerta la institució a diverses diòcesis catalanes, castellanes, italianes i franceses

Fou fundat l’any 1983 per la fusió de dos clubs del barri de les Planes la UP Bética i el Rayo Planense Disputa els partits al camp municipal de les Planes 1984 La màxima categoria assolida per la secció masculina és la primera catalana 1991 La secció femenina, creada el 1998, ha jugat en primera divisió les temporades 2012-13, 2022-23 i 2023-24 Té escola de futbol des del 1989 i compta amb més de 33 equips de futbol de base 16 dels quals femenins