Resultats de la cerca
Es mostren 4806 resultats
Sant Llorenç de la Bassa
Santuari
Santuari del municipi de Cullera (Ribera Baixa), al N de la muntanya de Cullera, on s’inicia la zona de marenys, a llevant de l’estany o bassa de Sant Llorenç
.
A la mateixa zona propera a la costa, però més al N, al límit amb el terme de Sueca, hi ha la caseria i nucli turístic del Mareny de Sant Llorenç
coma d’Or
Coma de la capçalera de l’Arieja, dins el municipi de Portè (Alta Cerdanya), al vessant N del coll de Pimorent.
És centrada per l' estany de la coma d’Or , l’emissari del qual aflueix al seu collector al límit de l’Alta Cerdanya amb Andorra i el País de Foix
coma d’Olient
Coma
Coma que davalla del cim del Boumort i aflueix per la dreta al barranc de l’Infern al municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà).
Al límit amb els termes de Baix Pallars Pallars Sobirà, Noves de Segre i Cabó Alt Urgell, prop del cim del Boumort, s’estén la zona ramadera del prat d’Olient
Cubillos del Sil
Municipi
Municipi de la província de Lleó, Castella i Lleó, situat a la comarca d’El Bierzo.
El Sil, que constitueix el límit E del terme, forma en aquest sector el pantà de Bárcena compartit entre els termes de Ponferrada, on hi ha l’embassament, i de Congosto
Sātpura
Massís
Massís muntanyós de l’Índia, al N del Dècan, entre els rius Narmada i Tāpi (1 325 m).
De vessants escarpats al N i al S, és cobert de bosc És considerat el límit nord del Dècan i continua a l’est amb les serralades de Mahādeo i Maikala
cordó
Construcció i obres públiques
Armadura activa constituïda per un cert nombre de filferros enrotllats helicoïdalment entre si.
Els formats per dos, tres o set filferros són els més habituals En el pretesat d’estructures de formigó, els filferros s’obtenen per trefilatge i presenten un alt límit elàstic
Sant Pere dels Forcats
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, a l’extrem est de la comarca, que pertany a la conca de la Tet.
Comprèn el sector meridional del pla de la Perxa, fins al riu de Jardó i la Tet que constitueixen el límit septentrional del terme, i la vall del riu Fred fins al cim de Cambresdases 2 711 m alt, límit meridional El sector muntanyós és boscat A la plana hom conrea cereals 16 ha, de sègol, civada, ordi i blat, 7 ha d’hortalisses i n'hi ha 142 d’ocupades per prats i farratge la ramaderia és integrada per 130 caps de bestiar boví, aprofitats per a cria i per a llet Ha adquirit importància el turisme d’estiueig i hivernal El poble 108 h agl 1982, santperencs 1 571 m alt és aturonat, dominat per…
Portell de Morella
Portell de Morella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi dels Ports, al SW de la comarca.
El riu de la Cuba o de Sant Joan, límit occidental, el separa d’Aragó Drena també el terme la rambla de Sellumbres, límit oriental, i és accidentat pel sector muntanyós que separa ambdós rius vessants occidentals del Bovalar, roca Parda El territori, molt trencat, admet només una agricultura de secà de muntanya 1500 ha, destinada sobretot a cereals hi ha només 14 ha d’horta Les pinedes, a llevant del terme, ocupen 550 ha hi ha grans extensions de pasturatges, pobres, que aprofiten un miler de caps d’ovella Hi ha una petita indústria tèxtil La vila 234 h agl 2006, portellans 1076…
la Cartaginense
Província
Província romana amb capital a Cartago Nova o Cartago Espartària (Cartagena).
Comprenia la costa mediterrània de la península Ibèrica des de Sagunt, al nord on limitava amb la Tarraconense, fins al golf d’Almeria, al sud on limitava amb la Bètica, i incloïa, a l’interior, l’antic territori dels oretans fins al límit amb Lusitània, el dels carpetans fins al límit amb Gallècia i part del dels celtibers compartit amb la Tarraconense, a més fins el 385 de les Balears Fou establerta en temps de Dioclecià, el 297 o el 305 dC, damunt el convent jurídic de Cartago Nova, creat per August el 27 aC, amb l’addició de…
mesomeria
Química
Propietat que tenen unes certes substàncies de no poder ésser representades per una única fórmula d’estructura de tipus convencional que sigui capaç de definir-ne les propietats d’una forma característica.
És anomenada també ressonància Hom defineix un compost que presenta mesomeria com un híbrid de ressonància o estat mesomèric d’una mateixa substància, la fórmula de la qual aleshores és representada mitjançant la de les diverses formes possibles separades amb el signe ↔ així per exemple, hom té Les formes mesòmeres, dites també formes límit o en ressonància , d’una mateixa substància difereixen per la distribució dels electrons d’enllaç, alguns dels quals es desplacen d’àtom efecte mesomèric, bé que els àtoms ocupen les mateixes posicions en totes dues formes Cal dir que l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina