Resultats de la cerca
Es mostren 2676 resultats
Ramon Ferrer i Matutano
Història
Polític.
Cursà estudis de dret a la Universitat de València i, llicenciat, fou collaborador eficaç del marquès de Campo en diversos negocis d’obres públiques, entre els quals el traçat dels primers ferrocarrils valencians Conservador, fou diputat a les corts el 1865 Pertangué a la Societat d’Amics del País, a l’Ateneu Literari, a l’Acadèmia de Sant Carles i a altres institucions valencianes
Llorenç Ferrer i Martí
Escultura
Escultor.
Deixeble d’Antoni Vaquer, que treballà dins la tendència neogòtica Collaborà en les façanes principals de la seu de Mallorca i de Santa Eulària de Palma i en la façana i l’escala de la diputació provincial de les Balears
Jaume Ferrer i Hernández
Química
Farmacèutic i químic.
Fou professor a les universitats de Barcelona i Madrid i, a partir del 1912, catedràtic de química a la de Sevilla És autor, entre altres estudis, de Nota sobre la turba del Ebro, Minerales del cabo de Creus 1902 i Materiales para las faunas ictiológicas de las Baleares
Vicent Ferrer i Guasch
Pintura
Pintor.
Els anys de batxillerat 1926-34 s’inicià en la pintura de la mà de Narcís Puget Estudià magisteri a Barcelona, estudis que hagué d’interrompre per malaltia i per la Guerra Civil El 1939 es traslladà a Menorca Acabada la guerra, conclogué la carrera de magisteri, i el 1946 els estudis de pintura a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi Del 1962 al 1982 exercí com a catedràtic de dibuix a l’Institut d’Eivissa, activitat que compaginà amb la pintura Evolucionà des d’un postimpressionisme nabí a un tipus particular de pintura metafísica que es basa en la representació dels volums…
Antoni Ferrer i Gómez
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià a Madrid, on rebé el títol el 1872 Fou nomenat arquitecte del ministeri de finances al País Valencià 1877, arquitecte municipal de l’Eixample i arquitecte major de València 1890 Les seves obres conegudes són l’església de Moixent, la cúpula de la collegiata de Xàtiva i les torres parroquials d’Ontinyent i de la Pobla de Rugat
Andreu Ferrer i Ginard
Folklore
Literatura catalana
Folklorista, editor i músic.
Estudià solfeig, piano, violí i clarinet al convent de Sant Antoni de Pàdua de la seva ciutat natal, i en fou membre de l’orquestra Mestre nacional, exercí al Migjorn Gran Menorca, 1906-15, on fou director de la banda municipal, organista de la parròquia, creà un orfeó i fundà la revista Llum Nova 1912-23 També exercí a Artà 1915-25, on, a partir de la impremta Minerva fundada per ell, hi impulsà les revistes Llevant 1916 i Tresor dels Avis 1922, les quals dirigí fins el seu trasllat a Palma i on publicà nombrosos materials folklòrics Traslladat a Palma l’any 1925, fou membre de l’ Associació…
,
Feliu Ferrer i Galzeran
Escultura
Escultor.
De família d’artistes, es formà a París i a Roma, on realitzà el Roger de Lloria 1886, monument que fou installat a Tarragona Cap al 1890 s’establí a Barcelona
Emili Ferrer i Espelt
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Teatre
Dibuixant, decorador i escenògraf.
Collaborà a “D’Ací i d’Allà” des del 1918, “La Veu de Catalunya” des del 1924 i en diversos diaris i revistes de Madrid Gran amic de Lluís Bagaria, conreà un preciosisme decorativista molt típic dels anys vint Fou un dels primers decoradors que es dedicaren al cinema A la postguerra efectuà exuberants decoracions per als espectacles dels Vienesos, en collaboració amb Francesc Fontanals
Eugeni Ferrer i Dalmau
Biologia
Química
Naturalista i enginyer químic.
Interessat principalment per l’entomologia i la botànica, publicà alguns treballs sobre cicindèlids, entre els quals es destaca Assaig monogràfic sobre les cicindeles catalanes 1911, i collaborà amb Joan Cadevall i Diars, especialment en l’estudi de la flora de la part oriental dels Pirineus catalans Fou soci fundador i, el 1904, president de la Institució Catalana d’Història Natural
Lluís Ferrer i Clariana
Historiografia
Historiador.
Fundà a Mataró l’Obra de Sant Francesc 1945, dedicada a la restauració d’ermites de la comarca Fou director de l’arxiu parroquial de Santa Maria de Mataró Publicà diversos articles i les monografies Testimoni del culte de les Santes 1961, Valldeig 1966 i, de més importància, Santa Maria de Mataró , en dos volums 1968-70
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina