Resultats de la cerca
Es mostren 671 resultats
Epidermis
Anatomia humana
L’ epidermis és la capa més superficial o externa de la pell És formada per teixit epitelial , constituït exclusivament per cèllules íntimament adherides entre si A diferència del que s’esdevé en altres teixits orgànics, l’epitelial no conté cap tipus de substància que uneixi les cèllules ni té tampoc vasos sanguinis El teixit epitelial epidèrmic és format per quatre capes de cèllules, bé que en algunes zones hom en diferencia cinc Cadascuna d’aquestes capes presenta característiques especials La capa cellular més profunda és la capa basal , que consta d’una única filera de cèllules de forma…
Líquid cèfalo-raquidi, meninges i ventricles
Anatomia humana
El sistema nerviós central és protegit i aïllat per unes capes de teixit no nerviós, anomenades meninges, entre les quals passa un fluid que esmorteeix els moviments sobtats del cos, anomenat líquid cèfalo-raquidi A l’interior mateix de l’encèfal hi ha unes cavitats on s’elabora la major part d’aquest líquid i que n’estan plenes, anomenades ventricles Les meninges es componen de tres capes diferents que són anomenades, de dins a fora, piamàter, aracnoide i duramàter La piamàter és una membrana fina íntimament adherida a tota la superfície del sistema nerviós central, que penetra en totes les…
flota de bruc
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de 6 a 15 cm d’alt d’un color gris brunenc, de carn blanca i dura i amb les làmines lleugerament decurrents.
Forma flotes compactes de molts exemplars units per la base
tapajuntes
Tecnologia
Llistó o peça prima de fusta que tapa la intersecció de dues làmines juxtaposades o la juntura de les fulles d’una porta o d’una porta i la paret.
En aquests darrers casos és anomenat, més generalment, tapaboques
màquina deslligadora
Alimentació
Màquina emprada en la fabricació de farina per a desfer i desintegrar les petites plaques o làmines formades per les sèmoles fines i gruixudes abans de passar-les pel sedàs.
auriculària
Micologia
Gènere de fongs heterobasidiomicets, de l’ordre dels auricularials, que formen làmines gelatinoses, plegades, grises o violàcies sobre arbres morts o febles, especialment entre saücs i sureres orella de Judes
).
La Zona d’Enllaç
La Zona d’Enllaç es troba a l’àrea on es produeix la intersecció de les falles de sòcol NE-SW i NW-SE Hi afloren exclusivament els materials juràssics i cretacis del nivell estructural superior, amb un gruix que oscilla entre 2000 i 5000 m Hom ha inclòs tradicionalment la Zona d’Enllaç en part dins la Cadena Ibèrica i en part dins la Cadena Costanera catalana La transició entre ambdues unitats se situava als voltants de Fondespatla, on les estructures dibuixen una virgació que produeix el pas progressiu des de directrius aproximadament NE-SW que s’incloïen dins la Cadena Costanera catalana a…
Els foraminífers fòssils
Secció polida d’una roca calcària amb nummulits de l’Eocè × 3 Jordi Vidal Els foraminífers són protozous rizòpodes, és a dir, organismes unicellulars amb pseudopodis Hom els considera pròxims al grup de les amebes i les tecamebes, però diferentment d’aquestes, tenen una closca calcària L’estructura cellular d’un foraminífer és realment excepcional per les seves dimensions i per la seva complexitat hom ha dit que únicament són comparables als animals superiors, formats per òrgans i teixits, i no a les cèllules que els formen recordem que els nummulits de l’Eocè o les loftúsies Loftusia del…
carilló
Música
Registre de l’orgue consistent en una sèrie de timbres, campanetes o làmines d’acer que uns martells, en connexió amb la meitat dreta d’un teclat, fan sonar com campanes.
agàric
Micologia
Gènere de fongs de la família de les agaricàcies, amb làmines, espores brunes i peu amb anell membranós, que comprèn bolets com el xampinyó ( A. bisporus
i el camperol ( A. campestris
).