Resultats de la cerca

Organitzada per la Institución Ferial de Madrid IFEMA, des del 1982 se celebra anualment al recinte firal d’aquesta ciutat La fira ARCO mostra obres, principalment, de galeries d’art, amb estils que van des de les avantguardes històriques fins a l’art emergent i actual, passant per l’art modern i el contemporani Dóna suport al desenvolupament del mercat de l’art a l’Estat espanyol i impulsa el colleccionisme, tant privat com institucional i corporatiu

La seva carrera artística presenta dues etapes, la primera, de temàtica social, amb quadres com Orfes Museu d’Art Modern, Barcelona la segona, des de vers el 1906, basada en un repertori de paisatges, natures mortes i nus, d’ambient valencià, fet amb un estil lumínic gairebé impressionista, de pinzellada àgil, clarament influït per Joaquim Sorolla Fou primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1906 i medalla d’or a l’exposició internacional de Califòrnia 1918

Fill d’una dinastia d’alienistes, esdevingué, molt influït pel teatre anglès, retratista del món intellectual i artístic del seu temps Fou també autor de la gran pintura Hommage aux morts de 1914 església d’Offranville i de diversos escrits, preferentment de crítica d’art Una bona part de la seva obra artística és conservada al museu de Rouen Al Museu d’Art Modern de Barcelona hi ha el Retrat de Mlle Colette Willy 1907 i Yda 1917

Fou membre del Centre d’Aquarellistes de Barcelona La seva especialitat fou el paisatge i els aspectes portuaris Prengué part en diverses exposicions de belles arts de Barcelona com les del 1885 i del 1891 Al Museu d’Art Modern hi ha dibuixos seus També conreà la literatura, i traduí l’obra teatral La Gioconda , de Gabriele D’Annunzio Formà part de la colla anarquitzant d’El Foc Nou 1896 i collaborà a “La Revista Blanca”

Residí a Barcelona des de molt petit Treballà al taller de l’argenter Josep Pomar i assistí a l’Escola de Belles Arts 1850, on conegué Fortuny, Suñol, Tapiró i Tusquets Amb Suñol anà a Roma 1857, i, juntament amb Tapiró, Agrasot i l’italià Simonetti, posà un taller Després de diversos retorns a Barcelona, s’hi installà definitivament el 1876 i la seva activitat prengué caires múltiples fundà el Centre d’Aquarellistes i una acadèmia de dibuix i pintura —a la qual assistiren Rusiñol i Anglada— fou professor a l’Escola de Belles Arts des del 1877 i a l’Escola d’Arts i Oficis de Vilanova i la…

La ministra espanyola d’Educació i Cultura, Esperanza Aguirre, inaugura la Biblioteca Pública de Lleida, un modern equipament de 7769 m2 situat a la reconvertida casa de Maternitat de Lleida A la inauguració, feta alguns dies després de l’entrada en servei de la Biblioteca, hi assisteix el conseller de Cultura de la Generalitat, Joan Maria Pujals La presència de la ministra és aprofitada per prop de 300 estudiants per a protestar contra la política cultural del Govern del PP

Port fluvial en el Fulda, afluent del Weser Situada a l’W i al peu de la Wilhelmshöhe, fou un important centre de producció de material de guerra durant la Segona Guerra Mundial Reconstruïda després dels bombardeigs d’aquesta, és avui un modern centre ferroviari i nucli industrial Produeix màquines i vagons de tren, automòbils, productes tèxtils, instruments òptics i fibres artificials És un important centre cultural hom hi celebra quadriennalment la Documenta i un festival de música Té universitat

Format a la Scuola Musicale de Gènova, deixà la música per l’art del mosaic Establert a Barcelona 1884, fou l’introductor del modern mosaic artístic a l’Estat espanyol decorà San Francisco el Grande de Madrid i, a Barcelona, les Saleses, la Concepció, el Pi, etc Adaptat a l’estil Art Nouveau , treballà en diverses obres de Domènech i Montaner a Barcelona i a Comillas, en el Rosari Monumental de Montserrat 1903, etc Treballà també a Berga, Manresa, Tarragona, Ripoll i Solsona

El seu nom fou Vasilij Mikhailovič Drozdov Educat al monestir de Sant Sergi, de Zagorsk, fou professor de teologia a Peterburg Bisbe de Jaroslavl’ 1820, fou traslladat a Moscou Exercí una influència destacada sobre el camp polític i el teològic, particularment pel seu interès per l’ús del rus modern, en lloc de l’antic eslau, i pel seu catecisme, en la primera redacció del qual hi ha una certa influència protestant, i que influí en la teologia russa del s XIX

Celebrà 19 certàmens, fins el 1936 el 1925 participà com a fundadora de la Unió de Fires Internacionals El 1942 reprengué el funcionament i inicià una etapa caracteritzada pel foment del comerç internacional El 1962 promogué la creació de fires especialitzades, com la de joguines, mobles, maquinària per a la fusta, ceràmica i vidre, art del metall, taronges, moda infantil, tèxtils de la casa i jardineria i floricultura El 1969 inaugurà un modern palau de fires 200 000 m 2