Resultats de la cerca
Es mostren 2197 resultats
Hans Multscher
Escultura
Pintura
Escultor i pintor alemany.
El 1427 adquirí la ciutadania d’Ulm, on li fou encarregat un retaule per a la catedral El 1437 signà el contracte per a un retaule reliquiari de Wurzach, amb escenes de la Passió i de la vida de Maria, del qual es conserven vuit ales als Staatliche Museen de Berlín És d’un estil allunyat de l’idealisme gòtic i, per influència flamenca, preocupat per caricaturar i popularitzar els personatges
Jaume Gustà i Bondia

Jaume Gusta i Bondia. Firmat per J. Cabanellas.
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte (1879) i mestre d’obres (1872).
Construí diversos pavellons a l’Exposició Universal de Barcelona 1888, després desapareguts És autor de la casa consistorial de Sants 1895, de la seva casa al carrer d’Alegre de Dalt, de Barcelona 1910, de la casa Monteys Rambla de Catalunya - carrer de València i del cementiri de Sants El seu Modernisme parteix del gòtic i el suavitza Publicà una memòria descriptiva de Sant Benet de Bages 1887
Janson Salvaert
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres francès.
El 1407 és documentat a la catedral de Rouen, de la qual restaurà la façana i construí la portada de Saint-Jean Baptiste Posteriorment en restaurà el cor en gòtic flamíger 1432 Féu la torre del castell de Tancarville 1400-11 A Rouen féu també un palau fortalesa per al rei Enric V d’Anglaterra 1418-20 Fou nomenat mestre d’obres de la ciutat de Rouen 1438
Lund
Ciutat
Ciutat del län d’Escània, Suècia.
Situada al NE de Malmö, és centre industrial, universitari i editorial Nucli important vers mitjan segle X i bisbat al segle XI, fou seu primada d’Escandinàvia 1163 El 1658 passà a Suècia, i Carles XI hi fundà la cèlebre universitat 1668 Té una gran catedral d’estil gòtic renà, força retocada al segle XIX Bisbat luterà, el 1947 s’hi reuní la primera assemblea de la Confederació Luterana Mundial
Piazza Armerina
Detall dels mosaics del passadís de la gran cacera de la Villa del Casale (Piazza Armerina)
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de la província d’Enna, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Centre agrícola i miner sofre Producció de torrons Fou fundada al segle XI com a plaça d’armes Bisbat des del 1817 L’església catedral del 1627, amb campanar gòtic del segle XV conté diverses obres d’art Prop de la ciutat es conserven les restes d’una interessant villa romana Villa del Casale del segle IV, amb mosaics policromats, potser residència imperial o d’un personatge important
Romeu Feu
Arts decoratives
Mestre argenter.
La seva producció és dins la més correcta expressió del gòtic català És autor d’una veracreu per a l’església de la Selva del Camp 1401, d’un retaule d’argent, juntament amb Guillem Ballell, per a la seu d’Urgell 1410, i d’una llàntia per a la parròquia de Sant Jaume de Barcelona 1418 És conegut també com a cisellador dels segells del rei Martí
la Guàrdia dels Prats

La Guàrdia de Prats (Conca de Barberà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Montblanc (Conca de Barberà), situat al N de la vila, prop de la riba dreta del riu d’Anguera.
El lloc, esmentat ja a la fi del s XI, pertangué als Cervera, als Vallclara i a Santes Creus L’església parroquial Sant Jaume conserva un retaule gòtic i una notable capella amb el sepulcre del mercedari sant Pere Ermengol, fill del poble, que féu bastir 1965-1705 l’arquebisbe Josep Llinars Al N hi ha el santuari i antic convent de la Mare de Déu dels Prats
Sant Ferriol
Santuari
Santuari situat a 366 m d’altitud, prop de la riba dreta del Fluvià, a llevant del terme de Sant Ferriol (Garrotxa).
L’edifici actual és del segle XVII, d’un estil gòtic tardà, i al seu costat hi ha una gran hostatgeria S'hi reunia l’ajuntament i era molt concorregut l’aplec del setembre, que encara avui se celebra amb una missa, una arrossada popular i una ballada de sardanes Al segle XV és citada la capella i la casa de Sant Ferriol, dins el veïnat de Fornells
Els medievalismes en l'arquitectura modernista
Una de les característiques fonamentals del Modernisme arquitectònic és la superació de l’historicisme més estricte, és a dir, de la voluntat de reconstruir els estils històrics com també d’una certa fluctuació entre lo pensament d’avui i lo d’ahir sense fe en lo de demà , dient-ho amb les mateixes paraules de Domènech i Montaner manllevades del seu famós article «En busca de una arquitectura nacional» 1878, tantes vegades citat Parlem de Modernisme , precisament, perquè es tracta d’un moviment que té com a vector principal la voluntat de modernització del país, que fa professió de fe en el…
Saint-Quentin
Ciutat
Ciutat del departament d’Aisne, a la Picardia, França, a la riba del Somme i el canal de Saint-Quentin.
Indústries tèxtils, del cautxú, construccions mecàniques i elèctriques És important la collegiata, gòtica segles XIII-XIV, destruïda en part a la Primera Guerra Mundial També és d’estil gòtic l’ajuntament, començat al segle XIV i acabat al XVI, la façana del qual, adornada amb curioses escultures, és formada per una galeria acabada en una balustrada És interessant el Musée Lécuyer El 10 d’agost de 1557 hi tingué lloc la batalla de Saint-Quentin
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina