Resultats de la cerca
Es mostren 372 resultats
física del so
Música
Part de l’acústica que descriu de manera objectiva els fenòmens de producció i transmissió del so.
El so és generat sempre a partir de la vibració d’un sistema mecànic o acústic cordes, membranes, columnes d’aire, que es propaga després a altres sistemes caixes de ressonància, aire circumdant La propagació d’aquesta vibració inicial s’anomena ona Així doncs, la física del so s’ocupa bàsicament d’estudiar i formular de manera general el problema vibratori i ondulatori descripció i anàlisi de vibracions, definició de les magnituds característiques, interacció entre sistemes vibratoris, fenòmens de propagació, etc Vibracions Reflexió i transmissió © Fototecacat/ Studi Ferrer Una vibració és…
música de Palma
Música
Música desenvolupada a Palma (Mallorca).
Les primeres dades sobre la vida musical a Palma són del segle XIII i estan relacionades amb la catedral El 1244 es fundaren a la seu diverses dignitats -càrrecs establerts- de caràcter musical i el 1269 el capítol catedralici organitzà els cants de l’ofici diví El 1332 es concretaren les Ordinationes pro Choro de la catedral Pel que fa a la figura del mestre de cant, tot i que és molt antiga no està documentada a la seu fins el 1472 L’activitat musical profana consta, amb caràcter àulic, en les Lleis Palatines de Jaume III de Mallorca promulgades el 1337 Altres testimonis de la vida musical…
Mikhail Ivanovič Glinka
Música
Compositor rus.
Vida De família noble, els seus pares el van confiar acabat de néixer a la seva àvia paterna, que el tingué reclòs a la mansió familiar durant els sis primers anys de la seva vida Aquest fet va minar la seva salut i afavorí el seu caràcter melancòlic Establí els seus primers contactes amb la música a través de les cançons populars que sentia de la seva mainadera i els cants dels oficis religiosos En morir la seva àvia 1810, passà sota la custòdia dels pares, però aviat l’enviaren a Sant Petersburg 1817, a una escola privada reservada als fills de la noblesa Allà entrà en contacte amb la…
Mikhail Ivanovic Glinka
Música
Compositor rus.
Vida De família noble, els seus pares el van confiar acabat de néixer a la seva àvia paterna, que el tingué reclòs a la mansió familiar durant els sis primers anys de la seva vida Aquest fet va minar la seva salut i afavorí el seu caràcter melancòlic Establí els seus primers contactes amb la música a través de les cançons populars que sentia de la seva mainadera i els cants dels oficis religiosos En morir la seva àvia 1810, passà sota la custòdia dels pares, però aviat l’enviaren a Sant Petersburg 1817, a una escola privada reservada als fills de la noblesa Allà entrà en contacte amb la…
Paul Hindemith
Música
Compositor alemany.
Biografia És considerat un dels compositors més significatius de la seva generació i una de les figures clau de la música d’entreguerres Començà a estudiar violí a sis anys i del 1909 al 1917 fou alumne del Conservatori de Frankfurt Excepcionalment dotat, a dinou anys guanyà la plaça de concertino de l’orquestra de l’Òpera de Frankfurt La Verein für Theater und Musikkultur de Frankfurt fou l’escenari del primer concert dedicat a la seva música 1919 a partir d’aquell moment el món musical li prestà una atenció seriosa i els editors començaren a interessar-se per les seves obres Les estrenes de…
Jean-Philippe Rameau
Música
Compositor i teòric francès.
Vida Rebé les primeres classes del seu pare, que era organista a Dijon A divuit anys fou enviat a Itàlia, on passà una curta temporada d’estudis a Milà El 1706 era a París, servint com a organista Allí publicà, aquest mateix any, el seu Premier livre de pièces de clavecin El 1709 tornà a Dijon per substituir el seu pare com a organista a Notre- Dame El 1713 residia a Lió i el 1715 a Clarmont, a la catedral de la qual romangué vuit anys en qualitat d’organista Cap al 1723 el capítol catedralici li donà permís per a deixar el càrrec anà a París per segona vegada i s’hi establí definitivament…
estil
Música
Forma característica en la qual un individu o un grup d’individus realitzen una acció de manera que es distingeixi, en major o menor grau, de la forma en què ho fa algú altre.
El concepte s’aplica a tots els àmbits de la vida i de l’art La paraula prové del llatí stilus , nom que rebia el punxó amb què es gravaven les taules de cera per a escriure-hi al damunt La metonímia que es produeix en anomenar la forma personal en què un escriu amb l’objecte que fa servir per a fer-ho no és irrellevant en el llenguatge parlat i escrit pot fer-se la comunament acceptada separació entre significat i significant, distingint-se la idea que es vol expressar, de les paraules o del tipus de construcció gramatical utilitzada amb aquesta finalitat Però aquesta separació és difícil…
música de l’Àfrica negra
Música
Música desenvolupada a l’Àfrica negra, terme d’origen colonial francès que designa, en general, l’àrea del continent africà on no predomina la religió islàmica, i que es pot identificar aproximadament al sud del paral·lel situat a 10 graus de latitud nord.
El coneixement sobre l’Àfrica negra ha hagut de superar, de manera conscient o inconscient, els prejudicis colonials reflectits en els mètodes i les hipòtesis d’investigació, en els quals generalment eren implícits els conceptes de primitivisme, tosquedat, simplicitat i d’altres amb connotacions d’inferioritat associades a les cultures que la constituïen Fins a època recent, sobretot al voltant de la dècada dels seixanta, hom no pot dir que els estudis africans i, entre aquests, els de musicologia, hagin començat a deixar enrere aquest estadi superficial marcat per les idees preconcebudes i…
música de cambra
Música
Originàriament, el concepte música de cambra comprenia els gèneres musicals que s’executaven a la "cambra" dels prínceps, en contraposició a la música domèstica de la burgesia, o a la música religiosa, teatral i a l’aire lliure.
Actualment s’entén per música de cambra només la música instrumental per a petits conjunts, generalment d’entre dos i nou instruments, bé que s’hi poden incloure obres per a conjunts una mica més nombrosos Pel seu sentit de conjunt, les peces per a un sol instrument se’n consideren excloses La música de cambra pressuposa l’emancipació instrumental de la música vocal, i recolza sobre una triple base la música concertant, el triomf de la melodia acompanyada i el perfeccionament de la violeria Es caracteritza perquè totes les parts en joc tenen una importància semblant, la qual cosa implica una…
música de la República Txeca
Música
Música desenvolupada a la República Txeca.
Música culta de tradició europea Les formes musicals usuals durant l’Edat Mitjana a Bohèmia es corresponen, a grans trets, amb les dels països centreeuropeus veïns Dins de l’àmbit monàstic es conserven cants gregorians del segle XII A Bohèmia, de fet, la pràctica del cant gregorià arribà a la seva màxima esplendor al final del segle XIV Parallelament a la música sacra en llatí, es desenvolupà una música sacra en llengua vernacla Es tracta sobretot d’himnes, corals i cançons amb trets característics de la música popular i textos txecs Un dels exemples més notables d’aquest gènere és l’himne…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina