Resultats de la cerca

Fundat el 1931 per un grup de jugadors provinents del Manresa Basket Ball i la Penya Krupp, s’acabà incorporant al Centre Excursionista de la Comarca de Bages Utilitzà la pista Bonavista per a participar en tornejos locals i competicions federatives a partir del 1932 El 1933 es proclamà campió de la tercera categoria del Campionat de Catalunya L’any 1934 es fusionà amb el Manresa Basket Ball i creà un nou club anomenat Unió Manresana de Basketball

Fou fundat el 1965 per Vicenç Amorós Fou campió per equips masculins 1977 i subcampió d’Espanya 1978 Jugà deu temporades en la Lliga estatal i aconseguí un títol 1979 i tres subcampionats En la categoria femenina guanyà el Campionat d’Espanya per equips 1978 i jugà vuit temporades en la Lliga estatal L’any 1981 els dos equips jugaren per darrera vegada en aquesta Lliga Salvador Moles, Lluís Calvo i Montserrat Sanahuja en foren els jugadors més importants

Fundat el 1971, participa en els Campionats de Catalunya en totes les categories d’edat Alguns dels jugadors que han participat en el Campionat d’Espanya són Julián Alonso, guanyador de dos torneigs ATP i membre de l’equip espanyol de la Copa Davis, o Francesc Orriols, president del club en dues etapes i president de la Federació Catalana de Tennis l’any 2008 Disposa de quatre pistes de tennis de terra batuda, un frontó i piscina

Xutador i linebacker format durant una temporada a Texas, destacà al principi dels anys noranta als Trons de Sant Just Desvern El 1992 fou seleccionat pels Barcelona Dragons per jugar la Lliga Mundial en substitució del lesionat Xisco Martos L’any següent tornà al seu equip anterior, però s’integrà de nou a la disciplina dels Dragons l’any 1995, on jugà dues temporades Fou un dels pocs jugadors catalans que formà part de l’equip

Fundada el 1986, fou la primera escola d’escacs de Barcelona en la qual no calia estar afiliat a cap club per a rebre classes Imparteix classes a collegis i a la seva seu, i atorga diplomes avalats per la Federació Catalana d’Escacs Disposa d’un equip en la divisió d’honor i de tres jugadors de categoria gran mestre, l’ucraïnès Viktor Moskalenko, el català Josep Oms i Pallisé i el peruà Jonathan Cruz

Organitzada per la Federació Mundial d’Esquaix, la primera edició amb proves individuals tingué lloc l’any 1976 Barcelona acollí l’edició del 1994, coorganitzada amb la Federació Catalana d’Esquaix Tingué lloc al Palau Municipal d’Esports de Barcelona entre el 9 i el 14 de setembre Competiren, en categoria individual masculina, seixanta-quatre dels millors jugadors del món i la final es disputà entre el pakistanès Jansher Kahn, que en fou campió, i l’australià Peter Marshall

Organitzada per la Federació Catalana de Bitlles i Bowling FCBB, des del 2005 forma part del circuit europeu Els guanyadors individuals han estat els jugadors del Club Bowling Diagonal Moisès Pérez 2003 i José Ignacio Estévez 2004, així com el finès Osku Palermaa 2005, l’italià Federico Rossi 2006, el suec Martin Larsen 2007, el finès Jari Ratia 2008, l’argentí Lucas Legnani 2009, el danès Thomas Larsen 2010 i el nord-americà Brian Voss 2011

Migcampista que s’inicià en diversos equips de Lleida i jugà al FC Barcelona 1926-32 un total de 215 partits Fou cinc vegades campió de Catalunya 1927, 1928, 1930, 1931, 1932, i guanyà la Copa 1928 i la Lliga 1929 estatals Posteriorment fitxà per l’Atlético de Madrid 1932-34, el Sabadell 1934-35 i el Girona 1935-36 Jugà amb la selecció catalana i l’espanyola Exercí d’entrenador i representant de jugadors a Colòmbia

Contenia articles de tècnica, biografies de jugadors i cròniques de partits amb dedicació especial als jugats a Catalunya Estigué dirigida per Ricardo Esmandía Bayer, Antoni Rué Dalmau i JM Santaeulària En foren redactors Ricardo Álvarez, JM Tallada, Modesto, El Diablo Cojuelo , Armando Rodríguez, Francisco Aramburu, Milton de Crotona , Isidre Corbinos i José A Castillo, entre d’altres Mostrà una postura crítica envers la premsa esportiva i alguns diaris d’informació general Se’n publicaren com a mínim 245 números

Començà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i en 1912-18 jugà amb el primer equip en 26 partits Lateral, guanyà una Copa 1913, dos Campionats de Catalunya 1913, 1916 i una Copa dels Pirineus Orientals 1913 Als anys vint exercí d’àrbitre Fou vocal de la directiva blaugrana entre el maig del 1933 i el juliol del 1934 Fou el fundador i el primer president 1946-61 de l’Agrupació d’Antics Jugadors del FC Barcelona