Resultats de la cerca

Duia per subtítol Revista mensual de tenis, golf, bridge, polo, esquí, vela, tiro Dirigida per B Plaja, hi collaboraren els millors especialistes dels esports tractats Carles Sindreu i J Mir Servaten tennis, Norman C Cinnamond polo i hípica, Nadir vela i Josep M Guilera i Lluís Dupré esquí, a més dels fotògrafs Casa i Sagarra Al desembre del 1950 n’havien sortit 51 números

Era un setmanari multiesportiu amb abundant informació sobre el futbol Fou dirigit per un consell de direcció format per Josep A Trabal, que signava articles d’opinió Miquel Cabeza, i Pere Dalmau, que seguiren l’ideari que havien encetat a La Jornada Deportiva Disposà de periodistes esportius com Lluís Meléndez i José Luís Lasplazas, i els reporters Gaspar, Serrano i Florit Se’n publicaren 26 números

Fou fiscal en el procés contra el comte Jaume d’Urgell 1413 i diputat de la generalitat de Catalunya pel braç reial 1416-1419 La generalitat li encarregà que, amb Narcís de Santdionís, tingués cura de la revisió i la correcció de la primera compilació dels usatges i constitucions de Catalunya i de la traducció que n'havien fet Jaume Callís i Bonanat Pera

El 1808 era corregidor de l’ajuntament de Barcelona i governador militar de la plaça No sabé impedir que les tropes napoleòniques, que havien entrat a Barcelona com a aliades, s’apoderessin de la Ciutadella per sorpresa 29 de febrer de 1808 En tenir notícia dels esdeveniments del 2 de maig a Madrid, deixà d’exercir el càrrec, i el 7 d’octubre fugí de Barcelona

Malgrat que les Illes havien sofert diverses ràtzies per part dels musulmans, no fou fins a l’expedició d’'Iṣām que foren incorporades a l’emirat de Còrdova Urbanitzà la ciutat de Mallorca segons el model de Bagdad, i hi construí posades, mesquites i banys segons ibn Haldūn Probablement de la seva època daten l’Almudaina i els banys de l’actual carrer de Serra

Era filla de Ferran I de Catalunya-Aragó i d’Elionor d’Alburquerque, de qui heretà la senyoria de Montalbán Fou casada 1420, a Àvila, amb el seu cosí germà Joan II de Castella les esposalles, però, s’havien celebrat el 1418, a Medina del Campo Intervingué poc en la política Fou mare d’Enric VI de Castella Fou sepultada al monestir de Guadalupe

Creat per demanar l’acompliment de la constitució del 1837, és una àmplia font d’informació de l’avalot progressista del 1840, de l’alçament del 1842 i de la revolta de la Jamància del 1843 Favorable a la Junta Suprema, sobrevisqué pocs dies a la capitulació de Barcelona, a causa dels atacs que havia publicat contra els caps militars que havien bombardejat la ciutat

Electrificà les línies urbanes de València i les que havien pertangut a aquesta Societat Una part de les seves línies les suburbanes fou estatalitzada L’any 1964 la xarxa urbana de transports fou collectivitzada i prengué el nom de Societat Anònima Laboral dels Transports Urbans de València SALTUV, que administra els tramvies de la Ciutat de València abolits el 1970 i els autobusos urbans

Blanquista i membre actiu de la Internacional, esdevingué cap del 101 batalló de la guàrdia nacional, l’any 1870 En advenir la Comuna de París, fou escollit pel districte 13 i nomenat general, membre de la comissió executiva i de la de guerra Partidari de l’atac a Versalles, comandà les forces que havien d’entrar-hi Fou afusellat el dia 4 d’abril

Fill d’Amenhotep II, les seves empreses guerreres manquen de relleu En canvi, donà una nova orientació a la seva diplomàcia, car cercà l’amistat de Mitanni, durament combatut per Tuthmosis III i Amenhotep II, per tal d’oposar-se als hitites, que havien esdevingut perillosos Així, esposà una filla d’Artatama, sobirà de Mitanni, i li cedí la important ciutat síria d’Alalakh