Resultats de la cerca
Es mostren 1214 resultats
Pedro de Chaves
Literatura
Escriptor, ingressà a Montserrat el 1534.
Reformador, abat de São Martinho de Tibães 1569 i primer abat general de la congregació benedictina observant de Portugal És autor del Libro de la vida y conversión de Santa María Magdalena Barcelona, 1549, d’un gran interès literari i doctrinal
Gregor Erhart
Escultura
Escultor alemany.
Establert des del 1494 a Augsburg, collaborà amb Holbein el Vell en el retaule de Kaisheim 1502 Entre altres obres hom li atribueix la Magdalena , anomenada La bella alemanya Musée du Louvre Representa la transició entre el gòtic i el Renaixement
l’Olivar
Església
Convent
Antic convent de clarisses, actual església del poble de s'Esgleieta, dins el municipi d’Esporles (Mallorca).
Fou fundat el 1530 per monges procedents del Puig de Santa Magdalena d’Inca, en una primitiva església del s XIII, dita Santa Maria de l’Olivar , i perdurà en aquell lloc fins el 1549, que es traslladaren a la ciutat de Mallorca
Sant Martí de Moià
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Clarà i de la vila de Moià No degué passar de capella rural L’església apareix citada el 1057 L’edifici ha desaparegut i es trobava al principi de l’actual carrer de Santa Magdalena
Juan de la Abadía
Juan de la Abadia Crucifixió
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor aragonès, documentat a Osca entre el 1471 i el 1498.
El seu estil deriva del de Jaume Huguet i del de Bartolomé Bermejo en algunes obres segueix els gravats de l’alemany Martin Schongauer Entre altres obres cal remarcar el retaule de santa Caterina ~1490 de l’església de la Magdalena, a Osca
Santa Bauma
Massís
Massís muntanyós de Provença, prop de la costa del golf del Lleó, entre Marsella i Toló.
Assoleix els 1154 m Segons la tradició, la gruta a 946 m la “Santa Bauma” donà acolliment a Maria Magdalena, la qual cosa la convertí en lloc de pelegrinatge des del s XIII Hom hi bastí un convent dominicà als s XIV i XV
Esglésies del Bages anteriors al 1300
Art romànic
Aguilar de Segarra Sant Andreu d’Aguilar Sant Joan d’Aguilar Santa Maria de Maçana o del Grauet Santa Magdalena del Còdol-rodon Santa Margarida de Comallonga Sant Miquel del Castell de Castellar Sant Esteve de Castellar Sant Valentí de cal Tinet de Castellar Sant Julià de Puigfarner Santa Maria de les Coromines Santa Maria de Malencosa Artés Santa Maria d’Artés Santa Fe de Salabernada Avinyó Sant Joan d’Avinyó Sant Sadurní del Pla Santa Eugènia de Relat Sant Marçal de Relat Santa Maria d’Horta Balsareny Santa Maria Santa Maria del Castell de Balsareny Sant Ramon de Sobirana de…
Giuseppe Sardi
Arquitectura
Arquitecte italià.
Representant del corrent rococó, treballà a Roma, on restaurà en aquest estil la basílica de Santa Maria in Cosmedin i aixecà l’església de la Magdalena 1735, que mostra, en particular en els frontons trencats i les cornises ondulades de la façana, l’influx de Borromini
Esglésies de l’Anoia anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de l’Anoia, amb la senyalització dels tres bisbats que en època medieval es repartien el seu territori i amb indicació de totes les esglésies conegudes anteriors al 1300 C Puigferrat i F Sabaté Argençola Sant Llorenç d’Argençola Santa Maria de Clariana Santa Maria del castell de Clariana Sant Maur de Contrast Sant Martí d’Albarells Sant Pere de la Goda Sant Jaume de Rocamora Sant Bartomeu de Carbasí Sant Genís de Porquerisses Sant Pere Desvim o del Vim Bellprat Sant Miquel del castell de Queralt Sant Jaume de Queralt Sant Esteve de Ferriols El Bruc Santa Maria del Bruc Sant Pere de…
castell de Montpalau

Un aspecte de l’antiga fortificació de Montpalau, a Arguelaguer (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell del municipi d’Argelaguer (Garrotxa), les ruïnes del qual s’alcen damunt la riba dreta del Fluvià, al S del nucli de Sant Jaume de Llierca (nom actual de l’antic terme de Palau de Montagut o Palau d’Avall
).
La seva església de Santa Magdalena, dependent de la parròquia d’Argelaguer, consagrada el 1228, es conserva Inicialment el castell depengué del de Sales el 1216 els seus senyors el cediren, amb Argelaguer, a la família Montpalau, que al principi del s XV passà a residir a Argelaguer
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina