Resultats de la cerca
Es mostren 3384 resultats
pagre
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, de 30 a 50 cm, que és de color vermellós a l’esquena, els flancs són de color rosat metàl·lic i el ventre és argentat.
És comestible, molt apreciat, bé que rar, i habita a les aigües profundes de la Mediterrània
tartana
Transports
Embarcació menor de vela llatina, baixa de popa i de proa, amb un pal perpendicular a la quilla en el seu punt mitjà, que arbora, també, ultra el botaló de floc, un pal petit a popa semblant a una asta de bandera.
Avui gairebé inexistents, foren molt emprades a la Mediterrània per a la pesca i el cabotatge
albada terniflora
Botànica
Petit arbust semblant a l’albada, però tot ell més verd i de fulles sempre simples, de la família de les papilionàcies.
Es fa en espinars i timonedes, en llocs secs i subdesèrtics de la terra baixa mediterrània
Inici dels grans prèstecs valencians al monarca
La ciutat de València comença a fer grans préstecs al monarca per a la política mediterrània
pixota blanca
Pixota blanca
Etrusko25 (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels ofídids, de 23 cm, que és de cos anguil·liforme, amb una única aleta, llarga i prima, i de color argentat, més fosc a les parts superiors.
Habita als fons amb vegetació, prop de la costa, a l’Atlàntic oriental i la Mediterrània
fadrí
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, que assoleix uns 20 cm, amb el cos cobert de ratlles transversals ondulades i amb una taca negra a l’esquena.
És tropical i habita en els esculls de corall N'hi ha també a la Mediterrània
argelaga
argelaga en flor
© Fototeca.cat
Botànica
Arbust de la família de les papilionàcies fortament espinós, grisenc, de fulles simples i escasses, i petites flors grogues, molt abundants i agrupades en ramells, que s’obren a la primavera.
Comuna a les brolles i a les pastures seques de la regió mediterrània, damunt sòl calcari
gravit
Gravit
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les compostes, de 20 a 60 cm d’alçària, de fulles oblongues o lanceolades i de capítols grocs, amb un involucre de bràctees radials punxoses.
Es fa en erms, en vores de camps i de camins, etc, de la regió mediterrània
discoglòs
Herpetologia
Nom donat a diversos amfibis anurs de l’ordre dels opistocels, de la família dels discoglòssids, de 7 a 9 cm de longitud i color verd grisenc o roig terrós , clapejat de taquetes fosques barrejades de groc.
Habiten al sud d’Europa, al nord d’Àfrica i a diverses illes de la Mediterrània
argelaga negra
Botànica
Arbust fortament espinós, de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliolades, flors grogues, primaverals, i fruit en llegum, lluent i negre a la maturitat.
Viu principalment als terrenys silicis de la terra baixa mediterrània, a la brolla d’estepes i brucs