Resultats de la cerca
Es mostren 507 resultats
esbravador
Tecnologia
Eina d’acer corbada, acabada en tall i proveïda d’un mànec, emprada per a treure el perfil o fer recta la rebava de la sola.
xerrac
xerrac
© Fototeca.cat
Tecnologia
Serra de fulla rígida, de forma triangular o trapezial, proveïda al cap més ample d’un mànec que permet de manejar-la amb una sola mà.
Alguns xerracs són proveïts d’un dispositiu elèctric o pneumàtic que, en conferir a la fulla un moviment vibratori, permet de serrar amb el xerrac agafat per la mà immòbil
eriçó
Indústria tèxtil
En la indústria de la llana, petit mànec de metall recobert d’agulles que hi ha en algunes màquines d’estiratge i doblatge de l’estam.
dent de llop
Disseny i arts gràfiques
Brunyidor corbat emprat pels relligadors per a brunyir els talls amb canal, format per un tros de pedra d’àgata muntat en un mànec de fusta.
talladurícies
Estri amb un mànec i un capçal metàl·lic, on hi ha una fulla d’afaitar, que hom fa servir per a eliminar les durícies dels peus.
bornador
Oficis manuals
Eina de boter que serveix per a fer forats i consisteix en una serra tubular en la qual va endollat un mànec en forma de T.
ballesta
ballesta de torn
© Fototeca.cat
Història
Arma ofensiva formada per un arc
(de fusta, banya o acer) amb la corda corresponent, col·locat transversalment damunt un mànec o suport de fusta anomenat arbrer
.
Tesant la corda fins a corbar l’arc, bé amb la mà o amb l’ajuda d’un croc, d’una gafa o d’un armatost, adquireix l’energia necessària per a impulsar el projectil cairell, passador, sageta o virató collocat en una canal longitudinal de l’arbrer i subjectat per la nou, una peça de banya o d’acer en forma d’ungla que manté la corda tibant i que hom pot moure per mitjà de la clau Modificant la corda i la nou, hom podia llançar també pedres de poc pes Armar o ballesta del segle XVI © Fototecacat parar la ballesta era l’acte conjunt de tesar la corda i de collocar el projectil a la canal La…
agulla de Reverdin
Agulla corba o recta, muntada en un mànec amb una osca prop de la punta que pot convertir-se en orifici mitjançant una tija metàl·lica mòbil.
arxillaüt
Música
Llaüt gran (1 o 2 m) de mànec molt llarg i amb dos clavillers, un per a les cordes normals del llaüt, i un altre, més elevat, per a sis o vuit cordes suplementàries molt llargues que, tocades a l’aire (perquè cauen fora del mànec en la part immediata a la caixa), fan sonar notes molt greus.
Fou utilitzat com a baix continu, des del final del s XVI fins al final del XVIII, en les dues formes de chitarrone i tiorba
esgarrapacrestes
Tecnologia
Fulla en desús del ribot de polir, fixada a un mànec de fusta, emprada per a descrostar l’aiguacuit que com una cresta sobreïx d’una encolada.