Resultats de la cerca

Completà el claustre de Sant Miquel dels Reis de València 1601 i construí 1599-1614 la parròquia de Pego Marina Alta Hom li ha atribuït l’església arxiprestal d’Albaida 1592-1621 És potser germà seu Domènec Cambra documentat entre el 1620 i el 1637, també arquitecte, que treballà a Cocentaina

Catedràtic de botànica i de cirurgia a Montpeller, vers el 1568 tornà a València com a catedràtic de cirurgia És autor de Cirugía universal y particular del cuerpo humano, publicada conjuntament amb un tractat d’anatomia i un altre sobre la sífilis 1580, reeditada diverses vegades, i de l’edició corregida de la Chirurgia de Guiu de Caulhac, glossada per Jaume Falcó 1596

Voltaire demostrà que es tractava d’un suïcidi i mobilitzà l’opinió pública europea davant aquest error judicial fruit del fanatisme

Intervingué en la revolta d’Aragó del 1591 a favor de Saragossa Les lluites entre la seva facció i la dels nyerros determinaren que Felip II hi enviés les forces que, després de diversos intents, assetjaren i destruïren el castell d’Arsèguel 1592

Fou mestre difusor de l’Escola Lulliana de Barcelona i difusor del lullisme a Itàlia a Pàdua on a partir d’aleshores es constituí al voltant del bisbe Fantini Dandolo un important nucli lullista acabà la primera producció original coneguda de l’escola barcelonina, Lectura Artis generalis , glossa o comentari de l’art general de Ramon Llull que deixa traslluir la influència de les doctrines escatològiques, profètiques i espirituals imperants des del segle anterior en les tendències extremes del franciscanisme

Escriví poemes malenconiosos sobre la mort dels seus fills Fou un dels fundadors del felibritge 1854 i collaborà a Armana Prouvençau

Professor a Dijon, a l’École des Langues Orientales, de París, i a la Sorbona Fundà i dirigí l’Institut d’Estudis Provençals i fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans Organitzà, des del 1955, els congressos triennals d’estudis occitans Edità Biographies des troubadours 1950, en collaboració amb AHSchutz, i preparà l’edició crítica, apareguda pòstumament, de Lis isclo d’or de Frederic Mistral 1970

Fou elegit diputat el 1906, en unes disputades eleccions enfront d’Eugeni Sauvy, mere de Perpinyà Impulsà la política de transports Francmaçó, arribà a gran mestre adjunt de la gran lògia de França

Visqué molt de temps a Mallorca, on era canonge Fou conseller i ambaixador de Jaume II de Catalunya-Aragó a la cort francesa i a la d’Avinyó 1304-18 És autor d’alguns tractats polítics, un dels quals sobre la renúncia a la dignitat papal, titulat Quaestiones de potestate papali et potestate ecclesiastica disputatae , i de poesies llatines

Estudià filosofia a la Universitat d’Osca i biologia al collegi dominicà de Barcelona i a la Universitat de Saragossa Fou passioner de l’hospital general de Nuestra Señora de Gracia de Saragossa, per a l’assistència del qual fundà 1804 un institut religiós, que tenia una branca femenina, creada en collaboració amb Maria Ràfols i Bruna i que esdevingué Congregació de Germanes de la Caritat de Santa Anna, i una branca masculina, que s’extingí al cap de poc