Resultats de la cerca

Germà de Francesc Pi i Margall, mai no mostrà interès per la política Estudià gravat a França i Alemanya Publicà Obras de Flaxman grabadas al contorno i reproduí onze composicions de JFuehrich amb el títol Triunfo de la Religión de Jesucristo Féu altres treballs remarcables com les làmines de Monumentos Arquitectónicos de España, Descripción General de las variedades hispanocristianas i Museo español de antigüedades

Residí molts anys a les Filipines Installat a Barcelona vers el 1917, fou nomenat director tècnic de La Veu de Catalunya , càrrec que exercí fins el 1936 Milità a la Lliga i fou regidor de Barcelona, diputat a corts per Barcelona 1933 Publicà nombrosos articles polítics i de crítica literària És autor de Los últimos repatriados 1904 i El nostre imperialisme La idea imperial de Prat de la Riba 1930 Presidí 1922-32 l’Associació de Periodistes de Barcelona, que l’anomenà president d’honor En esclatar la guerra civil s’exilià a París

Començà a interessar-se per la fotografia pels volts del 1920 Molt ben relacionat amb ambients de l’avantguarda catalana, fou membre fundador de l’ ADLAN 1932, i després de la Guerra Civil de 1936-39, del Club Cobalto 49  1949 Feu una llarga sèrie de fotografies de l’obra d’ Antoni Gaudí 1930, que contribuïren a la seva revalorització estètica Molt amic de Joan Miró , en 1940-48 el fotografià regularment en plena activitat Tingué igualment bona amistat amb Alexander Calder , Picasso i Paul Éluard , i treballà per a marxants tan importants com Aimé Maeght o Christian Zervos El 1951 obtingué…

Titulat a Barcelona el 1947 Fill de Baldomer Gili i Roig Formà part, essent estudiant, de la comissió que, amb Torres-Clavé, elaborà el nou pla d’estudis de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona durant la guerra civil de 1936-39 A la postguerra realitzà diverses obres, entre les quals es destaca una botiga de la Granvia Formà part del Grup R 1953 En collaboració amb Francesc Bassó, és autor de l’edifici de l’Editorial Gustau Gili de Barcelona 1954-61, on es mostra fidel al racionalisme

Estudià al seminari de Tortosa i fou rector dels de Saragossa, de Còrdova i d’Oriola i prefecte del de Baeza Collaborà al diccionari d’Alcover i al “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura”, que publicà el seu Vocabulari del Maestrat 1922, inacabat Fou autor d’un poema històric sobre la conquesta del País Valencià per Jaume I titulat Seïdia 1919, i publicà diversos poemes llatins en versió catalana seva

Format a Llotja Barcelona, amb Antoni Roca i Sallent, i a París 1861-64 Complí a Madrid importants encàrrecs oficials i fou nomenat gravador de la cambra reial Novament a Barcelona, fou professor a Llotja S'especialitzà en l’aiguafort i el gravat en metall i treballà també en el camp del fotogravat

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1832 Es doctorà a la Universitat Gregoriana, en la qual després fou professor Passà a Orvieto, a França 1848 i a Anglaterra, i tornà el 1854 a Roma, on fou assistent de la cúria general de la Companyia per a Espanya i Anglaterra En 1859-68 residí a Barcelona, on tingué una intensa activitat pastoral Expulsat en la Revolució de Setembre, passà a Londres, on fou rector de Westminster El 1870 acompanyà com a teòleg consultor el bisbe d’Urgell al concili I del Vaticà És autor d’un tractat sobre la Immaculada Concepció i d’altres obres, inèdites

Net de Manuel Girona , impulsà notablement la mineria i la metallúrgia del plom a Catalunya Incorporat a Indústries Titán , fou el principal artífex del gran creixement de l’empresa, que fins el 2020 fou propietat dels seus descendents També fou gerent de la societat Mines del Priorat 1918-29 Cooperador actiu de la Institució Catalana d’Història Natural , es dedicà intensament a la mineralogia, i com a resultat de les seves excursions científiques arribà a reunir una de les colleccions privades de minerals més importants del món prop de 15000 peces, que diposità al Museu de Geologia de…

Demòcrata i republicà, fundà i dirigí el setmanari El Iris del Pueblo en la primera època 1855-56 Collaborà a l’Ateneu Balear 1863 Tingué una actuació destacada durant l’epidèmia de còlera del 1865 Amic de Castelar, fou membre de la Junta de Govern de les Balears octubre del 1868 Fou cònsol d’Espanya a Alexandria novembre del 1868 i governador civil d’Almeria abril del 1870 Membre de diverses corporacions científiques, espanyoles i estrangeres, escriví Poesías 1868 i el fullet Una preocupación mallorquina 1877, on combaté les posicions de Josep Taronjí sobre la qüestió xueta

Fou professor de la Universitat Literària de Mallorca i un dels fundadors del Collegi d’Advocats de Palma 1779 És autor d’un extens dietari en català, publicat per Antoni Pous, del qual només es conserva la part referent als anys 1782-88, interessant per a conèixer la vida mallorquina d’aquella època