Resultats de la cerca
Es mostren 3134 resultats
Christian Dior
Christian Dior
© Fototeca.cat
Modista francès, un dels més internacionalment considerats.
Començà regentant una galeria d’art 1930 i dissenyant models per a altres modistes Acabada la Segona Guerra Mundial s’establí pel seu compte i progressivament s’anà guanyant una gran reputació com a creador Incorporà el prêt-à-porter i després de la seva mort hom llençà al mercat perfums i objectes de complement amb el seu nom Amb ell es formaren alguns dels modistes contemporanis més coneguts
Giulio Viozzi
Música
Compositor d’origen austríac (Julius Weutz) que s’italianitzà el cognom el 1931.
Es destacà com a pianista, i des del 1956 fou catedràtic de composició a Trieste Autor d’obres d’estil postromàntic, tendí a l’impressionisme, i incorporà en la seva obra elements contemporanis Destacà amb les òperes Allamistakeo 1954 i Un intervento notturno 1957 Compongué també cançons i música de cambra i simfònica, de la qual cal esmentar Invenzione-Memorie di Fiemme 1966 i Discorso del vento 1968
Vicent Peris Marco
Art
Artista.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, de València, i completà la seva formació als EUA, França i Alemanya La seva fascinació inicial per la pintura s’estengué a altres àmbits de les arts dansa, escultura, vídeo, fotografia o música, els quals incorporà a la seva obra El seu estil pictòric entronca amb el corrent realista, amb un traç minuciós i suau que manté un equilibri cromàtic
Castella la Nova
Història
Nom donat a l’antic regne de Toledo en ésser incorporat a Castella
arran de la Reconquesta (s. XI-XIII).
La divisió administrativa de l’Estat espanyol del segle XIX donà el nom de Castella la Nova a la regió que comprenia les províncies de Madrid, Toledo, Ciudad Real, Conca i Guadalajara Amb la divisió politicoadministrativa establerta després de la Constitució del 1978, hom suprimí aquesta regió i creà les comunitats autònomes de Madrid uniprovincial i de Castella-la Manxa , la qual a més, incorporà la província d’Albacete
usatge Omnes Causae
Història del dret català
Usatge que estableix una de les institucions més populars del dret català, la prescripció extintiva de tots els drets i accions al cap de trenta anys de no fer-ne ús, i la prescripció adquisitiva de béns immobles per la seva possessió en concepte de propietari, durant el mateix nombre d’anys, tant si hi ha bona raó com si no.
Procedeix del Llibre dels judicis i, en documents jurídics dels s XI i XII s’aplica, no com a usatge, sinó com a norma de la llei gòtica Al final del s XII o al començament del XIII s’incorporà als raepertoria de la cort reial de Barcelona i d’aquests als Usatges En la compilació del dret català del 1960, es recull l’esperit d’aquest usatge
Marià Antoni Espinal i Armengol
Pintura
Museologia
Pintor i col·leccionista.
Deixeble de Francesc Galí Es presentà a Barcelona el 1917, i l’any següent anà a París El mateix 1918 s’incorporà de nou a Barcelona, a l’ Agrupació Courbet , acabada de fundar, i més tard es retirà als seus negocis Reuní una important collecció de pintura gòtica hispànica on sobresortien peces d’Huguet, Pere Serra, Bartomeu Baró, que el 1959 li fou adquirida pel Museo de Bellas Artes de Bilbao
Esquerra Renovada de Catalunya
Partit polític
Partit fundat al maig de 1977 i legalitzat al setembre següent, que va néixer de la separació temporal d’Esquerra Republicana de Catalunya [ERC] d’un grup de quadres crítics amb la direcció que encapçalava Heribert Barrera i amb la coalició convinguda entre ERC i el Partido del Trabajo de España.
Eren els històrics Joan Casanelles president del nou partit, Francesc Viadiu i Joan Rodríguez Papasseit, amb Albert Alay, Frederic Rahola i Salvador Grau-Mora entre d’altres Al juny de 1977, l’Esquerra Renovada s’incorporà a la coalició senatorial Democràcia i Catalunya, i deixà llibertat de vot per al congrés La reconciliació, afavorida pels resultats electorals, es consumà al desembre de 1977 i el partit fou donat de baixa al juliol de 1978
Francesc de Mèscua
Literatura catalana
Poeta navarrès.
Vida i obra Esmentat per Torroella al poema collectiu Tant mon voler , obtingué l’espasa que oferia el capítol de la seu de València a la millor composició sobre la Immaculada, Fermant los ulls alt en l’amor eterna , en el certamen convocat el 1440 L’any 1454 redactà unes instruccions per al cavaller Joan Albertí, que Pere Joan Ferrer incorporà al Sumari de batalla a ultrança Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia
espasí

Espasí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió de pals Consta d’una espasa de ferro i una petita vara, també de ferro, que la percut Conjuntament amb la flauta, el tambor i les castanyoles, forma part de la formació instrumental pròpia de tocates i balls tradicionals de l’illa d’Eivissa S’acostuma a construir per encàrrec i sovint incorpora algun motiu ornamental identificatiu, com ara les inicials de qui l’ha encarregat
Cros Ciutat d’Igualada
Atletisme
Competició de cros disputada anualment a Igualada a partir del 1955.
La darrera edició tingué lloc l’any 2000 Fou organitzat inicialment per l’OAR Igualada, i posteriorment pel CA Igualada La cursa femenina s’incorporà el 1965, quan el cros es reprengué després de vuit anys sense disputar-se En el palmarès destaquen, entre d’altres, Jesús Fernández, José Miguel Barolomé, José Pro i Jaime López Egea en categoria masculina, i Encarna Escudero, Carme Valero, Glòria Pallé i Rosa Pérez en categoria femenina
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina