Resultats de la cerca
Es mostren 671 resultats
groguet pudent
Micologia
Bolet no comestible de l’ordre de les tricolomatals, de color groc, de cama llarga, barret convex i làmines espaiades, que es caracteritza per una forta olor de gas de cuina.
llora aspra
Llora aspra
Jerzy Opiola (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell de 5 a 15 cm de diàmetre i de tons olivacis o violacis, de làmines blanques i de cama voluminosa i blanca.
És comestible i és comú en tota mena de boscs
mocosa perfumada
Micologia
Bolet de la família de les higroforàcies, de 5 a 8 cm d’alt, de barret gris brunenc i viscós, de làmines separades i decurrents, i de cama ferma i blanquinosa.
Fa una olor agradable, com d’ametlles amargues Creix en boscs de coníferes i és comestible
coprinàcies
Micologia
Família de fongs de l’ordre de les agaricals, d’esporada negra o molt fosca, amb tonalitat purpúria, de barret sovint cònic o ogival i làmines, en molts casos, deliqüescents ( Coprinus
).
Viuen sobre sòls humífers, femta, etc coprinàcies més destacades Coprinus sp bolet de femer, pixacà, coprí Coprinus comatus bolet de tinta Panaeolus sp paneolus
tricolomatàcies
Micologia
Família d’agaricals integrada per fongs amb espores blanques i amb carpòfors de capell carnós, de làmines mai decurrents, i de cama central, sense vel ni anell; la majoria són terrícoles.
Tricolomatàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Armillariella mellea alzinoi , cama-sec, flota de roure, gírgola d’àlber Clitocybe conglobata flota de bruc Clitocybe infundibuliformis orella de conill , pollerenca, tassa de bruc Clitocybe geotropa candela de bruc , moixernó de tardor, pampa Clitocybe inversa mixarnó, moixarnó de tardor Clitocybe maxima bolet de xop Clitocybe tabescens flota d’alzina Clitopilus prunulus moixernó blanc Collybia fusipes flota de roure , flota d’alzina Laccaria laccata pimpinella rosada Leucopaxillus giganteus candela geganta Lyophyllum…
caneló
Canelons
© MPG
Gastronomia
Cadascuna de les làmines rectangulars de pasta que hom es menja bullides, enrotllades, farcides de carn, peix o verdures, cobertes de salsa beixamel o de tomàquet i gratinades amb formatge ratllat.
agàric
Micologia
Gènere de fongs de la família de les agaricàcies, amb làmines, espores brunes i peu amb anell membranós, que comprèn bolets com el xampinyó ( A. bisporus
i el camperol ( A. campestris
).
carilló
Música
Registre de l’orgue consistent en una sèrie de timbres, campanetes o làmines d’acer que uns martells, en connexió amb la meitat dreta d’un teclat, fan sonar com campanes.
dauradura
Disseny i arts gràfiques
Tecnologia
Recobriment d’objectes amb una capa d’or per mitjà d’electròlisi, si l’objecte és metàl·lic, o encolant-hi làmines d’or molt fines ja preparades si no ho és.
Els fongs i els líquens en el conjunt dels éssers vius
El vastíssim món dels fongs pot ésser exemplificat de diferents maneres una flota d’alzinois Armillariella mellea pot illustrar molt bé aquests organismes multiformes Efectivament, els fongs són organismes d’aparell vegetatiu poc visible, però d’una gran eficàcia en l’obtenció de matèria orgànica assimilable, que han abocat tota la seva creativitat evolutiva en la diferenciació d’aparells fructífers molt elaborats, sovint d’una gran varietat i bellesa, tant a escala macroscòpica com microscòpica La fotografia correspon a un dels molts casos en què el fong desenvolupa un carpòfor ben…